República Romana: Conflictes Socials i Expansió

Els Conflictes Socials a la República Romana

Als inicis de la República, els patricis tenien el monopoli del poder polític, gràcies a l'accés restringit al senat i a les principals magistratures, i la major part dels recursos econòmics. La plebs, en canvi, estava apartada dels òrgans de govern. A més, molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes contrets en moments de penúria.

Durant la primera època de la República, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada secessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al mont Aventí i crear institucions pròpies, al marge del sistema republicà:

• Magistrats: tribuns de la plebs i edils.
• Assemblea: consell de la plebs.

La primera consecució dels plebeus va ser la redacció escrita de les lleis, fins aleshores consuetudinàries i només conegudes pels magistrats patricis. A mitjans del segle V a.C. (c. 450), dues comissions de deu juristes (decemuiri) van posar per escrit la Llei de les dotze taules. Aquest codi, malgrat que confirmava els privilegis del patriciat, suposava l'avenç de fer públic per primer cop el dret i és un dels primers textos escrits en llatí.

A poc a poc, els plebeus van anar aconseguint altres concessions:

• La integració progressiva de les institucions plebees (tribú de la plebs, edils, consell de la plebs) al sistema republicà.
• La possibilitat de celebrar matrimonis mixtos entre membres de totes dues classes.
• L'obertura del consolat, el càrrec públic més alt, als plebeus, i a les altres magistratures.

De tota manera, els qui més van beneficiar-se'n van ser una elit minoritària dels plebeus, que acabarien integrant-se en la nova noblesa patrícia-plebea.

La Conquesta Romana d'Itàlia

Des del segle V al segle III a.C., Roma va passar de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica.

Segle V a.C.

Roma forma part de la Lliga Llatina, formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç.

Segle IV a.C.

Els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Malgrat que s'arriben a unir contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i dissoldrà la Lliga Llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics.

Segle III a.C.

Després que la majoria de les ciutats etrusques caiguessin sota domini romà, a principis del segle III a.C. gairebé només quedaven lliures a la península Itàlica les colònies gregues del sud (Magna Grècia). L'avanç romà a la Magna Grècia, igual que havia passat en algunes de les ciutats etrusques, va ser facilitat pel fet que a certes ciutats, afectades per conflictes socials interns, les aristocràcies locals afavorien la intervenció romana per frenar els processos democratitzadors.

La principal de les colònies gregues, Tarent, en veure perillar la seva hegemonia, va demanar ajut al rei grec de l'Epir, Pirros. Aquest no va saber treure profit de les seves victòries inicials sobre els romans, sinó que va passar a Sicília per defensar les colònies gregues dels cartaginesos. Quan va tornar a la península, els romans el van vèncer a la fi, obligant-lo a retirar-se, i Tarent va passar a les seves mans el 272 a.C.

Resum de l'Expansió i el Sistema Polític

A l'expulsió de l'últim rei (509 a.C.) va seguir una república oligàrquica, un sistema polític força complex que duraria mig mil·lenni, on el poder estava repartit entre nombrosos magistrats elegits anualment, el senat i les assemblees en les quals participava, de manera desigual, tota la ciutadania. El sistema estava orientat a mantenir el poder en mans del conjunt de la classe dominant (primer el patriciat i després la noblesa) i impedir que se'n destaqués massa un membre per sobre dels altres i assolís un poder excessiu.

Els dos segles i mig del primer període de la República van estar marcats principalment per dos processos paral·lels: els conflictes socials provocats per la lluita pel poder polític, acaparat pels patricis, i l'expansió que duria els romans a dominar la península Itàlica.