Renaixença i Modernisme: Context Històric i Característiques

Renaixença (1833-1877)

Context Històric

La burgesia, impulsora de la Renaixença, basava el seu creixement econòmic en la indústria. Aquesta burgesia, enriquint-se, va aconseguir un règim liberal favorable als seus interessos i va començar a interessar-se per la identitat del poble català.

Característiques

La Renaixença va impulsar la producció literària culta en català amb l'objectiu de recuperar i depurar la llengua, conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació, fomentar l'aparició de nous escriptors i impulsar el paper de les institucions, així com la creació de noves entitats. Aquest moviment va ser provocat, en part, pels canvis polítics i els problemes econòmics dels segles XVIII i XIX.

Romanticisme

L'artista era considerat un ésser superior, amb una insatisfacció davant la realitat i una atracció pel passat remot (ubicant les seves obres a l'època medieval i en països exòtics). El tema principal era la melangia, amb subtemes com el caos i la soledat. L'evasió s'associava a la mort (suïcidi).

Jocs Florals

Els premis "Flor Natural" (millor poema amorós), "Viola" (millor poema religiós) i "L'Englantina" (millor poema patriòtic) estimulaven la creació literària.

Estil

Es caracteritzava pel gust per allò rural i arcaïtzant, amb un llenguatge rural. S'observava la influència de models francesos i castellans (exclamacions, adjectivació hiperbòlica, imatgeria típica del Romanticisme, hiperbatons desmesurats, to grandiloqüent i emfàtic), així com un equilibri i sobrietat en la imitació de la poesia popular i tradicional.

Modernisme

Context Històric

Els fets històrics més destacats són: la crisi econòmica generalitzada, el moviment anarquista d'obrers i jornalers, la fundació de la CNT i la revolta social "Setmana Tràgica" (del 26 de juliol al 2 d'agost de 1909), causada per la mobilització de reservistes, majoritàriament catalans.

Característiques

• Actitud: Partidaris de tot allò modern, a favor d'una renovació amb models i idees de fora.
• Procés: Transformació de la cultura catalana, a finals del segle XIX, de regional i tradicionalista a nacional i moderna.

Novel·la del Segle XX

La crisi de la narrativa modernista es va resoldre amb la tradició decadentista i simbolista francesa, que va fer ressaltar l'emotivitat. Les novel·les reproduïen la realitat social a través d'una nova concepció de l'acte creatiu: l'obra d'art com a resultat del xoc entre la subjectivitat de l'artista i el món exterior. El tema principal era la lluita entre el jo i la natura, l'ésser humà i el món.

Víctor Català (Caterina Albert)

Escriptora autodidacta de narrativa rural. La seva visió del món era caòtica i incognoscible, on la relació de l'individu amb l'entorn podia ser harmoniosa si s'aconseguia la fusió amb la natura. L'artista pretenia ordenar la natura sotmetent-la a la seva superioritat d'esperit i art. L'individu superior s'oposava a la multitud, actitud que sovint el portava a la marginació.

Etapes

1. Narracions i drames rurals, ombrívols i amb caires vius.
2. Un film (novel·la).
3. Reculls de narracions: Marines i Contrallums.
4. Novel·les: Vida molta i Jubileu.

Solitud (1905)

Tema: Conflicte interior d'una dona sola que lluita contra un entorn social i físic opressiu per superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la realització personal a través de la recerca de l'amor i la llibertat.

Personatges: Mila (protagonista), Pastor Gaietà (puresa), Ànima (mal).

Espai:referent simbòlic, llenguatge difícil amb gran quantitat de dialectismes i neologismes.

Joan Maragall (1860-1911)

Va néixer a Barcelona en una família amb una petita indústria tèxtil. Va dedicar-se al periodisme i va participar activament en la vida cultural barcelonina (Ateneu Barcelonès, revista L'Avenç). Va gaudir de prestigi com a intel·lectual.

Producció Literària

Va escriure articles sobre temes polítics i fets com la Setmana Tràgica. Com a poeta, va publicar poemes en revistes i reculls com Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Disperses (1904), Enllaç (1906) i Seqüències (1911).

Costumisme

Descoberta de la realitat i interès per la descripció d'escenes de la vida quotidiana (món rural) i personatges típics. La novel·la costumista (quadre de costums) consisteix en peces breus, gairebé sense argument ni acció, que reflecteixen la realitat quotidiana.

Realime (1850)

Sorgeix a mitjan segle XIX, rebutjant el subjectivisme, l'idealisme i la necessitat d'evasió del Romanticisme. Busca l'objectivisme i la descripció exacta de la realitat contemporània, incloent-hi les tensions de la classe obrera. Autors destacats: Stendhal, Balzac, Flaubert, Tolstoi, Dostoievski, Dickens, Galdós i Clarín.

Naturalisme (1870)

Amb Émile Zola com a precursor, estudia científicament el comportament humà. Es basa en el positivisme (mètode experimental) d'Auguste Comte i el determinisme (comportament humà determinat per la raça, el medi i el moment històric) de Taine. Zola crea la novel·la experimental, que analitza tots els aspectes de la societat per millorar les condicions socials i el comportament humà.

Realime i Naturalisme a Catalunya

Després de Tirant lo Blanc, no s'havia publicat cap obra en català. Aquest gènere va ser l'últim a consolidar-se dins la represa literària. Al primer terç del segle XIX, ja existien lectors de novel·les, però no novel·listes, per la qual cosa es feien traduccions d'obres romàntiques estrangeres. El 1862 es publica la primera novel·la en català, L'orfeneta de Menargues, d'Antoni Bofarull.

Problemes de la Novel·la Catalana

• Manca de normalització lingüística.
• Manca de prestigi.
• Anacronisme: ús de la novel·la històrica i de fulletó amb objectiu didàctic i moralitzant.

La Papallona, de Narcís Oller, és considerada la primera novel·la moderna catalana. Sardà i Yxart van ser els principals impulsors del naturalisme català.

Narcís Oller (1846-1930)

Va estudiar Dret i va alternar la seva vida professional amb la literatura. Va començar escrivint en castellà i després va passar-se al català. Tot i que només va escriure sis novel·les, és considerat el novel·lista més important de l'època. La Bogeria és la seva única novel·la purament naturalista.

Poesia Romàntica

Gènere predilecte del Romanticisme, amb poesia abrandada i emocional. Temes principals: l'exaltació de la pàtria (amb els seus mites, història i paisatges) i la religió. Va penetrar a Catalunya durant el primer terç del segle XIX. Els escriptors, inicialment, utilitzaven el castellà. Temes recurrents: la revalorització de l'edat mitjana, les figures d'herois passats, la idealització de la Catalunya medieval i l'ús dels cançoners com a mostra de la literatura popular i tradicional catalana.

Cronologia del Modernisme

 Primer periode(1892-1900):-Fou el periode mes combatiu, to anarkitzant i radical del punt de vista social.-Redaccio i editorial L’Avens primera vegada 1881.-L’any 1893 s’organitzà la tercera festa modernista a sirges. La festa va unificar totes les tendencies modernistes.-Tardor del 1893 caracteritzada per un seguit d’atemptats anarquistes a BCN, el mes rellevant al Liceu. Van provocar la desconfiançade la burgesia a les manifestacions modernistes de caracter extrem.-Febrer 1898 aparegue la revista Catalonia i continuà la tasca cohesionadora de l’avenç. Tenia un to menys radical ke l’altra i mes literari. Per aki es donen a coneixer autors com: Goethe, Nietzsche,Baudelaire etc.-Les revistes artistikes + destakades son “Quatre gats” i “Pel i ploma”.-Actitud rellevant d0akesta primera etapa del moviment que respondia al vitalisme nietzschea,a l’individualisme i a la concepcio de l’artista com a guia messianic.Segon periode(1900-1911):-Akest periode perd bona part de l’agrssivitat que el carakteritzava.Molta mes producio literaria.-La burgesia acceptà i assimilà el moviment,sobretot esteticament.-Revista representativa d’akest periode “Joventud”(1900-1906).-Durant els darrers anys del periode i del moviment modernista, les manifestacions modernistes van conviure amb el noucentisme.-El 1911 va morir Joan Maragall.