La Segona República Espanyola: Reformes i Conflictes (1931-1939)

La Segona República Espanyola (1931-1939)

Causes de la Segona República

A causa de la dictadura de Primo de Rivera, les persones properes a la monarquia veien que el republicanisme anava creixent. Molta gent veia més fiable treure la dictadura, però això incloïa abolir la monarquia perquè el rei Alfons XIII estava a favor de la dictadura. Alfons XIII, veient que la monarquia estava caient i perdent suport, va pressionar a Primo perquè acabés amb la dictadura. Primo de Rivera va decidir dimitir, ja que també estava malament de salut, i va deixar al poder a Dámaso Berenguer (militar), que era contrari a Primo. El rei li va encarregar que fes una transició cap a una monarquia constitucional per salvar la monarquia. Aquesta transició es va anomenar Dictablanda (1930-1931) i volia recuperar la Constitució de 1876. Van aparèixer propostes molt diferents i Berenguer va veure que no era l'adequat per dirigir el país. Mentrestant, els republicans es van reunir per aconseguir pactar una república i van fer el Pacte de Sant Sebastià (1930), entre ells hi havia republicans catalans i el PSOE. Van dir que hi havia d'haver un referèndum per decidir si es volia la república o no. Si guanyava el sí, es proclamaria la república. Els republicans es van presentar tots junts a les eleccions. Berenguer no sabia si fer eleccions per por que guanyessin els republicans. Veient que Berenguer no feia res, el rei el va substituir per Aznar, que era més moderat i va assumir el risc de convocar eleccions. El 12 d'abril de 1931 es van fer les eleccions municipals, perquè les considerava menys perilloses. El resultat va provocar una bipolarització, ja que en la majoria de municipis van guanyar els republicans, i només al camp van guanyar els monàrquics. Els alcaldes republicans van proclamar la república als seus respectius municipis i van sortir tots al carrer a cridar "Visca la República!". Al primer poble on es va proclamar la república va ser Eibar (País Basc), però l'exèrcit no hi va intervenir. La monarquia no tenia cap suport i els monàrquics li van aconsellar que marxés del país. El rei va marxar a l'exili.

La Segona República

El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República (s'acaba igual que la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939). La República es divideix en: 1- Bienni reformador o d'esquerres (1931-1933); 2- Bienni conservador o de dretes (1933-1936); 3- El Front Popular (esquerres); 4- Guerra Civil (1936-1939). La Segona República és un intent de trencar amb el liberalisme i amb la Restauració perquè no era capaç d'integrar les classes obreres. Es volia crear un sistema polític per a tothom, per poder integrar les classes obreres i els nacionalistes. Es volia dur a la pràctica l'autonomia, però va sorgir en el pitjor moment, ja que en aquells moments el país estava en una crisi econòmica i política internacional. La República volia solucionar tot el que la Restauració no va poder fer. Però la gent va començar a cremar esglésies i es va perdre tota l'esperança per la República. El seu objectiu era crear una classe mitjana. El mateix dia que es proclama la República també es proclama la República Catalana, però s'havia de restaurar la Generalitat. Manuel Azaña (president del govern) va permetre la Generalitat per frenar la possible opció federal. Francesc Macià va ser declarat president provisional de la Generalitat (1931-1933). Llavors es va començar la redacció de l'Estatut de Núria (1931). El 2 d'agost es va votar a favor i en contra i va guanyar el sí, però el govern d'Espanya no va permetre que s'aprovés. Tenia aquestes característiques: - Catalunya és un estat dins la República Espanyola; - El català és l'única llengua oficial; - Amplies competències: educació, impostos, policia pròpia, justícia. També hi havia uns problemes: la Constitució de 1931 encara no estava aprovada, i fins que no es va aprovar, les Corts no es van començar a mirar l'Estatut i calia adaptar l'Estatut a la Constitució. Modificacions de l'Estatut: 1- Catalunya ha de ser una regió autonòmica, no un estat; 2- Català + castellà = llengües cooficials, no només el català; - Limitació de competències. El 1932, José Sanjurjo va fer un cop d'estat que va fracassar. Després del fracàs, es va aprovar l'Estatut el 1932 amb les reformes aplicades. Lluís Companys va ser el president del Parlament (1933-1940). En aquells temps hi havia un domini d'ERC = EC + PRC + diari L'Opinió. La Lliga tenia un suport molt baix, només el tenien de l'alta burgesia. El centre era minoria, i hi havia la UDC (Unió Democràtica de Catalunya) i Acció Catalana. El marxisme era molt minoritari, i hi havia la USC (Unió Socialista de Catalunya) i el PCC.

Obra de la Generalitat

• Estatut de Règim Interior
• Comarques
• Cooperatives agràries
• Reforma social i laboral
• Obra educativa i cultural
• Normalització de la llengua

L'Estatut de Règim Interior era una ampliació de l'altre. La Generalitat va fer la primera divisió comarcal i en regions, es van fer 38 comarques. Hi havia un interès per facilitar la tasca agrícola per mitjà de les cooperatives agràries. Es van fer reformes a favor dels rabassaires, com reduir un 50% les rendes de lloguer. Com que l'objectiu de la República era eliminar preferències, van fer una reforma de sanitat, en què es van crear nous serveis de sanitat i es va regular l'assistència sanitària amb la Llei de Bases de 1934. També es van fer escoles, biblioteques i es van protegir els patrimonis, es van fer programes educatius. Es va continuar normalitzant el català i el 1932 es va publicar el primer diccionari normatiu de la llengua catalana per Pompeu Fabra i també es va introduir com a llengua educativa. L'endeutament públic era molt gran a causa de la dictadura de Primo de Rivera. La República va tenir diversos enemics: el moviment obrer, els militars, els sectors catòlics, la noblesa. Un cop va ser aprovada la Constitució de 1931, va ser elegit president de la República Niceto Alcalá-Zamora (1931-1936) i com a president del govern Manuel Azaña (1931-1933).

Reformisme del govern d'Azaña

1- Reforma militar

El poder de l'exèrcit estava canviant. Aquesta reforma consistia a acabar amb el militarisme, la influència de l'exèrcit. La idea era sotmetre l'exèrcit a la política civil i fer un exèrcit professional i potenciar la formació. L'objectiu era reduir el nombre d'oficials i l'exèrcit en general. Per això es va fer la Llei de Retiro de l'Oficialitat, que proposava que els que no volien tenir fidelitat a la República podien marxar quan volguessin. Molts no volien marxar i feien veure que eren republicans. Azaña va eliminar molts ascensos que es donaven abans i van prohibir els tribunals militars. Es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco. Azaña va prometre una modernització de les armes perquè els militars estiguessin contents. Com a conseqüència d'aquesta reforma, va provocar un gran descontentament militar i el 1932 l'exèrcit va fer un cop d'estat dirigit per Sanjurjo, però va ser un fracàs.

2- Reforma religiosa

La religió va ser el principal conflicte de la República a causa de la crema d'esglésies. Hi havia la discussió de si fer un estat laic o no. Espanya era un estat laic i l'objectiu era secularitzar, tenir llibertat religiosa. Es vol treure poder a l'Església i primer se li treu el control que tenia sobre l'educació perquè es vol augmentar l'educació i modernitzar-la. Es va prohibir l'ensenyament religiós i l'ordre dels Jesuïtes, que els van fer fora del país. Són confiscats molts béns de l'Església que passen a mans de l'estat. Es va legalitzar el divorci i el matrimoni civil. Van prendre la propietat dels cementiris i van passar a mans dels ajuntaments. Es van suprimir tots els impostos que cobrava l'Església. Es va fer la Llei de Congregacions (1933): - Limitar la quantitat de béns de l'Església, el capital, i no podien passar d'una riquesa determinada. – Suprimir ordres religiosos per interès, si es veia una negació a la República es podia il·legalitzar aquest ordre. – Per fer processons havien de demanar permís i pagar. – Si algú volia fer un enterrament catòlic havia de pagar a l'ajuntament. En general, a Espanya hi havia oposició a aquesta reforma. Francesc Vidal i Barraquer va demanar un respecte a la República i va dir que l'Església havia de tenir bones relacions amb l'estat, encara que estava a favor de la República. Tots els bisbes estaven amb la República, menys el cardenal Segura de Toledo, que va fer una declaració a favor del rei. El Vaticà, per evitar conflictes, el va traslladar a un altre lloc. Aquesta reforma va dividir molt la República en catòlics i no catòlics.

3- Reforma agrària

Hi havia molts camperols sense feina per culpa d'antigues reformes, per això la República pretenia solucionar l'atur agrari i repartir les terres. Es va fer una pujada de salari per millorar la vida dels jornalers. No podien treballar més de 8 hores i es va prohibir la finalització del contracte de lloguer de terres per donar més estabilitat al camperol. Es va fer el decret "Laboreo Forzoso", que obligava als propietaris a donar feina als aturats del municipi. Per poder fer aquesta reforma, es crea l'IRA (Instituto de Reforma Agraria), que seria l'encarregat. Per poder repartir les terres, s'havien d'expropiar. Això va ser un debat i un problema. Es va començar a redactar la Llei de Reforma Agrària, que havia de marcar quines terres expropiar i com. Van fer 13 categories de terres. Es van marcar indemnitzacions per als propietaris, excepte a la noblesa. Les terres expropiades, l'IRA les cedia a la comunitat de pagesos. La República va fer tot això per tenir a favor els camperols, però s'aplica a poques terres perquè l'estat no tenia diners i això provoca un descontentament dels pagesos i cada cop es fan més revoltes al camp.

4- Reforma educativa

Primer es fa una promoció educativa lliure i laica per acabar amb l'educació de l'Església. Tothom té dret a l'educació. Es creen escoles i instituts. Tot per solucionar l'analfabetisme i millorar el nivell cultural. Es van fer "missions pedagògiques", que eren actes culturals perquè la gent aprengués coses.

5- Reforma laboral

Es fa una millora de les condicions laborals amb la Llei de Contractes de Treball. Es fan convenis col·lectius per a cada sector laboral per regular-los. Es fan jurats mixtos, que són òrgans d'arbitratge en cas de conflictes entre obrers i propietaris. Es fa una assegurança laboral per cobrir l'obrer en cas de malaltia.

6- Reforma autonòmica, de model d'estat

L'autonomia es basarà en què l'estat donarà administració i competències a totes les regions que ho demanin. És la solució al nacionalisme perifèric. La idea és que Catalunya i Euskadi siguin els pilars de la República. Volen fer-ho molt lentament i de manera controlada, i les regions no podran triar les competències.

1- Bienni d'esquerres (1931-1933)

La República comença el 1931. Es va construir un govern provisional dirigit per Alcalá-Zamora. Azaña era el ministre de Guerra. Tots els del govern formaven part d'una conjunció republicano-socialista. Predominaven aquests partits: Esquerra: Republicans: Acció Republicana (Azaña); Partit Radical Socialista (Marcelino Domingo); Al Servicio de la República (Ortega y Gasset). Autonomistes: ERC (EC+PRC) (Francesc Macià); ORGA (Organització Republicana Gallega Autonomista) (Casares Quiroga). Partits o organitzacions obreres: PSOE (Indalecio Prieto, José Besteiro). Partits que no estan a la conjunció: PCE (Partit Comunista d'Espanya); UGT (depenia del PSOE); CNT-FAI.