Renaixença i Transformacions Socials i Econòmiques del Segle XIX a Catalunya

La Renaixença a Catalunya

Durant la primera meitat del segle XIX, Catalunya va viure un moviment cultural conegut com la Renaixença, que buscava la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Aquest moviment va començar amb la publicació de l'Oda a la Pàtria de Carles Aribau i es va consolidar amb l'obra de Joaquim Rubió i Ors, el pròleg de la qual es considera el manifest de la Renaixença.

Transformacions del Segle XIX a Catalunya

1. Canvis Demogràfics

Al llarg del segle XIX, la població espanyola va experimentar un creixement significatiu, tot i que menys pronunciat a Catalunya a causa de guerres civils, el retard industrial i diverses epidèmies. Un fet destacable va ser l'inici de la migració del camp a la ciutat i del centre i sud cap al nord i la perifèria. L'agricultura no podia absorbir el creixement demogràfic i la indústria no era capaç d'assimilar l'excedent de mà d'obra rural, cosa que va impulsar l'emigració, especialment a Cuba i Puerto Rico. Joves de classe mitjana i alta van emigrar a les Antilles per vendre vins catalans i comprar cotó per a la indústria tèxtil, acumulant fortunes i esdevenint coneguts com a americanos o indians.

2. Canvis en l'Agricultura

2.1. Les Desamortitzacions

La transició de la societat absolutista a la liberal va comportar canvis importants en l'organització de la propietat de la terra. Les terres vinculades a senyories i mayorazgos, que no es podien vendre, van passar a ser propietat privada. Les lleis de desvinculació van permetre a la noblesa transformar les terres en propietat privada, i les lleis de desamortització van permetre a l'Estat expropiar i subhastar terres de municipis. Les desamortitzacions van aprofundir l'estructura latifundista i van beneficiar els rics i grans propietaris.

Conseqüències de les desamortitzacions:

• El 40% de la propietat no va canviar de mans, i els compradors van ser els que ja tenien terres, a més de comerciants i industrials que buscaven prestigi.
• Es va generar inestabilitat i inseguretat entre els pagesos, que van perdre els drets dels contractes tradicionals, cosa que va alimentar la seva desconfiança cap al règim liberal i la seva adhesió al carlisme.
• L'efecte positiu va ser l'ampliació de la superfície cultivada i l'augment de la producció de cereals, arròs, etc.

2.2. Agricultura Comercial

A la segona meitat del segle XIX, es va iniciar una agricultura orientada al mercat, amb especialització per zones: patates i blat de moro a l'interior, blat a Andalusia, i productes diversos com taronges i vinya al Mediterrani. La vinya va ser el producte que més va créixer a Catalunya, convertint-se en una potència mundial gràcies a la plaga de la fil·loxera que afectava les vinyes franceses. A partir de 1879, la plaga va arribar a Catalunya, provocant una greu crisi.

3. La Indústria al Segle XIX

La revolució industrial va fracassar a Espanya, excepte a Catalunya i el País Basc, a causa de la manca de poder adquisitiu, el proteccionisme dels governs liberals, la manca d'inversions i la falta de xarxes de comunicació.

3.1. La Indústria Catalana

A Catalunya es va desenvolupar una important indústria tèxtil gràcies a la burgesia catalana i el proteccionisme. Aquest procés va començar al segle XVIII amb el comerç de les indianes. L'excedent de població rural, l'esperit emprenedor i la capacitat d'inversió van impulsar la indústria catalana, que va abastir el mercat espanyol.

3.2. Les Colònies Industrials

A partir de 1860, davant l'elevat cost del carbó, els industrials catalans van aprofitar l'energia hidràulica dels rius, creant colònies industrials, que eren pobles obrers autosuficients amb tots els serveis. La modernització constant de la maquinària va augmentar la productivitat.

3.3. La Indústria Siderometal·lúrgica

Al País Basc, l'explotació de mines de ferro es va modernitzar gràcies als governs liberals. L'exportació de ferro a Anglaterra, que l'utilitzava per a la producció d'acer, va impulsar el sector. Els vaixells que transportaven ferro tornaven amb carbó, abaratint costos. A Catalunya es va desenvolupar la metal·lúrgia, construint la primera locomotora.

3.4. La Mineria i Altres Sectors

Espanya tenia problemes per obtenir carbó de qualitat, però hi havia jaciments d'altres minerals. La llei de bases mineres de 1868 va permetre concessions, però la manca d'inversors nacionals va fer que les concessions acabessin en mans estrangeres. Altres sectors com l'agroalimentari i la producció de taps de suro també van progressar.

4. Comunicacions, Comerç i Sistema Financer

4.1. Comunicacions

A principis del segle XIX, les comunicacions es feien amb carros i animals. La desamortització de Madoz va permetre la construcció del ferrocarril, que va millorar el transport i la comercialització entre zones industrials i agrícoles. També es van establir el servei de correus i el telègraf.

4.2. Comerç

El 1841, Espartero va suprimir l'última duana interior. El 1848, Narváez va reformar el codi civil i penal, i el 1889 es van adoptar regles generals sobre legislació comercial. El proteccionisme va protegir la indústria tèxtil catalana i la siderúrgica basca.

4.3. Sistema Financer

a) Unificació Monetària: El 1869, Figuerola va instaurar la pesseta com a moneda única. Sis anys després, el Banc d'Espanya va començar l'emissió de bitllets i es va normalitzar l'ús de xecs.

b) Unificació d'Impostos: El 1845, Mon va establir una reforma fiscal que va reduir els impostos a cinc grups: immobles, conreus i remats, indústria i comerç, consums, i inquilinats/hipoteques.

5. El Moviment Obrer

5.1. Inicis del Moviment

Les condicions de la classe obrera al segle XIX eren molt dures, amb salaris baixos, condicions laborals precàries i manca de protecció social. Les primeres associacions obreres, creades el 1830, tenien com a objectiu l'ajuda mútua. El 1840 es va crear l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. El 1855 es va produir la primera vaga general a Catalunya. La Revolució de 1868 va restaurar el dret d'associació.

5.2. La Definició Política del Moviment Obrer

El 1864 es va crear l'AIT, que buscava l'emancipació dels treballadors. El 1871, l'enfrontament entre Marx i Bakunin va dividir l'AIT. Marx defensava la creació d'un partit obrer fort per conquerir el poder, mentre que Bakunin propugnava la destrucció de l'Estat i la propietat privada.