La Segona República Espanyola: De la Proclamació a la Guerra Civil

Una conjuntura econòmica desfavorable

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial amb l'esfondrament de la Borsa de Nova York l'octubre del 1929. Aquesta crisi va incidir en l'economia espanyola de manera més dèbil. La crisi també va paralitzar l'emigració a Amèrica, que era una vàlvula d'escapament per a l'atur crònic de regions com Galícia o Andalusia.

La crisi internacional va agreujar, en l'etapa republicana, els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat, dèficit de la balança comercial, etc.

Així doncs, el creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles que va decretar el govern del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes positius en l'economia, va elevar la renda dels treballadors i va augmentar la demanda de béns de consum. Això va provocar un augment de descontentament i de la desconfiança tant dels empresaris industrials com dels grans propietaris agrícoles. Com a conseqüència, la inversió privada es va enfonsar sobretot fins al novembre del 1933 quan la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions.

A nivell pressupostari, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir la dictadura de Primo de Rivera i aconseguir l'equilibri dels pressupostos de l'estat.

La reorganització de les dretes

Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques. Tots aquests grups es van anar organitzant al voltant dels partits conservadors tradicionals de caràcter feixista i autoritari per tal d'oposar-se al govern. El centredreta espanyol es va reestructurar al voltant del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, va atreure grups d'empresaris que no s'oposaven tant a la república com al seu caràcter d'esquerres. També al llarg de l'any 1932, els sectors catòlics i conservadors es van mobilitzar molt activament contra la política social, religiosa i autonòmica dels governs d'esquerres, això va permetre la formació de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), creada l'any 1933, amb el seu líder José María Gil Robles.

Igualment, Renovació Espanyola, la Comunió Tradicionalista i de manera molt especial els grups feixistes de les JONS i de Falange, van dur a terme una activitat contra el que consideraven una amenaça per a Espanya: el progrés del marxisme i el perill d'una revolució bolxevic. Van crear un clima de crispació que va ser aprofitat per criticar l'actuació del govern.

Alguns sectors de l'exèrcit, aprofitant el descontentament dels grups conservadors, el general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'estat amb la pretensió de forçar el gir de la República cap a la dreta (agost de 1932). L'any 1933 es va crear la Unión Militar Española (UME), que havia de tenir una participació activa en el cop d'estat de juliol del 1936.

Les eleccions del 1933, el govern de dretes

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre. En l'aplicació de la constitució de 1931, les dones van poder exercir el dret a vot. L'esquerra s'hi va presentar desunida: els republicans i els socialistes, enfrontats pels conflictes socials, van optar per l'abstenció a petició de la CNT. La dreta s'hi va presentar unida i organitzada en moltes circumscripcions. El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta, que va inaugurar dos anys de govern conservador, un període que fou anomenat Bienni Negre per les esquerres.

Dues forces polítiques hi van obtenir els millors resultats: el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. El president de la república, Alcalá Zamora, temorós davant les pretensions de la CEDA, que amenaçava amb reformar la Constitució, va confiar la formació de govern al Partit Liberal, amb el suport parlamentari de la CEDA a canvi de la promesa d'una rectificació immediata de les reformes del bienni d'esquerres.

La revolució d'octubre del 1934

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d'octubre del 1934, l'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.

La formació del nou govern, per iniciativa de la UGT i amb la participació de la CNT, es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar a nivell nacional però els esdeveniments van assolir un relleu especialment greu a Astúries i a Catalunya.

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d'aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i electricitat.

Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar-hi des d'Àfrica la Legió, comandada pel general Francisco Franco. La resistència es va prolongar durant deu dies, però finalment la revolta va ser vençuda. La repressió va ser molt dura: més de 1.000 miners morts, 2.000 ferits i uns 5.000 detinguts.

A Catalunya, la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA. El 6 d'octubre, Companys va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal espanyola. La negativa de la CNT a participar en la vaga general van fer fracassar la rebel·lió. El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar el Palau de la Generalitat. Hi va haver més de 3.500 detinguts, tots els membres del govern de la Generalitat i tots els diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la insurrecció.

Les eleccions de febrer del 1936

Per presentar-se a les eleccions, els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres, que es basava en l'amnistia política pels fets de l'octubre del 1934. A més, donava suport al programa del Front Popular, que pretenia conquerir el poder i tornar a aplicar la legislació reformista suspesa pels governs dels radicalcedistes. La CNT no va participar-hi, això suposava el suport al Front Popular. Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre, organitzat pel Bloque Nacional, constituït per la CEDA.

En les eleccions, el Front Popular va obtenir el 48% dels vots i va ser la força guanyadora. Les dretes, el 46,5% dels sufragis i les forces de centre només un 5,4%. A Catalunya, el Front d'Esquerres va obtenir el 59% dels vots i 41 dels 54 diputats, el Front d'Ordre va aconseguir el 41% dels vots i 13 diputats.

El nou govern va quedar format exclusivament pels republicans d'esquerra mentre que els socialistes i els altres partits de la coalició es van comprometre a donar-los suport parlamentari. Manuel Azaña va ser elegit president de la República amb una gran oposició de la dreta i Santiago Casares Quiroga, cap del Govern.

Cap al cop d'estat

La creació d'un clima de violència a Espanya era una estratègia que afavoria els sectors decidits a organitzar un cop d'estat militar contra la República. En els primers moments, la conspiració militar va tenir poca força, fins que s'hi va posar al capdavant el general Emilio Mola. El seu pla consistia a organitzar un pronunciament militar simultani a totes les guarnicions possibles, i donar un protagonisme especial a l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel general Franco. Per frenar els rumors colpistes...

La conspiració militar comptava amb el suport de les forces polítiques de la dreta, que havien mantingut contactes previs amb els conspiradors i els havien encoratjat i ofert ajuda econòmica i militar. El dia 14 de juliol es va produir a Madrid l'assassinat, a mans d'un grup d'esquerrans, del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo. Va accelerar els plans colpistes i la sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol. Això va ser l'inici d'una guerra civil que va durar tres anys.

CEDA

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, va ser una aliança de partits polítics a Espanya, fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la II República Espanyola, a causa de les mesures percebudes per la CEDA com anticlericals que els republicans estaven duent a terme. Estava fundada fonamentalment per partits catòlics de dretes.

Esquerra Republicana

Partit polític fundat a Barcelona el 1931, actualment amb presència minoritària a la Comunitat Valenciana. De ideologia independentista catalana encara que originalment federalista. Partit de rellevants polítics com Francesc Macià, Lluís Companys o Josep Tarradellas.

Lliga Catalana

Partit Regionalista, quan es va reestructurar incorpora gent de la dreta liberal republicana de Catalunya. Mostrava fidelitat al nou règim sorgit de la Segona República Espanyola i pretenien ser l'alternativa oposada a Esquerra Republicana de cara a les eleccions generals espanyoles del 1933.

FAI

Organització fundada el 1927, exerceix un paper important en el moviment obrer espanyol, sobretot a través de la CNT, és a dir, la presència d'elements faistes en l'organització anarcosindicalista. La intenció era que el sindicat no s'allunyés dels postulats àcrates. D'aquesta manera, en la dècada de 1930 el sector faista de la CNT es va oposar als trentistes.

Front Popular

És el nom de les coalicions electorals entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Bloque Nacional

Va ser una coalició monàrquica fundada l'any 1934 per iniciativa de Pedro Sainz Rodríguez. Agrupava sectors dretans de diferent signe: alguns carlins, integristes, monàrquics, etc. Es va intentar atreure els falangistes però no es va tenir èxit.

Unió de Rabassaires

Fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922. Com a federació de sindicats agrícoles de Catalunya, federa o coordina diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal.