Reproducció i Maduració en Plantes

La Fecundació

Esterilitat

Absència de fecundació. Es pot classificar en:

• Esterilitat morfològica: Falta d'una de les dues parts reproductives o funcionament deficient. En alguns casos, pot ser interessant que hi hagi espècies estèrils.
  • Androesterilitat (masculina)
  • Ginoesterilitat (femenina)
• Esterilitat citològica: Problemes en el citoplasma durant la meiosi, formació de gàmetes que no són N o 2N.
• Esterilitat factorial o incompatibilitat: Combinacions de fenotips amb incompatibilitats entre ells.

Fecundació

Es veu afectada quan hi ha moltes varietats que competeixen i poden sobresaturar l'estigma, normalment per deficiència.

Un fruit és quallat quan s'ha produït la fecundació, i en principi tindrem llavors.

Partenocarpia

Procés pel qual es produeix fruit sense llavor. Causes:

• Vegetatives/autònomes: L'ovari s'engrandeix generant hormones i produeix fruit sense llavor.
• Partenocarpia estimulativa:
  • L'entrada de pol·len pot provocar el desenvolupament del fruit.
  • Temperatures i humitat relativa elevades (pomes en latituds baixes queden deformes i tenen problemes per desenvolupar el fruit, no tenen llavor però treuen fruit).
  • Fotoperíodes curts.
  • Aplicació d'hormones externes.
• Partenocarpia aparent: Es fecunda, comença a haver-hi embrió però mor, tindrem un fruit normal però sense llavor.

Habitualment: Espècies tropicals com el plàtan o la pinya, gairebé cap té llavors.

Freqüent: Espècies de climes temperats, com la vinya, peres, poma...

Infreqüent: Drupacees, qüestió morfològica.

Apomixia

Formació d'embrions sense fecundar, en comptes que l'embrió sigui fruit de la unió de dos gàmetes es produeix una pseudo mitosi.

Això passa quan l'embrió s'origina a partir d'alguna cèl·lula diploide de la nucel·la, s'anomena apogàmia (alguna varietat de cítrics).

Citocinesi

La citocinesi és el procés en el qual el citoplasma es divideix per formar dues cèl·lules filles. Normalment, s'inicia durant els darrers estadis de la mitosi i, de vegades, de la meiosi, dividint una cèl·lula mitòtica en dues per assegurar que es manté el nombre de cromosomes d'una generació a la següent.

Creixement del fruit

(Descartem casos excepcionals)

Tallem cèl·lules i en fem moltes, un grup molt elevat de cèl·lules.

Fruit normal

• 1a fase (macroesporogènesi): multiplicació cel·lular (gairebé totes les cèl·lules que tindrem).
• 2a fase: distensió cel·lular (si tenim moltes cèl·lules, ara començarem a créixer).
  • Augmenta la permeabilitat per a nutrients.
  • Els teixits del fruit s'hidraten.
  • S'acumulen àcids i hidrats de carboni.
  • Apareixen els pigments a l'exterior (epidermis).

Comença a respirar una mica.

El fet de tenir llavors fa que el fruit agafi formes o certa morfologia, si la fruita no té llavors no tindrà certes hormones. (ex: peres, que s'han induït, perquè no tenen llavors, si en tenim llavors queda una forma deformada).

Així doncs, com més llavors té un fruit, més creix i menor tendència a caure. La planta selecciona els que no tenen partenocarpia.

Maduració del fruit

Procés pel qual el fruit evoluciona fins que el considerem que es pot consumir.

• Maduresa fisiològica: El fruit conté els elements necessaris per a poder madurar independentment.
• Maduresa de consum: Gust que ens agrada, no té per què coincidir amb la maduresa fisiològica. (Pot ser consumit) - ripe
• Maduresa de recol·lecció: El fruit es pot recol·lectar. - mature

Els fruits que no poden madurar en cambra, els punts de maduració coincidiran. Contra abans els recol·lectem, menys nutrients tindran (ex: mongeta verda, "pepinillo" (són cogombres però collits molt abans)). Tots els fruits que la seva llavor molesta, doncs els cullim abans, com per exemple un cogombre.

Maduració del fruit - transpiració del fruit, intercanvi d'aigua

• Factors que afecten a la transpiració del fruit (pèrdua d'aigua): si transpira molt, quedarà sec, interessa que el fruit transpiri poc perquè així es queda l'aigua.
  • Humitat relativa atmosfèrica.
  • Temperatura.
  • Estat de maduresa.
  • Calibre del fruit.
  • Sensibilitat de l'espècie.
  • Embalatge.

Respiració

Transformen CO2 en O2, de nit respiren.

Les plantes, durant la maduració del fruit, hi ha canvis fisiològics i químics. Com més madur era, menys midó tenia, l'han anat convertint en glucosa (dolç), això passa amb la fructosa, sacarosa que transformen amb la maduresa tot això a glucosa. La glucosa, al llarg de la respiració es converteix en CO2, H2O, energia, calor... I també hi ha àcids orgànics.

El fet que un fruit respiri molt o poc, pot afectar a la textura, aroma i sabor.

Maduresa, precollita, postcollita

• Precollita: Fruit unit a la planta, la respiració ve donada per la planta (aportació).
• Postcollita: Respiració independent.

Quocient respiratori

(Divisió), volum CO2/vol O2.

És un paràmetre de qualitat que s'utilitza en el procés de maduració del fruit.

Això comporta menys respiració del fruit (fenòmens de canvis d'etapes) durant l'etapa.

Repàs de conceptes

• Funcions de l'arrel (4)
• Acrotònia
• Acolzat
• Cambium
• Meiosi
• Diòica
• Autògama - Al·lògama
• Pol·linització vent/insecte
• Producció de fruit sense fecundació
• Citocinesi
• Quocient respiratori

Fruits climatèrics i no climatèrics

En l'actualitat, la presència o absència d'un climateri en els fruits es basa en l'evidència d'una producció d'etilè autocatalítica, més que en la respiració.

Una de les conseqüències principals és la facilitació visual de les conseqüències de la collita en els fruits.

Els fruits climatèrics poden seguir madurant una vegada han estat separats de la planta (collits) sempre i quan tinguin la maduresa fisiològica. (ex: el plàtan, el cullen super verd i va madurant després).

Els fruits no climatèrics només maduren a la planta i interrompen la seva maduració de forma irreversible un cop s'han separat de la planta. (ex: llimona, maduixa, raïm...).