La Segona República Espanyola (1931-1936)

Fi de la dictadura i de la Monarquia

La crisi de 1929 va augmentar l'atur i el descontentament social, provocant la pèrdua de suports del dictador. El 27 de gener de 1930, Primo de Rivera va dimitir davant la falta de suport. El Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) va ser un acord per posar fi a la monarquia i reconèixer el dret d'autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia. Aquest pacte va ser signat per l'oposició republicana, els socialistes i els nacionalistes catalans. Es va crear el Comitè Revolucionari (liderat per Niceto Alcalá-Zamora) per preparar una vaga general (que finalment no es va realitzar). El pronunciament militar a Jaca, que pretenia forçar la proclamació de la República, va evidenciar el deteriorament del sistema polític i el desprestigi de la monarquia. Al febrer de 1931 es va formar un nou govern presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas. Les eleccions municipals del 12 d'abril van donar la victòria a les forces republicanes, i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, fet que va provocar l'exili del rei Alfons XIII.

II REPÚBLICA (1931-1936)

Primera Part

El 12 d'abril de 1931, les eleccions municipals van donar la victòria a les forces partidaries de la república. El 14 d'abril es va proclamar la república. A Catalunya, Esquerra Republicana (liderada per Francesc Macià) va proclamar la República Catalana el mateix dia, trencant el Pacte de Sant Sebastià. El rei va renunciar al tron i es va exiliar. Aquest fet va generar un xoc entre les dues repúbliques. El govern provisional va atorgar la Generalitat de Catalunya (anul·lant la república catalana).

Mesures del govern provisional

• Llibertat per a presos polítics.
• Recuperació de les llibertats.
• Eleccions a Corts Constituents al juny de 1931, amb victòria de republicans i socialistes.

Constitució de 1931

• 14 de desembre: inauguració de les Corts Constituents.
• Constitució democràtica i progressista.
• Espanya com a estat integral amb possibilitat de governs autònoms.
• Sobirania popular.
• Forma de govern republicana.
• Divisió de poders.
• Reconeixement del matrimoni civil i el divorci.
• President de la República i president del govern.

Sistema de partits i sindicats

Esquerra

• Republicans
• PSOE
• Partit Comunista d'Espanya
• CNT

Centre/Centredreta

• Partit Republicà Progressista
• Partit Republicà Radical

Dreta

• CEDA
• Contraris a la República:
  • Monàrquics
  • Carlins

Feixisme

• JONS
• Falange Española (José Antonio Primo de Rivera)

Generalitat i Estatut de Núria (1932)

Desaparició de la República Catalana i reconeixement de la "Generalitat". Francesc Macià assumeix les competències de les quatre diputacions. Es redacta una proposta d'Estatut, que es lliura al govern al juny de 1931. Aquest Estatut proposava:

• Catalunya com a estat autònom dins la República Espanyola.
• Llengua catalana oficial, juntament amb el castellà.
• Competències exclusives.
• Gestió del finançament.

L'Estatut a les Corts

Eleccions de juny de 1931: victòria d'ERC a Catalunya. Macià presenta l'Estatut a Madrid (però ha d'esperar). Desembre de 1931: aprovació de la Constitució. Agost de 1932: Sanjurjada (cop d'estat fallit liderat per José Sanjurjo). Manuel Azaña impulsa la proposta d'Estatut. Setembre de 1932: aprovació de l'Estatut a les Corts.

L'Estatut del 1932 (diferències entre l'Estatut aprovat a les Corts i l'Estatut votat a l'agost de 1931)

• Catalunya com a regió autònoma dins l'Estat espanyol.
• Sobirania limitada.
• Català i castellà com a llengües oficials.
• Parlament i Generalitat.
• Competències plenes, àmplies i compartides.
• Tribunal de Garanties Constitucionals per resoldre conflictes entre la Generalitat i l'Estat.

Forces polítiques catalanes

• Lliga Regionalista (esdevé Lliga Catalana el 1933).
• Esquerra Republicana de Catalunya (la força més important).
• Partits marxistes:
  • Socialistes (PSOE)
  • Comunistes (Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista, que posteriorment s'unificaran en el POUM)
• 1936: fundació del PSUC.

Bienni reformista (1931-1933)

Objectiu de Manuel Azaña: modernitzar Espanya. Aliança entre republicans i socialistes (que concentren el poder).

Reformes:

• Reforma laboral (impulsada per Francisco Largo Caballero):
  • Jornada laboral màxima de 8 hores.
  • Llei de jurats mixtos.
  • Millora de la situació laboral.
• Llei de Reforma Agrària (1932, impulsada per Marcel·lí Domingo): pretenia convertir els pagesos en propietaris de les terres.
  • Expropiació de terres (pel govern).
  • Expropiació amb indemnització de terres mal conreades.
  Problemes:
  • Procés lent, que va generar impaciència entre els pagesos.
  • Va provocar protestes i frustració.
  • Rebuig i oposició dels grans propietaris.
• Reforma religiosa:
  • Limitar la influència de l'Església.
  • Constitució que reconeix l'Estat laic.
  • Prohibició dels ordes religiosos en l'ensenyament.
  Problemes:
  • En un país majoritàriament religiós, l'Església tenia molt poder.
  • Les classes més conservadores donaven suport a l'Església.
• Reforma militar (Llei Azaña):
  • Reformar l'exèrcit i la policia, modernitzar les forces armades.
  • Llei de Retir, que permetia prejubilacions amb indemnització.
  • 1932: intent de cop d'estat contra la república liderat per José Sanjurjo (Sanjurjada).
  • Creació de la Guàrdia d'Assalt.
• Reforma de descentralització de l'Estat:
  • Estat integral, però que permet l'autonomia (per exemple, Catalunya).
  • País Basc: el PNB i els carlins impulsen l'Estatut d'Estella.
  • Galícia: no s'aprovarà l'Estatut a causa de la guerra.
• Reformes en l'ensenyament i la cultura:
  • Escola gratuïta, obligatòria i laica.
  • Mestres amb valors republicans.
  • Educació per a adults.
  • Missions Pedagògiques.

Catalunya i la II República

Eleccions després de l'aprovació de l'Estatut (octubre de 1932): victòria d'Esquerra Republicana. Francesc Macià és nomenat president de la Generalitat i Lluís Companys president del Parlament. Mort de Macià al desembre de 1933. Lluís Companys assumeix la presidència de la Generalitat.

·Generalitat Republicana

Funciona des del novembre de 1932 fins a l'octubre de 1934, quan es suprimeix l'Estatut i la Generalitat.

• Àmbit econòmic:
  • Millora de les condicions de vida dels pagesos.
  • Creació de la Llei de Contractes de Conreus.
• Àmbit social:
  • Millora dels hospitals i de l'assistència social.
  • Vacunació.
  • Benestar social.
• Àmbit de l'ensenyament:
  • Creació d'escoles.
  • Formació de mestres.
  • Creació de museus.
  • Separació de l'escola i l'Església.
• Àmbit cultural:
  • Publicació del diccionari de la llengua catalana.
  • Recuperació del català en l'àmbit social.

·Crisi de la coalició d'esquerres

• Oposició de l'Església, l'exèrcit i els partits de dretes.
• Anarquistes i comunistes es queixen que les reformes són lentes i insuficients.
• Augment de la violència policial.
• Caiguda de la popularitat del govern, que provoca un augment de les revoltes i les vagues.
• La dreta aprofita la situació per reorganitzar-se.
• Eleccions municipals a Espanya: victòria de la dreta. A Catalunya, victòria de l'esquerra.
• Novembre de 1933: Niceto Alcalá-Zamora (president de la república) destitueix Manuel Azaña i convoca eleccions.

Segona Part

Bienni Conservador (1934-1936)

Novembre de 1933: victòria dels partits de dretes a les eleccions generals. Els partits d'esquerres es presenten per separat. A Catalunya, victòria de la Lliga. Els partits amb millors resultats són la CEDA (liderada per José María Gil-Robles) i el PRR (liderat per Alejandro Lerroux). Govern del PRR (Lerroux) amb el suport de la CEDA des de les Corts. Alejandro Lerroux és nomenat cap de govern i Niceto Alcalá-Zamora cap d'Estat. Es frena la reforma agrària. S'aprova el pressupost per a l'Església. Es concedeix el perdó a militars condemnats a mort pel cop d'estat. Es redueix el pressupost d'educació. Es destitueixen els ajuntaments republicans i socialistes. Es paralitza el projecte d'Estatut basc.

Radicalització obrera i revolta asturiana del 1934

• Radicalització del PSOE i la UGT.
• Juny de 1934: vaga general pagesa (reprimida).
• La CEDA pressiona per endurir l'ordre públic. Octubre de 1934: entra al govern.
• L'esquerra se sent amenaçada.
• La UGT convoca vagues. La CNT s'alça a Astúries, pren el control de la zona amb dinamita.
• L'exèrcit i la policia reprimen les vagues.

Fets d'octubre del 1934 a Catalunya

Qüestió rabassaire: els pagesos treballaven en camps a canvi d'un sou. Abril de 1934: aprovació de la Llei de Contractes de Conreu a Catalunya, que permetia que el pagès pagués i es quedés la terra, amb un preu fixat pel govern. Els propietaris (que demanen suport a la Lliga) presenten un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals, que anul·la la llei. Setembre de 1934: el govern de Catalunya aprova una llei gairebé idèntica. Octubre de 1934: la CEDA entra al govern espanyol, fet que es percep com una amenaça per a la república catalana. 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i convoca una vaga general (que té poc suport). Es proclama l'estat de guerra a Catalunya (pel general Domènec Batet). Es deté el govern de la Generalitat i Manuel Azaña.

Conseqüències dels fets d'octubre

El govern central dissol l'autonomia, suspèn l'Estatut i empresona els membres del govern i altres participants en els fets.

Crisi del bienni

Primavera de 1935: es forma un nou govern (Lerroux + 5 membres de la CEDA, amb José María Gil-Robles com a ministre de la Guerra i Francisco Franco com a cap de l'Estat Major). Es proposa un projecte de reforma de la Constitució, que no s'arriba a aprovar. Alcalá-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions pel febrer de 1936.

Eleccions de febrer del 1936

• A Espanya, es forma el Front Popular, una coalició de partits d'esquerres (republicans, PSOE i comunistes).
• A Catalunya, es forma el Front d'Esquerres, una coalició de partits catalanistes d'esquerres.
• La CNT no participa a les eleccions, però deixa llibertat als seus seguidors per votar, que majoritàriament donen suport al Front Popular.
• A Catalunya, es forma el Front Català d'Ordre (de dretes), una coalició de la Lliga i altres partits de dretes.
• A Espanya, es forma el Bloque Nacional (de dretes), liderat per la CEDA, que no aconsegueix una candidatura forta.

Resultats: victòria del Front Popular (a Espanya i a Catalunya). Manuel Azaña és nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga cap de govern.

Front Popular

• Decret d'amnistia (alliberament de presos).
• Les empreses han de readmetre els participants en les revoltes.
• S'inicia el procés de reaprovació dels estatuts del País Basc i Galícia.
• A Catalunya:
  • Recuperació de l'Estatut i la Generalitat.
  • Restitució dels alcaldes destituïts.
  • Es torna a aprovar la Llei de Contractes de Conreu.
• Perspectives de canvi:
  • Mobilització dels partits d'esquerra.
  • Els anarquistes impulsen accions revolucionàries.
  • Radicalització d'una part del socialisme.
  • Augment de les vagues i les revoltes.
  • A Andalusia i Extremadura, els pagesos ocupen terres.
• Reacció de la dreta:
  • Rebuig a la victòria del Front Popular.
  • Oposició dels propietaris de terres.
  • Els empresaris expatrien capitals.
  • L'Església inicia una campanya contra la República.

Preparació del cop d'Estat (per part de la dreta)

• L'extrema dreta, representada per Falange Española, ataca l'esquerra, i viceversa.
• A Catalunya, la situació és menys tensa:
  • ERC modera els seus propòsits.
  • Els sectors moderats de la CNT guanyen posicions davant el radicalisme de la FAI.
  • La premsa intenta mantenir la neutralitat.
• Oficials de l'exèrcit, que perceben la proximitat d'una revolució, planifiquen un cop d'estat. El cop està liderat per José Sanjurjo i dirigit pel general Emilio Mola.
• Caràcter antidemocràtic del cop: pretén restaurar l'ordre i l'autoritat, defensar la unitat d'Espanya i la religió.
• Els militars reben suport de sectors de la societat.
• Detonant del cop d'estat: assassinat del tinent José Castillo (per l'extrema dreta) i, com a represàlia, assassinat del líder monàrquic José Calvo Sotelo.
• 17 de juliol: el cop d'estat s'inicia al Marroc.

Per què fracassa la república?

• Pressió acumulada.
• Inestabilitat econòmica.
• Influència de la religió i l'Església.
• Context polític i social complex.
• Mentalitat: resistència al canvi per part d'una part de la societat.