La renovació teatral a Espanya i la influència de Joan Fuster

T11 Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Amb la implantació del règim franquista es va prohibir el teatre en valencià o català que, en conseqüència, es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà fins a uns quants anys més tard, després de la Segona Guerra Mundial.

Fins a 1946 la censura no autoritzà representacions que no foren en castellà, tant a València com a Barcelona, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides.

A València, el públic demanava obres d'evasió i es programaven obres còmiques que responien al model del sainet, com la revista musical La cotorra del mercat i El tio Estraperlo.

El mateix 1946, autors com Faust Hernández Casajuana i Rafael Martí Orberà proposaren en la premsa que l'escena valenciana s'obrira a nous plantejaments escènics i que tocara arguments moderns, inspirats en els conflictes reals de la societat.

T12 Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, a pesar que, pròpiament, només té una etapa central intensa i sòlida, que situem a la segona meitat de la dècada dels anys 50. En aquest període Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds.

T13 Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

Hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, a començaments dels setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental.

T14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

En els anys seixanta, Josep Maria Benet i Jornet es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i va freqüentar l'EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual), on va entrar en contacte amb les persones que feien el millor del teatre català d'aleshores.

REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA

Nascut en el si d’una família pagesa i conservadora, Joan Fuster es va llicenciar en dret, però, cap a finals dels 50, decidí dedicar-se a la literatura.

• Escrits sociopolítics. Es caracteritza per l’arrelament directe en la realitat històrica de la seua terra i el seu temps. La publicació l’any 1962 de Nosaltres els valencians constituí un autèntic revulsiu en la societat valenciana. Fuster hi feia una revisió crítica dels tòpics heretats sobre el “fet valencià” i establia com a element definidor la catalanitat del nostre país.

• Estudis d’història cultural i literària. El seu interés primer es centrà en els clàssics valencians (Sant Vicent Ferre, Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausiàs March i Roís de Corella); després es desplaçà a èpoques més properes, com els estudis històrics de Poetes, moriscos i capellans.

• L’assaig humanístic. Fuster inicia l’any 1955 la seua obra més purament assagística amb El descrèdit de la realitat, es tracta d’obres que es caracteritzen per la curiositat, la varietat temàtica i la qualitat i l’amenitat literàries.

16 Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits parcialment en volum. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.