La Segona República Espanyola (1931-1936): Causes i Etapes

La proclamació de la República (Període constituent)

El febrer de 1931 es va dur a terme l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII, el de l'almirall Aznar. Hi havia un desgast de la monarquia degut a la implicació del rei en la dictadura. Les forces polítiques republicanes i d'esquerra van plantejar un plebiscit (consulta al poble) entre monarquia i república. L'agost de 1930, es va fer el Pacte de Sant Sebastià on hi van participar els partits republicans més Indalecio Prieto i Fernando de los Ríos, del PSOE.

Es va crear un comitè revolucionari que buscava un aixecament militar. El 12 de desembre de 1930 va haver-hi una proclamació de la República per part d'un grup de militars a la caserna de Jaca. La insurrecció va ser controlada i els líders van ser condemnats a mort. Aquestes execucions van acabar de desacreditar el règim monàrquic. En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, les forces republicanes van obtenir la victòria a 41 de les 50 capitals de província, tot i que els partits monàrquics van obtenir un nombre més alt de regidors. El dia 14 es va proclamar la República en molts ajuntaments d'Espanya (Eibar el primer). El rei va optar per renunciar al tro i exiliar-se a Itàlia. El poder provisional va córrer a càrrec de Niceto Alcalá Zamora i format per socialistes i republicans. El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts Constituents. Republicans i socialistes van tenir una clara majoria. Niceto Alcalá Zamora va ser el president de la República. Calia redactar una nova constitució, la qual va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. Les seves característiques van ser:

• Progressista i socialment avançada.
• Sobirania popular amb sufragi universal masculí i femení a partir de 23 anys i unicameral.
• Separació de poders i estat integral que permet l'autonomia.
• Llibertat d'expressió, d'associació, de reunió,...
• Estat aconfessional, l'Església perd i es torna com una associació sota l'estat, llibertat de religió i l'educació passa a mans de l'estat i laica.

La II República

Causes

La incapacitat per resoldre els problemes heretats del segle XIX i agreujats pels del primer terç del segle XX, per part del govern (endarreriment econòmic amb una industrialització limitada a Catalunya i el País Basc, l'elevada conflictivitat social per part dels obrers i del camperolat, el catalanisme i les aspiracions d'autonomia de Catalunya, inestabilitat i corrupció política,...). El desprestigi d'Alfons XIII i la monarquia sobretot pel suport que va donar a la dictadura de Primo de Ribera.

Característiques

Sistema polític reformista. A nivell polític van suposar la implantació d'un estat democràtic i aconfessional. Va intentar modernitzar el país, al mig d'un context internacional advers com va ser els efectes de la crisi econòmica de 1929. Gran intervencionisme de l'Estat sobre el capitalisme, perquè l'economia tingui una funció social i equilibrar-la. Creació de lleis per limitar l'Església en la societat, i en millorar les condicions de vida dels treballadors i del camperolat (intent de reforma agrària). Va respondre amb el dret a l'autonomia de Catalunya reconegut a la constitució del 1931.

Bienni Reformista (1931-1933)

• Reforma agrària: redistribució de la terra per facilitar als jornalers l'accés a la propietat de les terres. Creació de l'Institut de Reforma Agrària.
• Relacions Església-Estat: limitaven el poder de l'Església, es va regular el dret al divorci i es va dissoldre la Companyia de Jesús. Relacions molt tenses perquè no ho van acceptar.
• Reforma militar: supressió de les capitanies generals i va reduir les divisions de l'exèrcit de terra, anul·lació dels ascensos.
• Política educativa: augment dels pressupostos educatius, creació de places de mestre, construcció d'aules.
• Legislació laboral: millora de condicions de treball dels obrers i també es van ampliar assegurances en la matèria de jubilació.
• Descentralització de l'Estat: possibilitat d'aprovar estatus d'autonomia.

Bienni Conservador (1933-1936)

La CEDA de Gil-Robles va ser el partit més votat, el Partit Radical de Lerroux és el segon més votat. Les seves diferències van provocar una inestabilitat governamental. Els governs radicals van mantenir una actuació moderada fins a l'entrada de la CEDA en el govern l'octubre de 1934. Es va caracteritzar per el conservadorisme polític i l'anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques del bienni progressista. Va contribuir a intensificar les tensions socials i polítiques, a causa de la forta oposició tant de l'extrema dreta com l'esquerra. Van aprovar la llei d'amnistia per als revoltats a Sanjurjo el 1932, aprovació del pressupost per al clergat, revisió de la reforma agrària i anul·lacions de les expropiacions, enfrontament amb la Generalitat de Catalunya, en ser declarada inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu.