Les rereguardes

(1936-Republicans)Actuacions polítiques revolucionàries

• Constitució de comitès, juntes i consells de base anarquista.

• Posada en marxa de polítiques col·lectivitzadores per part del govern sobre els béns de producció i serveis.

Les col·lectivitzacions van ser defensades per un decret de govern i concretament per la Generalitat amb l’objectiu d’expropiar els béns de les grans empreses, respectant la petita indústria i la petita propietat privada de béns de consum. Raons:

a) Posar ordre a l’economia i controlar els béns de producció que segons les autoritats estaven exposats a ser controlats per les classes benestants.

b) Corregir el desequilibri en el repartiment de la riquesa, concentrada en poques mans mentre els treballadors vivien sumits en la misèria.

       -     Actuació repressora incontrolada contra persones contràries al pensament d’esquerres.

Economia de govern en zona republicana

Funciona sota control amb dues institucions:

• Comissió d’Indústries de Guerra: es forma a l’Agost de 1936, controlada prioritàriament per la CNT i pels tècnics militars amb l’objectiu de confiscar les indústries metal·lúrgiques, químiques i mecàniques.

• Consell d’Economia de Catalunya: creat a l’Agost de 1936 i que posa en marxa un Pla Socialista de reorganització del país. Exemples: Creació del servei del Patrimoni històric, artístic i científic.Creació del comissariat de propaganda (cartells).Creació de la CENU (Consell d’Educació Nova Unificada).Gestió d’habitatges per part de l’Ajuntament de la confiscació de les propietats en lloguer.Organització de la sanitat pública.

Reacció i revolució a les rereguardes: repressió

Economia de guerra a la zona republicana

Econòmicament parlant, en un primer moment del conflicte, es disposava de les zones industrials (Catalunya, País Basc i Astúries) i també de l’agricultura d’exportació (cítrics, oli i vi).

Problemes

• La principal zona de cereals del país és nacional.

• Manca de primeres matèries.

• Proveïment d’aliments a les ciutats, als refugiats i a l’exèrcit.

Són les apropiacions de les terres de conreu i fàbriques per part dels pagesos i obrers organitzades en comitès que generaran col·lectivitzacions desiguals com: a Catalunya, la indústria sí serà col·lectivitzada, i al País Basc no. A Aragó, els camps seran col·lectivitzats i a Castella La-Manxa també i a Llevant no.

Economia de guerra a la zona nacional

Compten amb:

• Ajudes per part dels governs feixistes: italià, portuguès i alemany.

• Crèdits a llarg termini d’Alemanya i Itàlia.

• Contribucions privades de les classes benestants, com ara la de Francesc Cambó.

• A partir de 1937, el domini de les zones industrials del país (zona francocantàbrica).

Societat i repressió

Conseqüències de la guerra

• Deteriorament de la vida.

• Escassetat d’aliments, sobretot en la zona republicana. Provocarà fam, contraband i mercat negre (Estraperlo).

• Bombardeig i desmoralització de la població.

Repressió

Es basa fonamentalment en terror i propaganda i són els mecanisme feixistes posats també per Hitler i Mussolini.

• Amb una repressió espontània i indiscriminada que opera en tots els bàndols des del primer moment de l’alçament i en contra de qualsevol persona de bàndol contrari.

• Una repressió sistemàtica i organitzada, desenvolupada en el bàndol rebel i actuant sobre el bàndol vençut.

Actuació repressora de la banda nacional sobre l’esquerrana

• Persegueix a líders polítics i sindicalistes, a mestres de la República, poetes (Federico García Lorca), autoritats republicanes i s’aplicava la llei de fugues.

• Aplicacions de penes de mort en caràcter retroactiu.

Objectius dels republicans

Persones d’ideals dretans, latifundistes, capellans, empresaris, patrons en línies generals i membres de la Falange (José Antonio Primo de Rivera).

Refugiats

La majoria eren vells, dones i nens. Tres fases/onades de refugiats:

1a: Republicans cap a València i Catalunya.

2a: Des del País Basc cap França, Anglaterra i Lux (zona coneguda com a nens perduts de la guerra).

3a: Cap a França en els camps de refugiats que a les acaballes de 1939 acaben sent camps de treball i posteriorment camps de concentració.

• Els desplaçaments efectuats per les persones de significació conservadora que es trobaven en territori legal a la República, van ser comparativament menors que en el cas contrari i van anar cap a Burgos i Salamanca.

• En el bàndol republicà, el flux migratori va afectar a la població civil, sobretot cap a Llevant i Catalunya.

• Tota la població republicana que no va acceptar els principis de la nova Espanya franquista, va fugir cap als camps de refugiats francesos, alguns d’ells van participar en la Segona Guerra Mundial en la resistència i aquells que econòmicament s’ho van poder permetre es van exiliar cap Amèrica del Sud.