La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931-1936)

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

1- PERQUÈ UNES ELECCIONS MUNICIPALS VAN DUR A LA REPÚBLICA?

El 12 d’abril del 1931 Aznar convoca unes eleccions que donen la victòria a la conjunció republicanosocialista. Dos dies més tard Alfons XIII decideix abandonar el país de manera que es proclama la república formant-se un govern a partir d’aquells que havien firmat el pacte de Sant Sebastià. El mateix dia Francesc Macià proclama la independència de Catalunya. El govern provisional, format per Alcalà-Zamora decreta mesures d’extrema urgència:

• Amnistia als presos polítics.

• Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.

• Designació dels càrrecs de l’Administració.

2- EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ

2.1- LA CONSTITUCIÓ DEL 1931

La constitució tenia una caràcter democràtic i progressista que xocava totalment amb els més conservadors. En aquesta:

• Es defineix Espanya com una República de treballadors de totes les classes socials.

• Es refusa la guerra com a instrument de relació internacional.

• S’accepta la possibilitat de constituir governs autònoms encara que no es perd la unitat del país.

• S’estableix la sobirania popular. El poder legislatiu el té el parlament, s’elimina el senat. El president de la república exerceix durant 6 anys i havia d’estar escollit pels diputats i per uns comissaris escollits pels ciutadans.

• Declaració de drets i llibertats on es garanteix igualtat davant la llei sense distincions de sexe i etc. S’estableix l’educació gratuïta i obligatòria i el dret a vot a partir dels 23 anys, reconeixent així el dret a vot femení.

• Es declara la laïcitat de l’Estat aprovant el matrimoni civil i el divorci.

• Creació de la Guàrdia d’Assalt: òrgan encarregat de la defensa de la República

2.2- ELS DEBATS PARLAMENTARIS

La declaració del sufragi universal i la laïcitat de l’Estat van provocar grans debats parlamentaris. Fins i tot, Alcalà-Zamora que no estava d’acord amb la laïcitat de l’Estat abandona la presidència del govern per convertir-se en president de la república. Finalment, Manuel Azaña acaba sent president del govern.

2.3- EL SISTEMA DE PARTITS I DE SINDICATS

• A l’esquerra: es troben els republicans, el PSOE que era el partit més sòlid, els socialdemòcrates que eren més aburgesats, la UGT que representava el sector més revolucionari i considerava la república com un pas cap al socialisme, i el PCE una branca bolxevic del socialisme. A la CNT es van enfrontar els trentistes que defensaven una orientació més moderada que donava cert suport a la república i la FAI que defensava la via insurreccional i armada.

• De centredreta: es troben els seguidors d’Alcalà-Zamora i el Partido Republicano Radical de Lerroux.

• A la dreta: es troba la CEDA de Gil Robles que era monàrquic i defensor de l’Església.

• Grups monàrquics: com Renovación Española de Calvo Sotelo i Comunión Tradicionalista.

• Grups feixistes: amb la JONS que es va unir amb la Falange Española (Antonio Primo de Rivera) i amb la seva ideologia antidemocràtica es van organitzar per a enfrontar-se amb les esquerres.

3- LA GENERALITAT I L’ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932

3.1- LA GENERALITAT PROVISIONAL I L’ESTATUT DE NÚRIA

Desapareix la República Catalana i se li reconeix govern autonòmic que va agafar el nom de Generalitat de Catalunya. Els membres de la comissió es van reunir a Núria per redactar l’esbós de l’Estatut presentat el 20 de juny del 31. L’estatut presentat era molt ambiciós i definia Catalunya com:

• “un estat autònom dins de la República espanyola”

• Declarava el català llengües cooficials

• Hi havia la possibilitat de federar-se amb altres nacions de parla catalana

• Tenia competències exclusives en educació, cultura, policia, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil i ordenació territorial.

Aquest estatut va ser aprovat amb un 99% dels vots. Però les Corts volien un Estatut més modest.

3.3- L’ESTATUT DE 1932

Aquest era molt més modest que l’aprovat a Núria. Es basava en:

• Catalunya es definia com a una regió autònoma dins l’Estat espanyol però amb una sobirania limitada.

• El català i el castellà es mantenien com a llengües cooficials.

• La Generalitat tenia competències plenes en el dret civil i el règim administratiu intern i molt àmplies en justícia. Com a competències compartides hi havia l’educació, la sanitat, les obres públiques, etc.

• Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’havien de resoldre al Tribunal de Garanties Constitucionals.

3.4- LES FORCES POLÍTIQUES CATALANES

• Els conservadors: estaven representats per la Lliga Regionalista que va canviar el seu nom a Lliga Catalana.

• El partit més estès era Esquerra Republicana de Catalunya que agrupava nacionalistes independentistes, petits burgesos, pagesos i obrers industrials.

• El POUM: format al 1935 a partir del Bloc Obrer i l’Esquerra Comunista.

• PSUC: format a partir del 36 unint grups comunistes i socialistes.

4- COM VA CANVIAR LA VIDA DE LES DONES?

El moviment feminista va aconseguir mobilitzar una minoria de dones que defensaven la no-discriminació. A partir de la Constitució del 31 van aparèixer dones diputades com ara Clara Campoamor. aquesta era partidària del vot de les dones encara que n’hi havia d’altres que creien que deixar-les votar de cop faria que votessin als sectors més clericals. Finalment, es va optar per una qüestió de justícia elemental i les dones van poder votar al 1933.

5- EL REFORMISME REPUBLICANOSOCALISTA (1931-1933)

Les reformes impulsades pel govern d’Azaña durant el bienni progressista pretenien apropar Espanya als països més desenvolupats.

5.1- REFORMES SOCIOLABORALS I QUESTIÓ AGRÀRIA

• S’aprova una nova legislació sociolaboral impulsada per Largo Caballero a més de la llei de Jurats Mixtos i l’establiment de la jornada de 8 hores.

• La Llei de Reforma Agrària (1932): permet expropiar sense indemnització part de les terres de la noblesa, encara que les que estaven mal conreades o arrendades s’expropiaven amb una indemnització. Es crea l’Institut de la Reforma Agrària que tenia un fons per a pagar aquestes indemnitzacions i ajudava als pagesos a establir-se a les noves terres als pagesos. Aquesta llei va ser rebutjada totalment pels grans propietaris agrícoles i, a llarg termini també va causar controvèrsia amb els pagesos.

5.2- L’ESGLESIA I EL LAÏCISME

Un dels objectius de la República era laïcitzar l’Estat. Per això es va fer la Llei de Congregacions que limitava les possessions als ordres religiosos i es reservava el dret de dissoldre’ls en cas de ser un perill per l’Estat com els Jesuïtes. Aquests van ser expulsats pel seu vot de només obediència al Papa i perquè posseïen molt poder econòmic al educar a les classes populars més elevades. La gran majoria de membres de l’Església es va mostrar contrari a la República i manifestacions com la des cardenal Segura van fer que finalment se’ls expulsés.

5.3- LA REFORMA MILITAR

Un dels objectius principals era eliminar la macrocefàlia. Es crea la Llei de Retir de l’Oficialitat (1931) que oferia la possibilitat als oficials de retirar-se en òptimes condicions. A més es suprimien alguns rangs i es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa per a ser simpatitzant amb l’ultradreta.

5.4- LA DESCENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT

• Espanya estat integral però permet la creació de comunitats autònomes dins

• Constitució del 31 diu que hi ha 3 territoris espanyols que podran fer l’estatut (autogovern): Catalunya (Estatut de Núria, reforma de descentralització). País Basc (problema: PNB - partit principal, fa Estatut d’Estella que esquerres no aproven pq és molt conservador, s’anu·la, i quan esclata la guerra civil s’aprova, per tant no s’aplica mai), i Galicia (no van ni provar l’estatut)

6- QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA?

La generalitat va durar des del 32 al 34. Les reformes es van basar en:

• Economia: es creen els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l’agricultura es fomenta la creació de cooperatives i es redueix a un 50% les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris, també s’elabora la Llei de Contractes de Conreu (1934).

• Política social: s’elabora la Llei de bases (1934) que millora, de les classes més baixes, la sanitat millorant la xarxa d’hospitals, la higiene i la vacunació.

• Ensenyament: es creen moltes escoles primàries, secundàries i professionals. Es milloren les condicions laborals dels mestres i es dona autonomia a la Universitat de Barcelona.

• Cultura: es normalitza i normativitza la llengua catalana.

• Divisió comarcal: Catalunya es divideix en 38 comarques l’any 1936.

7- LA CRISI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES

La dreta i els grups de pressió mostren una forta resistència al procés reformista. A més, als ja típics problemes econòmics espanyols se’ls hi suma la crisi econòmica del 1929. Això va fer augmentar la conflictivitat i les vagues. El punt més alt de tot això va ser quan als intents de revolució de la CNT s’hi afegeixen els de la UGT. Azaña va haver de prendre unes mesures d’ordre públic molt dures que van culminar amb l’escàndol de Casa Viejas on uns pagesos van ocupar unes terres i la policia els va dissoldre cremant-los les terres amb ells dins. A partir d’aquí Alcalà-Zamora retira del govern a Azaña i es convoquen les eleccions del 1933.

8- EL BIENNI CONVERVADOR (1933- 1936)

8.1- LES ELECCIONS DEL 1933 I 3L CANVI DE GOVERN

Són les primeres eleccions en les que voten les dones. La dreta es coalitza en certs llocs mentre que l’esquerra es separa a causa de l’escàndol de Casas Viejas. La CEDA i el Partido Republicano Radical no van tenir suficients escons per formar govern en solitari. De manera que es forma govern amb el PRR i el suport parlamentari de la CEDA.

8.2- ELS GOBERNS DE CENTREDRETA

El nou govern elimina la política reformista d’esquerres:

• Frenant la reforma agrària i tornant les terres a la noblesa.

• Torna la llibertat de contractació i els sous dels jornalers baixen.

• Aprovació d’un pressupost de culte i clero i signatura d’un concordat amb la Santa Seu. Es dona amnistia pels que s’havien revoltat amb Sanjurjo el 32.

• Reducció del pressupost d’educació i s’eliminen els ajuntaments en mans de republicans i es substitueixen per comissions gestores.

8.3- LA RADICALITZACIÓ OBRERA I LA REVOLTA ASTURIANA DEL 1934

El gir conservador del govern va causar una radicalització del PSOE i la UGT, a causa d’això la CEDA exigeix participar en el govern i se li donen tres ministeris. Això l’esquerra ho interpreta com un pas cap al feixisme, hi va haver vagues i manifestacions sense el suport de la CNT excepte a Astúries (revolta minera). La insurrecció minera va ser controlada i eliminada pels generals Franco i Goded.

8.4- LA CRISI DEL BIENNI

Al 1935 es forma un nou govern format per PRR i la CEDA on Gil Robles era ministre de Guerra i Franco cap de l’Estat Major, en aquest moment comença la contrarevolució. Es presenta un projecte per a canviar la constitució que restringia les autonomies, eliminava el divorci i negava l’expropiació de terres. Aquesta però no es va arribar a aprovar per la crisi de govern degut a la corrupció (cas de l’estraperlo relacionat amb el joc als casinos i el cas Nombela de malversació de fons públics). Finalment, el president de la República dissol les Corts i convoca eleccions al 1936.

9- ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1934 A CATALUNYA

Catalunya comença a desentendre’s amb el govern central arran les rabassaires, ja que la Generalitat aprova la Llei de Contractes de Conreu la qual oposa propietaris i pagesos, dretes i esquerres i els governs català i espanyol. A tot això se li suma l’entrada de la CEDA al govern. En aquesta situació Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola fent que es declari l’estat de guerra a Catalunya. Domènech Batet frena la insurrecció i deté tot el govern de la Generalitat, inclús Azaña que estava a Barcelona.

10- EL FRONT POPULAR (1936)

10.1- LA POLARITZACIÓ ELECTORAL

L’esquerra es presenta a les eleccions del 36 formant una gran coalició anomenada Front popular i la dreta formant el bloque Nacional. A Catalunya es van agrupar formant el Front d’Esquerres i el seu programa electoral es basava en tirar enrere les reformes de dretes i recuperar aquelles del bienni reformista. Els partits de dretes van reaccionar formant el Front Català d’Ordre organitzat per la Lliga.

10.2- LA VICTÒRIA DEL FRONT D’ESQUERRES

Guanya el Front popular i es forma un govern exclusivament de republicans on Azaña és el resident i Casares Quiroga el cap de govern.

10.3- L’ETAPA DEL FRONT POPULAR

Es declara una amnistia pels presos polítics, tona el poder del Govern de la Generalitat i es restableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquesta etapa va ser molt mal rebuda per la dreta.

10.4- LA PREPARACIÓ DEL COP D’ESTAT

La situació al carrer es va tornar molt conflictiva, es convocaven vagues i desordres que van degenerar en un clima de desordre social. A més de tot això la Falange i altres grups d’extrema dreta s’armen per atacar a líders d’esquerres.

Alguns oficials de l’exercit acompanyats per aquest clima comencen  planificar un cop d’Estat liderat per Sanjurjo i el general Mola. Aquests dos ressaltaven pel seu caràcter antidemocràtic, monàrquic, conservador i unitari. L’aixecament comença abans del previst quan el 13 de juliol del 36 José Calvo Sotelo és assassinat per policies com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo per part de la ultradreta. Finalment, el cop d’estat comença el 17 de juliol i dóna origen a la Guerra Civil.