La Segona República Espanyola: De la Proclamació al Front Popular
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,2 KB
La Segona República Espanyola
La proclamació de la República i el període constituent
La Constitució de 1931
Es van fer eleccions legislatives al començament de l'estiu (28 de juny de 1931) que van guanyar la coalició republicano-socialista (250 diputats de 464).
Les reformes del bienni d'esquerres (1931-1933)
La modernització de l'exèrcit
El govern estava convençut que l'exèrcit necessitava una profunda transformació: pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Es tractava d'alleugerir-lo en nombre de caps i d'oficials, als quals s'oferí la possibilitat de retirar-se: Llei de Retir de l'oficialitat que establia que tots els oficials havien de prometre la seva adhesió al règim republicà.
La reforma agrària
Es va decretar la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar a les finques del seu terme. També es va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades si no volien que el seu usdefruit passés als treballadors.
La reforma de l'Estat centralista
La configuració d'un Estat que permetés a les regions que tenien sentiments nacionalistes proveir-se d'una organització pròpia i accedir a l'autonomia era una qüestió prioritària en la política espanyola.
L'obra educativa i cultural
El 1930 hi havia a Espanya uns set milions d'analfabets (un 33% de la població). L'objectiu era promoure una educació liberal, laica i fer de l'Estat el garant del dret a l'educació. Es va projectar augmentar el nombre d'escoles i mestres, sobretot en els nuclis rurals.
Reformes laborals
El socialista Largo Caballero propicià des del Ministeri de Treball un seguit de reformes adreçades a millorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la de Jurats Mixtos, als quals reconeixia el poder d'arbitratge vinculat en cas de desacord entre patrons i obrers.
La Catalunya Autònoma
La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria
Entre el 10 i el 20 de juny del mateix any, una assemblea de representants dels ajuntaments catalans es van reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest projecte va ser aprovat massivament pel poble català en un referèndum que se celebrà el 2 d'agost de 1931.
La Generalitat republicana
L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit, es van fer eleccions al Parlament de Catalunya, per al 20 de novembre del 1932.
Les forces polítiques a la Catalunya republicana
L'etapa republicana va donar lloc a una nova estructura de partits polítics a Catalunya. Van passar a tenir un enorme pes partits de caràcter catalanista.
La tasca de govern
Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 25 de desembre de 1933. Va nomenar un govern íntegrament format per consellers del seu partit.
Els problemes de la coalició republicanosocialista
Una conjuntura econòmica desfavorable
La dècada de 1930 va ser una època de crisi econòmica, marcada per la Gran Depressió iniciada als Estats Units l'any 1929.
La conflictivitat social
La impaciència de molts treballadors davant les reformes i el desencís provocat per la lentitud va donar lloc a una onada de conflictivitat encoratjada per la incidència de l'atur.
El bienni conservador (1933-1935)
Les eleccions del 1933: el govern de dretes
L'any 1933 (novembre), una nova convocatòria d'eleccions generals a Corts va donar la victòria als partits de centredreta i va comportar el desmantellament de la majoria de l'obra reformista del govern anterior.
La paralització de les reformes
El nou cap de govern, Alejandro Lerroux, va frenar la reforma agrària i va voler contrarestar la reforma religiosa per mitjà de la dotació de pressupost al culte i el clergat.
El conflicte rabassaire a Catalunya
El principal enfrontament es va produir arran de la qüestió agrícola. El govern català va portar a l'aprovació d'una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires (pagesos arrendataris de vinyes, agrupats a la Unió de Rabassaires) pagaven als propietaris.
La crisi del segon bienni
Les conseqüències de la revolució d'octubre van ser notables. La influència de la CEDA al govern va augmentar, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es va nomenar Gil Robles ministre de la Guerra i Franco cap de l'Estat Major.
El triomf del Front Popular
Les eleccions de febrer del 1936
Al llarg del 1935, els partits catalanistes d'esquerra van presentar la formació Front d'Esquerres. El seu programa electoral es basava en l'amnistia política per als empresonats des de l'octubre del 1934.