La Segona República Espanyola (1931-1936)

Proclamació de la República

Eleccions municipals 12 d'abril de 1931: Convocades per Juan B. Aznar. Victòria de les candidatures republicanes (41 de 50 caps de província). A Catalunya, victòria d'ERC (25 regidors) i Lliga Regionalista (12).

13 d'abril: Alfons XIII marxa a l'exili a França.

14 d'abril: Proclamació de la Segona República. Estat Català dins d'una federació de repúbliques ibèriques. Comitè revolucionari format pel Pacte de Sant Sebastià forma un govern provisional.

Govern provisional: Presidit per Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña. Promulgació de l'Estatut Jurídic Provisional, decret d'amnistia política. Decrets per a la protecció dels pagesos. Convocatòria d'eleccions generals el 28 de juny de 1931. Victòria de les esquerres.

Hisenda el 1931

• Dèficit pressupostari acumulat després de la Dictadura de Primo de Rivera.
• Retraïment de la inversió pel clima d'incertesa envers el nou règim.
• Herència d'una economia desfasada i sense competitivitat, amb un alt nivell d'atur al camp.
• Conjuntura econòmica internacional negativa (Crack del 29), Gran Depressió.

Govern provisional: Manuel Azaña

• Redacció i aprovació de la Constitució de la República.
• Tramit i aprovació dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya i País Basc.
• Fer front a l'hostilitat dels sectors més conservadors de l'Església Catòlica i la política.
• Primeres convocatòries de vagues dels sindicats UGT i CNT.
• Crema de convents i oposició revolucionària.

Constitució de la 2a República (9 de desembre de 1931)

• Ordenació de l'Estat segons els principis democràtics i de justícia social, igualtat absoluta.
• Separació de poders.
• Sobirania popular.
• Model d'Estat integral (no federal).
• Estat aconfessional i laic. Separació de l'Església i de l'Estat.
• Estat social i amb capacitat per intervenir en l'ordenació econòmica amb finalitats socials.
• Corts unicamerals amb un president de la República i un cap de govern.
• Sufragi universal masculí i femení (23 anys).
• Principis d'elegibilitat, representativitat i responsabilitat política.

L'Estatut de Núria de 1932

• Es va votar en referèndum.
• El 9 de setembre de 1932 s'aprova.
• Contingut de l'Estatut: Catalunya com una regió autònoma dins de la República Espanyola, proclamava la cooficialitat del català i del castellà. Creava el Parlament de Catalunya i un govern de Catalunya amb funcions executives i competències exclusives.

Eleccions 20 de novembre de 1932 (Catalunya). Bienni reformista

• Niceto Alcalá Zamora, cap de l'Estat (president de la República).
• Cap de govern: Manuel Azaña.
• Obra de govern:
  • Política de modernització i fidelització de l'Exèrcit.
  • Separació de l'Església i l'Estat, llibertat de cultes i laïtzació de la vida pública. Llei de Confessions i Congregacions Religioses.
  • Intent d'universalització de l'educació pública i de l'accés a la cultura.
  • Reforma agrària. Llei de Contractes de Treball, Llei de Jurats Mixtos.
  • Reconeixement del dret a l'autonomia de les regions històriques. Aprovació de l'Estatut de Catalunya, projecte del basc i gallec.
  • Sanjurjada (1932).

Crisi del bienni reformista

• Reorganització de la dreta: CEDA (José María Gil Robles) i Partit Radical Republicà.
• Empitjorament de l'economia arrel de la Gran Depressió.
• Divisió del PSOE, discrepàncies i enfrontaments armats entre obrers i Guàrdia Civil.
• Radicalització revolucionària i insurreccions armades.
• Dues dimissions de Niceto Alcalá Zamora, que convoca eleccions al novembre de 1933.

Bienni de Dretes

• Dimissió d'Azaña, Alejandro Lerroux convoca eleccions.
• Els eixos polítics són aturar la reforma agrària, parar el projecte d'Estatut Basc, pressupost per al culte i el clergat, ordre públic i repressió, indult de la Sanjurjada, legislació social i laboral.

La crisi de 1934

• Revolució d'Astúries i qüestió catalana.
• Ministres de la CEDA en el govern.
• Esclat de vaga general i estat de guerra.
• Crisi d'octubre del 34 a Astúries i Catalunya amb la detenció del govern i Azaña.
• 1935: governs radical-cedistes i escàndols de corrupció (Estraperlo).
• Alcalá Zamora demana al centrista Manuel Portella Valladares que convoqui eleccions al no obtenir la confiança del Parlament.

Eleccions generals 16 de febrer de 1936

• Esquerres contra dretes. Triomf del Front d'Esquerres (Front Popular).
• Manuel Azaña, president de la República, i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.
• Inici de conspiracions de la dreta per imposar un cop d'Estat. Dreta reorganitzada al voltant de Calvo Sotelo.
• Alliberament de presos i restabliment de la Generalitat.
• Negociacions sobre l'Estatut, reforma agrària i política d'allunyament de Mola, Goded i Franco.
• Radicalització política i assetjament a la República.
• Maig de 1936: il·legalització de Falange i empresonament de Primo de Rivera.
• 12 de juliol: assassinat del tinent José Castillo.
• 13 de juliol: assassinat de José Calvo Sotelo.