La Segona República Espanyola: Reformes i Crisi

REFORMA MILITAR

Volien modernitzar l’estructura i l’organització de l’exèrcit i per això van implantar una llei que els permetia retirar-se còmodament als oficials. El 1932 hi va haver una revolta d’alguns militars: la “Sanjurjada”. Va deixar clar l’oposició d’alguns sectors de l’exèrcit.

DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT (Autogovern de les comunitats autònomes)

Era l’objectiu de la república, permetre que les nacionalitats més històriques poguessin autogovernar-se. Primer va ser Catalunya amb la Generalitat de Catalunya.

Al País Basc, el PNB i carlins van redactar un projecte d’estatut. No es va aprovar perquè consideraven que era poc democràtic i incompatible amb la Constitució. El 1936, sí que es va poder aprovar l’autogovern del País Basc gràcies a l’apropament als republicans per part del PNB.

REFORMES DE L’ENSENYAMENT

Es van construir moltes escoles. Educació primària obligatòria i gratuïta, Sistema d’educació laic.

Noves places de mestres que eren un element essencial per ensenyar els nous ideals del nou règim republicà.

Es va produir una guerra escolar entre els republicans i els grups més conservadors degut a la reforma educativa.

A més a més es pretenia fer arribar la cultura a pobles mitjançant biblioteques ambulants, xerrades, teatre...

CRISI REPUBLICANA

Degut a la crisi del 1929, la lentitud de les reformes i la seva inefectivitat, sumada a l’incondicional oposició dels conservadors i una nova desconfiança per part dels empresaris va provocar intents revolucionaris de la UGT i la CNT. Es va incrementar la violència política fins que el 1933 es van convocar eleccions generals.

A les eleccions del 1933 hi va haver un gir transcendental. La dreta, que s’havia presentat com una única coalició va aconseguir dispersar la centreesquerra i a Catalunya va guanyar la Lliga Catalana.

La CEDA de Gil Robles va oferir els seus diputats a canvi de supervisar que es revisessin les reformes del primer bienni.

REFORMES

Es va frenar la reforma agrària retornant les terres a la noblesa, es van abaixar els preus dels sous dels jornalers.

Es va establir un pressupost de culte i clero.

Es va reduir el pressupost per l’educació i es van destituir membres republicans dels ajuntaments.

Hi va haver enfrontaments contra els catalans i bascos.

A Catalunya el 1934 degut a la oposició de les reformes agràries del govern conservador i l’amenaça de pèrdua d’autonomia i pressupostos va fer que s’establís una vaga general per finalment que el govern va declarar l’estat de guerra a Catalunya. La repressió va ser molt dura.

El gir conservador va produir una radicalització del PSOE i la UGT, fent vagues generals pageses. Això va fer que la CEDA volgués endurir l’ordre públic i social mitjançant l’entrada al govern i va acabar obtenint tres ministeris.

Al 1934 hi va haver una altra vaga en grans ciutats i a Astúries per part dels miners però va ser sufocada per Franco. Va ser una repressió molt bèstia.

Al 1935 es forma el govern de la CEDA i Lerroux amb Franco com a cap de l’Estat Major. Es va presentar un projecte per reformar la Constitució. Escàndols de corrupció i una pèrdua de suport va fer que Alcalá-Zamora convoqués eleccions el 1936.

Al 1936 l’esquerra es va unir per formar una gran coalició anomenada Front Popular.

El Front d’Esquerres a Catalunya, i es basaven sobretot en recuperar l’Estatut, la Generalitat i van comptar amb el suport de la CNT.

Els de dretes van reaccionar formant el Front Català d’Ordre i a Espanya es va anomenar Bloque Nacional però no van ser capaços d’organitzar-se correctament.

A les eleccions del 1936 el Front Popular va guanyar i a Catalunya el Front d’esquerres va arrasar amb ERC.

El nou govern quedava format per republicans únicament.

Es va restablir el programa pactat i es va recuperar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retornaren els obrers despedits per les vagues...

Aquest retorn no va ser ben rebut per la dreta, els propietaris i menys l’església.

La situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva derivant en un clima de violència social. Falange Española va formar patrulles armades que van emprendre accions violentes contra líders esquerres.

A Catalunya la situació era més calmada perquè les reformes no havien set tan besties i la Lliga Catalana es va desvincular.

Oficials de l’exèrcit estaven planificant un aixecament armat liderat per Sanjurjo i Mola. El 1936 amb la mort de Calvo Sotelo va iniciar la guerra civil des del Marroc.