La Segona República Espanyola (1931-1933): Reformes i Catalunya

Dictablanda i Adveniment de la República

Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII va intentar tornar a un sistema liberal el gener de 1930. Per a això, va confiar en el general Berenguer, que més tard va ser substituït per Manuel Aznar. El descrèdit de la monarquia va portar a la convocatòria d'eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, que es van convertir en un referèndum sobre la continuïtat d'Alfons XIII. Tot i que els monàrquics van guanyar en nombre de regidors, els republicans van obtenir més vots. El 14 d'abril, el rei es va exiliar i els republicans van prendre el poder sense oposició.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Les eleccions municipals van provocar un canvi radical en la política espanyola. Republicans i socialistes (PSOE) van formar un govern de coalició, liderat per Manuel Azaña (republicà) i Francisco Largo Caballero (PSOE). Després de les eleccions municipals, es van celebrar eleccions generals el juny de 1931, que van guanyar els dos partits. Van començar a governar el 14 d'abril de 1931.

Aquest govern va promulgar la nova Constitució de 1931, totalment democràtica, que establia la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i instituïa una república. A més, introduïa tres novetats fonamentals:

• Vot femení: per primera vegada, les dones podien votar.
• Dret a l'autonomia: Catalunya va ser la primera a acollir-se a aquest dret.
• Separació Església-Estat: va ser un punt bàsic per a la República, però va provocar molta tensió, ja que una part de l'esquerra era anticlerical.

La Constitució també incloïa molts drets socials per als treballadors.

Catalunya i l'Estatut d'Autonomia

A Catalunya, ERC va guanyar les eleccions municipals i generals del 1931. Francesc Macià, líder d'ERC i conegut popularment com "l'Avi", va proclamar la República Catalana a la Plaça de Sant Jaume el 14 d'abril de 1931. Això va causar malestar a Madrid, i tres ministres van viatjar a Barcelona per entrevistar-se amb Macià, que va retirar la proclamació. Macià va acceptar el camí de l'autonomia i va ser proclamat president de la Generalitat Provisional. Es va començar a treballar en l'Estatut d'Autonomia.

A nivell internacional, hi havia una onada de feixismes. El 1933, Hitler va arribar al poder a Alemanya. França era una excepció, amb un govern d'esquerres. A més, la crisi de 1929 va tenir efectes a Espanya.

Les Reformes del Bienni Reformista

El govern d'Azaña, amb el suport del PSOE, va intentar canviar el país amb cinc reformes, algunes de les quals van quedar a mitges:

Reforma Agrària

Era una reivindicació dels jornalers andalusos i extremenys, que demanaven terres. La República volia repartir alguns latifundis, especialment els més abandonats, entre els jornalers. Es va crear l'IRA (Institut de Reforma Agrària), que preveia indemnitzacions per als propietaris. Això va generar oposició dels propietaris i grans expectatives entre els jornalers. El govern no va poder satisfer la demanda per problemes legals i manca de diners. La lentitud va provocar crispació i agitació social a Arnedo (La Rioja), Castilblanco (Andalusia) i Casas Viejas (Cadis), on va destacar el líder anarquista Seisdedos. La CNT es va oposar al govern d'esquerres.

Reforma Religiosa

Els governants eren anticlericals i volien separar Església i Estat. La reforma va consistir a reduir el poder de l'Església, cosa que va ser vista com un atac per part de la població catòlica. Es va aprovar el divorci, els cementiris van passar a ser civils i l'educació va esdevenir laica. Es va prohibir l'ensenyament religiós a les escoles i es va introduir la coeducació. Es van retirar els crucifixos de les aules i es va prohibir als eclesiàstics ensenyar. El maig de 1931, es van cremar convents a Madrid sense intervenció policial. Això va afavorir el ressorgiment de la dreta, que defensava l'Església, amb la creació de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), liderada per Gil Robles.

Reforma Militar

Va consistir a reduir el nombre d'oficials de l'exèrcit, que era excessiu (uns 20.000 oficials per a 100.000 soldats). Va tenir èxit gràcies a les jubilacions anticipades.

Reforma Social

Pretenia millorar les condicions dels treballadors, amb mesures com la jornada de 8 hores i l'augment de sous. No obstant això, es va topar amb l'oposició de la CNT, que va organitzar insurreccions contra el govern, com la de l'Alt Llobregat el 1932. Les vagues eren freqüents.

Reforma Educativa

Es va buscar millorar la situació de l'ensenyament a Espanya, introduint la coeducació. Aquestes mesures van trobar l'oposició del clergat i dels sectors socials més reaccionaris que havien tingut secularment el monopoli de l'ensenyament.

Reforma Autonòmica

La Constitució de 1931 permetia les autonomies. El projecte d'Estatut d'Autonomia es va elaborar el juny de 1931 i es va anomenar Estatut de Núria. Era un projecte ambiciós que definia Catalunya com un estat amb el català com a única llengua oficial, amb la possibilitat d'unir-se a altres regions i amb moltes competències i recursos econòmics. El agost de 1931, un 95% dels votants van aprovar l'Estatut en referèndum.

L'agost de 1932, hi va haver un intent de cop d'estat militar per part de Sanjurjo. El setembre de 1932, es va aprovar l'Estatut de 1932, una versió rebaixada de l'Estatut de Núria. Catalunya va ser qualificada com a regió autònoma, amb dues llengües oficials i amb competències en sanitat, cultura, obres públiques, beneficència, part de la justícia, part de l'economia i ordre públic. El novembre de 1932, es va aplicar l'Estatut i ERC, amb Macià al capdavant, va tornar a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya.

L'Obra de la Generalitat

La Generalitat va tenir poc temps d'actuació, però va impulsar diverses iniciatives:

• Política social: es van fer decrets de previsió social i es va començar a abordar la qüestió de l'atur, agreujada per la crisi de 1929.
• Política econòmica: es van fomentar les caixes d'estalvi i es van crear instituts d'investigació econòmica, amb resultats limitats.
• Sanitat: es va intentar millorar l'atenció sanitària, augmentant els recursos, creant més hospitals i reorganitzant l'assistència primària.
• Educació: la Generalitat va crear noves escoles, concentrades a l'àrea metropolitana de Barcelona, va impulsar un moviment de renovació pedagògica, va fomentar la coeducació i va atorgar autonomia a la Universitat de Barcelona.
• Cultura: es van crear biblioteques, es va protegir el patrimoni i es va impulsar la normalització lingüística. També va sorgir el moviment d'arquitectes GATPAC.

Llei de Contractes de Conreu: aprovada l'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys, pretenia substituir l'antic contracte de rabassa morta per protegir els camperols. Va trobar l'oposició del govern central republicà i dels grans propietaris agraris catalans.