Renaixement i Reforma: Transformació d'Europa

Les Transformacions Socials i Culturals dels Segles XV i XVI

Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI varen ser tan profundes que aquesta etapa ha rebut el nom de Renaixement. Un dels trets del Renaixement va ser el desenvolupament de l'humanisme, un corrent cultural que va predominar en els segles XV i XVI.

• Enfront de la mentalitat medieval, els humanistes es varen preocupar per l'ésser humà. Els humanistes consideraven que l'ésser humà era el centre del món i dedicaren els seus escrits a estudiar-ne el pensament, la història, l'anatomia...
• Els humanistes s'inspiraven en la filosofia i l'art de l'antiguitat. Estudiaren el grec i el llatí.
• Van defensar la recerca de la veritat amb la raó i l'experiència.
• Tenien una profunda curiositat.

Els més importants foren Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

La Impremta i les Acadèmies

Les obres dels humanistes es varen difondre sobretot per la impremta i les acadèmies. La invenció de la impremta va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment.

Les acadèmies varen ser el lloc on es desenvoluparen i difongueren els estudis humanístics. Les universitats mantingueren els mètodes d'estudi medievals, però algunes varen incorporar els principis de l'humanisme.

Avenços Científics al Segle XVI

En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va postular la teoria heliocèntrica, que defensava que el sol era el centre de l'univers. L'església va negar la teoria de Copèrnic. Per això, el sistema de Ptolemeu, que defensava que la terra era el centre de l'univers, va continuar sent l'oficial durant molt de temps.

També hi va haver avenços en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d'Andreas Vesal i la circulació sanguínia de Miquel Servet. Els descobriments geogràfics varen possibilitar el desenvolupament d'altres ciències: geografia, zoologia...

L'Art Renaixentista

Es va desenvolupar l'estil d'art renaixentista, que s'inspirava en els models artístics de l'antiguitat. L'ésser humà es va convertir en el centre de l'art i els artistes es preocuparen per plasmar un estil de bellesa.

L'estil renaixentista va sorgir a Itàlia en el segle XIV i es va desenvolupar en dues etapes:

• El Quattrocento va acabar en el segle XV. El centre cultural va ser Florència.
• El Cinquecento va correspondre al segle XVI i la ciutat de Roma va ser el focus principal. Es va estendre a Europa.

L'Artista Renaixentista

L'artista en l'edat mitjana era un simple artesà. Els artistes renaixentistes signaven les obres i cercaven assolir fama.

Els artistes comptaven amb el suport dels mecenes, que eren persones riques que finançaven les obres i protegien els autors.

La Reforma Protestant

Al final de l'edat mitjana hi havia alguns sectors de la societat europea amb un malestar profund contra certes pràctiques de l'església catòlica.

Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, circumstància que atemptava contra els principis de la religió cristiana.

D'altra banda, denunciaven que gran part del clero tenia una escassa formació i no sabia exercir correctament l'ofici.

Un altre motiu d'escàndol eren les indulgències, un document que emetia el papa pel qual es comprava el perdó dels pecats.

Martí Luter i les 95 Tesis

El 1515 el papa Lleó X va concedir indulgències a aquells qui donassin diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere. El monjo alemany Martí Luter hi va respondre amb les 95 tesis contra la publicació d'indulgències, en les quals criticava durament el papa.

Luter va començar a difondre les seves idees. Aquest va ser l'origen del luteranisme, que té com a principis bàsics aquests:

• Les persones se salven per la fe, no per les obres.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per l'oració.
• L'única font de veritat són els texts sagrats.
• Dels set sagraments només dos són vertaders.
• El culte a la Verge i als sants ha de ser prohibit.

D'altra banda, Luter negà l'autoritat del papa.

Expansió de la Reforma

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. D'altra banda, per tot Europa sorgiren nous moviments de reforma religiosa.

Un dels més influents fou el calvinisme, predicat per Joan Calví i basat en la predestinació. El calvinisme va sorgir a Ginebra i s'estengué pels Països Baixos, algunes regions de França i les Illes Britàniques.

El rei anglès Enric VIII es volia divorciar de la seva esposa, Caterina d'Aragó, i casar-se amb Anna Bolena. Però el papa no li va concedir el divorci. El 1534 Enric VIII decidí crear una església pròpia, l'església anglicana, al capdavant de la qual hi hauria el rei i no el papa.

La Contrareforma

La contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa església catòlica. Va sorgir amb l'objectiu de posar fre a la Reforma protestant i millorar el funcionament de l'església.

El 1545 es va reunir el Concili de Trento, en el qual es prengueren les resolucions següents:

• Es va confirmar la doctrina elaborada per l'església al llarg dels segles.
• Es fundaren seminaris per millorar la formació dels sacerdots.
• Es crearen nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat.

La Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola el 1540, va ser el millor suport amb què varen comptar els papes per estendre la doctrina contrareformista.

Divisió Religiosa i Intolerància a Europa

Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics. Les guerres de religió més sagnants i duradores tingueren lloc al Sacre Imperi i a França i es varen prolongar durant més d'un segle.

La intolerància es va generalitzar a tot Europa. Als països catòlics eren perseguits els protestants, i als protestants, els catòlics.

Aquest és el cas de Miquel Servet, les obres del qual varen ser prohibides i perseguides per catòlics i protestants, i que va morir a la foguera per ordre de Calví.

A Espanya també es va disparar la intolerància religiosa. La Inquisició va perseguir durament qualsevol que s'apartés del dogma catòlic. Es varen publicar llistes de llibres prohibits i es va establir que les persones amb avantpassats no cristians tenien vetat accedir a determinats llocs.