Reproducció Sexual: Òrgans, Fecundació i Embaràs

La Reproducció Sexual

La reproducció és sexual: el nou individu s'origina a partir de la unió de dos gàmetes. La interacció dels materials genètics produeix noves combinacions de gens. Els gàmetes són cèl·lules que es formen mitjançant un tipus de divisió que té lloc durant la formació d'aquestes cèl·lules. Es caracteritzen per contenir només la meitat de la informació genètica.

Aparell Reproductor Masculí

Produeix espermatozoides, hormones i semen:

• Testicles: dues glàndules que fabriquen els espermatozoides i la testosterona. Estan situats a fora, en una bossa (escrot).
• Vies genitals: epidídim i conductes deferents, que recullen els espermatozoides i els transporten dels testicles a l'exterior per la uretra.
• Glàndules annexes: pròstata i vesícules seminals. Elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els serveixen de vehicle.
• Semen: conjunt d'espermatozoides i secrecions.
• Penis: òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina. Format per teixit erèctil que durant l'excitació sexual es dilata i produeix l'erecció. L'extrem del penis (gland) està protegit per un replec de la pell fi i mòbil (prepuci).

Producció d'espermatozoides

Té lloc als tubs seminífers. Comença a la pubertat. Els espermatozoides necessiten una temperatura de 35ºC, per això els testicles es troben a fora. Els espermatozoides arriben, pels conductes deferents, des dels tubs seminífers a la uretra. En aquest recorregut es mesclen amb les secrecions de les vesícules seminals i la pròstata, el fluid blanquinós format és el semen. En cada ejaculació s'expulsen entre 200 i 300 milions d'espermatozoides.

Espermatozoides

Són els gàmetes masculins, aporten els gens del pare:

• Cap: conté el nucli amb els cromosomes i una caputxa (acrosoma) amb enzims necessaris per penetrar dins l'òvul.
• Peça intermèdia: cilindre que té mitocondris que aporten l'energia que necessiten per moure's.
• Cua: flagel que li permet desplaçar-se.

Aparell Reproductor Femení

Produeix òvuls i hormones. És on té lloc la fecundació i el desenvolupament del fetus:

• Ovaris: dues glàndules situades a cada costat de l'úter. Tenen forma ovalada. Produeixen òvuls, estrògens i progesterona.
• Vies genitals:
  • Trompes de Fal·lopi: conductes que transporten els òvuls des dels ovaris fins a l'úter.
  • Úter: òrgan musculós buit, on es desenvolupa l'embrió, situat entre la bufeta i el recte.
  • Vagina: conducte de parets elàstiques que comunica l'úter amb l'exterior, on es dipositen els espermatozoides.
• Vulva: formada pels llavis majors i menors que protegeixen l'orifici vaginal, uretral i el clítoris (petit òrgan erèctil amb terminacions nervioses sensitives).

Òvuls

Consten d'un nucli que té cromosomes i citoplasma amb substàncies nutritives. Són immòbils i es desplacen pel moviment de les trompes. Estan envoltats d'una estructura formada per cèl·lules i proteïnes. Es produeixen a l'ovari en els fol·licles. A partir de la pubertat, quan el fol·licle és madur, es trenca i allibera l'òvul (ovulació). El procés de maduració comença a la pubertat i acaba a la menopausa.

Fecundació, Embaràs i Part

Fecundació

És la unió d'un òvul i un espermatozoide. La fusió dels dos nuclis dóna lloc al zigot (primera cèl·lula de l'embrió). Quan ha entrat el primer espermatozoide, les propietats de la paret externa de l'òvul canvien i no deixen que entri un altre nucli d'espermatozoide.

Implantació de l'embrió a l'úter

A l'úter, el zigot comença a dividir-se per mitosi, el nombre de cèl·lules es duplica successivament. Durant aquest temps s'alimenta de les substàncies acumulades a l'òvul i de les secrecions produïdes per la mare. Set o vuit dies després de la fecundació, es produeix la implantació de l'embrió, que es mantindrà a l'úter durant nou mesos. A partir del tercer mes s'anomena fetus.

Òrgans de protecció i nutrició del fetus

Al començament de l'embaràs es desenvolupen òrgans encarregats de protegir, subministrar nutrients i eliminar productes de rebuig:

• Amni: membrana que forma la cavitat amniòtica en la qual està l'embrió. Conté líquid amniòtic, que banya l'embrió i el protegeix.
• Placenta: òrgan que connecta l'embrió a la paret de l'úter de la mare a través del cordó umbilical. Per la placenta arriben oxigen i nutrients, i a la vegada es recullen els productes de rebuig (CO2 i urea). La placenta evita el pas de cèl·lules i substàncies perjudicials. Produeix hormones essencials per al manteniment de l'embaràs.

Part

És el procés de sortida del fetus a l'exterior, després de quaranta setmanes.

• Dilatació: contraccions de l'úter, que faciliten la dilatació. Es trenca el sac amniòtic i s'allibera el líquid que conté. Pot durar entre vuit i catorze hores.
• Expulsió del fetus: les contraccions són més intenses. La mare empeny el fetus a l'exterior. Quan és fora es talla el cordó umbilical. Dura uns trenta minuts.
• Melic: cicatriu que queda després d'uns dies, i són les restes del cordó umbilical.
• Expulsió de la placenta: després d'uns quinze minuts, l'úter expulsa la placenta.

Quan el fetus no pot néixer de forma natural es fa una cesària.

Malalties de Transmissió Sexual (MTS)

Són malalties infeccioses greus en què el contagi és per relacions sexuals. Vies de transmissió: mucoses de la boca, òrgans genitals, anus. Produïdes per bacteris, virus, fongs o altres paràsits. No afecten només els òrgans genitals, sinó que es poden estendre per altres parts del cos. Són malalties molt contagioses, es poden tenir diverses vegades i hi ha poques vacunes. Símptomes: picors, taques, erupcions, augment de secrecions, coïssor quan s'orina. Es pot contagiar. S'ha d'anar al metge.

Reproducció i Sexualitat

• Reproducció: té per finalitat la procreació.
• Sexualitat: part integrant de la personalitat de l'individu i representa una manera d'expressar l'afectivitat entre la parella, una font de plaer i comunicació.

Reproducció Assistida

Es produeix per mitjà de la utilització de procediments mèdics que fan possible la fecundació:

• Inseminació artificial: tècnica més senzilla. Consisteix a fecundar un òvul amb semen de la parella o d'un donant. Es fa dipositant els espermatozoides directament a l'úter.
• Fecundació in vitro: consisteix a extreure un o més òvuls de la mare i fecundar-los al laboratori amb espermatozoides de la parella o d'un donant. Després de quaranta-vuit hores de la fecundació, es transfereixen tres dels embrions obtinguts a l'úter. Amb això es pretén que almenys se n'implanti un i es desenvolupi. La resta d'embrions es poden conservar congelats.
• Microinjecció espermàtica: consisteix a introduir el nucli de l'espermatozoide a l'interior d'un òvul per mitjà d'una microagulla.

Actualment, hi ha bancs de gàmetes de donants. Es conserven congelats, i després es poden fer servir per a la fecundació.

Altres tècniques

En altres països, mares de lloguer. Una dona alberga a l'úter un embrió per a la fecundació d'un òvul i un espermatozoide d'altres persones.