Responsabilitat Patrimonial de les Administracions Públiques: Requisits i Criteris d'Imputació

1. Sistema de Responsabilitat de les AAPP

Les Administracions Públiques (AAPP) tenen l'obligació de reparar el dany patrimonial causat a tercers. Aquesta responsabilitat pot ser contractual (per exemple, en la compraventa de productes amb vicis ocults) o extracontractual (al marge de qualsevol vincle negocial). El sistema actual de responsabilitat de l'Administració es basa en principis objectius, com el dany, la relació de causalitat, etc., i és estrictament de caràcter jurídic administratiu. L'article 9.3 de la Constitució Espanyola (CE) estableix el principi general de responsabilitat dels poders públics. L'article 106.2 CE reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió en els seus béns i drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics, excepte en casos de força major. L'article 149.1.18 CE reserva a l'Estat la competència exclusiva per determinar el sistema de responsabilitat extracontractual de totes les AAPP. L'objectiu és evitar que les conseqüències lesives derivades de les activitats públiques siguin suportades per subjectes que accidentalment pateixin una lesió. Si es revoca una llicència per raons d'oportunitat, el titular ha de ser indemnitzat per no suportar ell sol l'acte dictat en persecució de l'interès general. Els ciutadans tenen dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin com a conseqüència del funcionament dels serveis públics (art. 106.2 CE). L'Estat té competència legislativa exclusiva per establir el sistema de responsabilitat de totes les AAPP (art. 149.1.18 CE). Els articles 139 i següents de la LRJPAC regulen el sistema de responsabilitat de totes les AAPP.

2. Requisits del Dany

Les AAPP poden generar danys tant dictant actes administratius com realitzant actuacions d'execució material o per omissió del deure d'actuació. Perquè sorgeixi la responsabilitat administrativa, el dany ha de ser: efectiu (no s'indemnitzaran meres expectatives de dret), avaluable econòmicament (ha de tenir un reflex patrimonial), individualitzat (ha de recaure sobre un subjecte concret o grup determinat) i antijurídic (l'interessat no té el deure jurídic de suportar-lo) (art. 139.2 i 141 LRJPAC). No s'indemnitzaran els danys derivats de fets o circumstàncies que no s'haguessin pogut preveure o evitar segons l'estat dels coneixements de la ciència o tècnica existents en el moment de la seva producció (art. 141.1 LRJPAC). Existeixen obligacions constitucionals que determinen el caràcter jurídic de les limitacions patrimonials, així com incomoditats inherents a l'existència de serveis públics que han de ser suportades pels afectats sense dret a reparació.

2.1. Relació de Causalitat

El dany generat ha d'estar vinculat amb l'activitat de l'Administració en una relació de causa-efecte. Aquesta relació pot interrompre's o debilitar-se per tres circumstàncies: culpa de la víctima (el propi subjecte lesionat ha pogut realitzar alguna acció que interromp el vincle causal), culpa d'un tercer (un subjecte diferent del perjudicat ha influït en la generació del dany) o força major (fet exterior i irresistible que no es pot superar). La culpa de la víctima o d'un tercer no eximeix de la responsabilitat administrativa, però pot reduir la quantia de la reparació. Cal fer una anàlisi casuística per determinar la responsabilitat de cada causant del dany.

2.2. Criteris d'Imputació

No tot dany és reparable. En certes circumstàncies, els ciutadans han de suportar lesions derivades del funcionament dels serveis públics sense reparació. El criteri d'imputació permet decidir quan una lesió ha de ser reparada i quan ha de ser suportada sense indemnització. Hi ha dos criteris principals:

2.2.1. Criteri Objectiu en Sentit Estricte

Quan l'activitat de l'Administració es troba inclosa en aquests supòsits, el dany ha de ser reparat en tot cas: 1r. revocacions d'actes administratius per raó d'oportunitat; 2n. actes que imposen limitacions a subjectes concrets sobre drets patrimonials preexistents; 3r. danys derivats de l'execució subsidiària d'actes administratius desfavorables quan aquests són anul·lats posteriorment; 4t. vies de fet.

2.2.2. Criteri Objectiu Circunstancial

Es valora l'activitat de l'Administració i, si concorren certes circumstàncies o clàusules d'exoneració, es pot excloure la responsabilitat de l'Administració tot i que s'hagi generat un dany efectiu, avaluable i individualitzable, vinculat causalment amb la seva activitat. Les clàusules principals d'exoneració són: l'estàndard de funcionament dels serveis públics (si el servei ha funcionat correctament o per sota del nivell exigible) i el risc inherent al funcionament del servei públic (si el risc és inherent al servei, es materialitza en un resultat lesiu i no és socialment admès). Els supòsits inclosos en el criteri objectivat d'imputació són: activitats prestacionals (carreteres amb sotracs que provoquen accidents), activitats materials d'execució d'actes administratius (retirada de vehicles de la via pública) i inactivitat de l'Administració (tant formal com material). La inactivitat formal genera responsabilitat per la falta de tramitació d'expedients i la inactivitat material per l'omissió de deures de prestació. La jurisprudència considera que ha d'existir un retard significatiu en l'actuació administrativa. La inactivitat de l'Administració també pot generar responsabilitat per culpa in vigilando si l'Administració no ha atès degudament els seus deures de vigilància per impedir aquests successos.