La Segona República Espanyola: Eleccions, Constitució i Partits Polítics

Les eleccions i el govern provisional

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya, amb una elevada participació. Els partits coalitzats en el Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) es van imposar a les grans ciutats i a la majoria dels nuclis industrials. El 14 d'abril, els regidors electes d'Eibar van ser els primers a proclamar la República. Al llarg del dia, altres ciutats van seguir el seu exemple, mentre la població ho celebrava pacíficament. Davant la situació, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va marxar a l'exili.

A Madrid, els representants dels partits del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional que el mateix dia 14 va assumir el poder i va proclamar oficialment la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents per al 28 de juny i va prendre mesures urgents: amnistia general per als presos polítics, proclamació de les llibertats polítiques i sindicals, i protecció per als pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes.

A Catalunya, el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres va ser aclaparador. La Lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Poques hores després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Aquesta iniciativa va provocar un conflicte amb el govern provisional, ja que els acords de Sant Sebastià establien que la descentralització de l'Estat es decidiria a la Constitució. Una comissió del govern provisional va viatjar a Barcelona per demanar a Macià que sotmetés la seva decisió a les Corts constituents, a canvi d'un règim d'autonomia. Niceto Alcalà Zamora es va traslladar a Barcelona el 21 d'abril per signar l'acord amb Macià.

La Constitució del 1931

Les eleccions generals del 28 de juny van tenir una participació molt alta. La victòria va ser per a la coalició d'esquerres, que va obtenir 279 diputats sobre 464. Les noves Corts constituents van ratificar Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern. Les Corts van nomenar una comissió per elaborar un projecte de Constitució, que va ser aprovada al desembre.

La Constitució de 1931, molt avançada per al seu temps, tenia un fort caràcter democràtic i progressista. L'article primer definia Espanya com una república de treballadors de totes les classes, organitzada en un règim de llibertat i justícia. La Constitució declarava que tots els poders emanen del poble i establia els següents principis:

• L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
• El poder legislatiu residia en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb atribucions molt àmplies.
• L'executiu recaia en el govern, format pel consell de ministres i el cap del govern, i també en el president de la República.
• El poder judicial es confiava a jutges independents.

La Constitució incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats, i mostrava una gran preocupació pels temes socials. Garantia la igualtat davant la llei, l'educació, la feina i la no-discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa. Establia el vot des dels 23 anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones. També reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social i definia el treball com una obligació social. Finalment, afirmava la laïcitat de l'Estat, reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

Malgrat ser aprovada per una majoria àmplia, la Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques. Les dretes es van manifestar en contra de la laïcitat i de la descentralització de l'Estat. L'aprovació dels articles sobre la religió va provocar la dimissió dels polítics catòlics del govern. Manuel Azaña va passar a dirigir el govern i Niceto Alcalá Zamora va ser nomenat president de la República.

Partits i sindicats durant la Segona República

Les formacions d'esquerra

A l'esquerra política va destacar Izquierda Republicana, creada el 1934 a partir de la convergència del partit Acció Republicana de Manuel Azaña i del Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) tenia una influència notable entre els treballadors i agrupava dos corrents: un de socialdemòcrata i un altre de revolucionari, liderat per Largo Caballero. Més a l'esquerra se situava el Partido Comunista de España (PCE). La força sindical més important era la CNT, de caire anarquista, amb un milió d'afiliats el 1936. La CNT tenia dues línies d'actuació: els trentistes i el sector més revolucionari, agrupat al voltant de la FAI.

Els grups de dreta

Entre les formacions republicanes de centredreta destaquen el Partit Republicà Radical i la Dreta Liberal Republicana. Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van esfondrar després de la proclamació de la República. El gran partit de la dreta catòlica i conservadora va ser la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Al País Basc, els grups conservadors autonomistes estaven representats pel Partit Nacionalista Basc (PNB). Hi havia altres grups monàrquics, com Renovació Espanyola, i grups de caire feixista, com les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista i Falange Española. Tots aquests grups presentaven una ideologia antidemocràtica i una defensa a ultrança del nacionalisme espanyol.