La República Romana: Societat, Guerres Púniques i Triumvirats

La República Romana (509-27 a.C.)

La Societat

Patricis

• Molt pocs i molt rics.
• Unes 100 famílies (gens) que es consideraven descendents dels fundadors de Roma.
• La matrona (domina) administrava la casa i assegurava la descendència.
• No es podien relacionar amb plebeus.
• El pater familias (primer fill) tenia l'autoritat màxima sobre tots els membres de la família.
• Molts drets i pocs deures: pagaven pocs impostos i anaven a l'exèrcit com a generals.
• Controlaven la política per benefici propi.

Plebeus

• Moltes persones i molt pobres.
• Romans lliures.
• Agricultors (camperols) o artesans (ciutat).
• Alguns podien tenir esclaus (romans no lliures), però eren molt cars.
• Pocs drets i molts deures: pagar impostos i servir a l'exèrcit.
• Protagonistes de lluites i revolucions.

El Senat

En teoria, el Senat només donava opinions, però a la pràctica eren decisions que els magistrats havien d'aplicar. Els senadors eren tres-cents, amb càrrecs vitalicis, preferentment antics cònsols, i havien de comportar-se amb dignitat. Pertanyien generalment a les famílies més riques de Roma. El Senat es reunia quan el convocava un cònsol, discutia sobre l'ús d'impostos, rebia ambaixadors i decidia sobre la pau i la guerra. Després de debatre, els senadors votaven aixecant-se i agrupant-se segons les seves opinions.

SENATUS (poder executiu)

Cursus honorum

• Qüestors (≥ 30 anys): jutges (de poble) als tribunals.
• Edils curuls (≥ 36 anys): alcaldes, administraven la ciutat (dos per ciutat).
• Pretors (≥ 39 anys): ministres d'economia, administraven els diners de l'estat i recaptaven impostos (dos a Roma).
• Cònsols (≥ 42 anys): presidents de govern, poder executiu, només podien governar un any. Es deia que vivien a l'any dels cònsols (ex: l'any Ferran).

Càrrecs que no sempre existien

• Censors: ex-cònsols encarregats de fer el cens (qui podia votar i pagar impostos). Podien ser-ho 4 anys.
• Dictador: càrrec excepcional en moments de dificultats extremes (guerres, epidèmies, falta de diners...). Escollit pel Senat, durada màxima de mig any.

Durant l'època de la República Romana, l'imperi romà va passar de dominar una part del Laci a dominar Hispania, Gàl·lia, Numídia, Cirenaica, Egipte, Àsia, Macedònia, Itàlia i tot el voltant del Mediterrani per tenir el poder de les rutes comercials, enriquint així la seva economia.

Les Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)

• Sicília: camp de batalla (el domini passa de Cartago a Roma).
• Amílcar Barca: general cartaginès que s'enfronta a Roma.
• Roma guanya i controla les illes (Sicília, Sardenya i Còrsega).
• Roma confisca vaixells de Cartago i imposa "impostos" de guerra.

Segona Guerra Púnica (219-202 a.C.)

• Més cruenta: comença a Cartago i arriba fins al final d'Itàlia.
• Setge de Sagunt (ciutat aliada dels romans a Hispània).
• Anníbal Barca (fill d'Amílcar): general cartaginès que odia els romans.
• 75.000 soldats, 9.000 cavallers i elefants: exèrcit adequat per a la guerra.
• Escipió l'Africà i Zama: rearma l'exèrcit italià, Anníbal marxa a Cartago i ataca Empúries. S'enfronten en tres batalles a Itàlia, els romans guanyen i gairebé destrueixen l'exèrcit cartaginès. Anníbal no ataca Roma.

Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.)

• Els romans acaben amb els cartaginesos.
• Carthago delenda est: Cartago ha de ser destruïda.
• L'exèrcit romà mata tots els ciutadans, crema Cartago, i Roma esdevé l'ama del món.

El Primer Triumvirat (60-52 a.C., segle I a.C.)

(Tres generals militars)

• Pompeu el Gran
• Marc Licini Cras
• Juli Cèsar

Cras

General romà poderós per derrotar Espàrtac (esclau gladiador que es va revoltar contra Roma).

Pompeu

Famós per campanyes militars a l'Orient (Àsia Menor i Síria) i per derrotar els pirates.

Juli Cèsar

Conquereix les Gàl·lies (França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica). Gallus → gal.

La mort de Cras

L'any 53 a.C. Cras mor en una guerra i s'inicia una lluita entre Pompeu i Cèsar pel poder: la segona guerra civil (dura 4 anys → batalla d'Ilerda (Lleida)).

La Guerra Civil

Cesar ocupa Itàlia

Pompeu fuig a Grècia

Cèsar envaeix Hispania

Batalla Ilerda

Batalla final de Farsàlia

La mort de Juli Cèsar

L'any 45 aC Cèsar havia aconseguit controlar tot el món romà. Va fer reformes importants com ara la introducció del calendari julià (45 aC), la concessió de la ciutadania a regions de la Gallia o d'Hispània, o l'augment del nombre de senadors. Tanmateix, els partidaris de la República es van alarmar davant de la concentració de tant poder en una sola persona i es van aliar per posar fi a la seva vida, cosa que va passar el mes de març de l'any 44 aC.

El segon triumvirat (43-38 aC) 

Octavi

Lèpid

Marc Antoni

7 Octavi August inicia l'Imperi

L'any 36 aC Lèpid, un dels membres del segon triumvirat, va desaparèixer de l'escena i va esclatar una nova guerra civil. Finalment Octavi, amb el suport del Senat, va derrotar Marc Antoni (que tenia l'ajut militar de les tropes de la reina Cleopatra) a la batalla d'Acci. Octavi va entrar triomfador a Roma l'any 29 aC. Començava una nova era: l'Imperi.

ager-agri m.->agrícola, agricultura, agrari-ària
annus-i m.-> any-> aniversari, anual, anuari
argentum-i n.-> argent-> argentat-ada, argenter-a
aurum-i n.-> or-> àuric-a, aurífer-a, auri
bellum-i n-> bèl·lic-a, bel·licista, bel·licós-osa
consilium-ii n.-> consell-> concili, conciliar, irreconciliable
damnum-i n.-> dany-> condemnar, damnificar, indemne
digitus-i m.->dígit, digital, digitalitzar.
domus-i m.-> domèstic-a, domesticar, domicili
filius-ii m.-> fill-> afillar, filiació, filial.
locus-i m.-> lloc-> local, localisme, localitat
magister-tri m.-> mestre-> magisteri, magistral, magistrat-ada
oculus-i m.-> ull-> binocle, inocular, ocular
populus-i m.-> poble-> depopulació, impopular, popular
puer-i m.-> puerícia, puericultura, pueril
signum-i n.-> senya-> assignar, assignatura, designar
verbum-i n.-> verb-> adverbi, adverbial, proverbi
FITXA 3 VOCABULARI 
alter-a-um-> altre-a-> alterar - alteració - alteritat
liber-a-um-> lliure-> liberal - liberalisme - liberalitat
magnus-a-um-> magne - magna-> magnànim/a - magnat
multus-a-um-> molt - molta-> multicolor - multiplicar - multicultural
niger-nigra-nigrum-> negre - negra-> denigrar - denigrant - nigromància 
novus-a-um-> nou - nova-> innovar - novetat - noval 
parvus-a-um-> parvitat - pàrvul/a - parvulari
centum-> cent-> centè/ena - centenar - centenari/ària
decem-> deu-> dècada - decenni - dècim/a 
duo-duae-duo-> dos-> dual - dualitat - duo
mille-> mil-> mil·lenari - mil·lenni - mil·límetre 
novem-> nou-> novè/ena - novembre - novena
octo-> vuit-> octaedre - octant - octogenari/ària 
quattuor-> quatre-> quartet - quarteta - quatern
quinque-> cinc-> quinquennal - quintuplicar - quinquenni 
septem-> set-> septenari - septennal - septenni
sex-> sis-> sexennal - sexenni - sext - sextet
tres - tria-> tres-> tríada - triangle - triennal