Renaixement i Reforma: Humanisme, Art i Canvis Religiosos

Renaixement i Reforma

1. L'Humanisme

1.1. Una nova manera de pensar

Al segle XIV, a Itàlia, els literats van començar a interessar-se pels autors clàssics grecollatins. Al segle XV, l'humanisme dominava tots els aspectes de l'home (art, política, economia i religió). Al segle XVI va sorgir el Renaixement.

Canvi de la mentalitat medieval a l'humanisme:

De Déu com a centre del món a l'home com a centre.

Característiques de l'humanisme:

• Exalça l'ésser humà, considerat com l'únic ésser proveït de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina. Es tradueixen grans autors clàssics.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic (esperit científic).
• Utilitza les llengües vernacles (francès, italià, castellà...) com a vehicle de transmissió cultural.

1.2. L'expansió de l'humanisme

Al segle XV, un alemany anomenat Gutenberg va confeccionar un sistema d'impressió basat en la tipografia. Aquest sistema va contribuir molt a la difusió de les idees humanistes.

2. La Reforma Religiosa

2.1. Causes

Al final de l'edat mitjana, gran part de la societat estava descontenta amb el rumb que havia pres l'Església.

Motius:

• Luxe exagerat de l'alta jerarquia eclesiàstica.
• Escassa cultura i relaxament dels costums del clergat.
• Compravenda de càrrecs eclesiàstics per obtenir benefici.
• Venda de butlles i indulgències per obtenir el perdó dels pecats.

Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar això i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.

L'enfrontament decisiu va arribar el 1515, arran de l'ordre del papa Lleó X de posar noves indulgències per pagar la basílica de Sant Pere del Vaticà.

2.2. Martí Luter

Va iniciar les crítiques sobre la situació de l'Església l'any 1517 amb la publicació de Les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.

Luter negava el valor de les indulgències i proposava una nova religiositat. Va ser recolzat per nobles i prínceps alemanys.

Reforma Luterana: Salvació per la fe, sacerdoci universal i autoritat de la Bíblia (interpretació individual del llibre sagrat).

El luteranisme es va difondre ràpidament pels països nòrdics.

2.3. Protestantisme a Europa

Altres doctrines reformistes:

Calvinisme: Creat a Suïssa per Joan Calví. Molt més radical, defensava que només algunes persones estaven predestinades a la salvació i que totes les altres serien condemnades. Segons el calvinisme, la feina forma part de la virtut moral i l'èxit en els negocis s'associa a la gràcia divina. El calvinisme es va estendre a França (hugonots), Anglaterra (puritans) i Escòcia (John Knox, església presbiteriana).

Anglicanisme: Creat a Anglaterra pel monarca Enric VIII quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. L'Acte de Supremacia (1534) va ser el tràmit pel qual el monarca es va separar de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l'Església d'Anglaterra.

3. La Contrareforma Catòlica

La ràpida difusió de la Reforma protestant va fer veure a les autoritats catòliques la necessitat de frenar-ne l'expansió. Per aconseguir-ho, es van seguir dos mètodes: la persecució dels protestants i la reforma de l'Església.

3.1. Lluita contra els protestants

L'any 1542, el papa va establir la Inquisició (tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir els heretges i els qui es desviaven dels dogmes de l'Església).

Es va crear la Congregació de l'Índex, una organització encarregada de publicar la llista dels llibres prohibits per als creients.

Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a l'acte de fe, un judici de vida o mort.

3.2. El Concili de Trento

La jerarquia eclesiàstica va impulsar la Contrareforma. Aquesta tenia com a objectiu corregir els errors propis i defensar els dogmes catòlics. La Contrareforma es va concretar al Concili de Trento (1545-1563). Al concili es van confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica, els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. Es va declarar la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia. Es va dur a terme una reforma de l'administració i la disciplina eclesiàstica. Es van crear un seguit de mesures:

• Es va prohibir la venda d'indulgències.
• Es van crear seminaris per assegurar la bona formació del clergat.
• Es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia.
• Es va instar el clergat a dur una vida exemplar i a respectar el celibat.

3.3. La difusió de la Contrareforma

Per difondre la Contrareforma, a mitjans del segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos per corregir la relaxació de la disciplina (per exemple, la reforma de l'orde carmelità que va dur a terme santa Teresa de Jesús). Es van crear noves ordres, com la de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola l'any 1537. Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia directament del papa. Actuava profundament en la tasca educativa en escoles i en les missions en altres països.

4. El nou esperit del Renaixement

4.1. Cortesans i mecenes

La burgesia havia consolidat la seva riquesa i el seu poder. L'individualisme i el culte a l'esforç personal, que afavorien l'enriquiment, van augmentar. Alhora, va començar un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual.

L'ideal d'home es va identificar amb el cortesà, que també era un guerrer, però culte i refinat. S'interessava per la música, les lletres i l'art, i s'envoltava d'artistes i de pensadors. Els nobles i els prínceps que governaven les ciutats italianes, com Llorenç el Magnífic a Florència, van ser els impulsors del Renaixement. Es van convertir en grans mecenes dels artistes.

4.2. Una nova concepció de l'art

El Renaixement va promoure la recuperació de l'art de l'antiguitat grecoromana. Encara que les obres religioses continuaven sent importants, els artistes es van obrir a nous temes profans inspirats en la mitologia clàssica. L'ésser humà era considerat l'obra més perfecta de Déu i, en gairebé totes les obres, l'humà n'era el centre. L'home i la naturalesa formaven un tot harmònic.

Els arquitectes van plasmar la bellesa en la simplicitat de les línies i l'harmonia de les proporcions. Els pintors van adoptar la perspectiva (fonamentada en càlculs matemàtics clàssics). Els escultors van recuperar els cànons de proporcions del classicisme.

5. El Quattrocento

Va sorgir a Itàlia durant el segle XV (1401-1500). Florència n'era el centre del moviment. Grans mecenes: burgesia o famílies riques com els Mèdici.

Característiques:

• Recuperació de l'art grecoromà.
• L'individu i la natura formen un tot harmònic.
• Intent de plasmar un ideal de bellesa, les proporcions i l'equilibri on l'home és el centre de la creació.
• Es passa del teocentrisme a l'antropocentrisme.

5.1. L'arquitectura

S'intentava dominar l'espai per mitjà d'elements simples inspirats en els models grecoromans (arcs de mig punt, columnes amb capitells clàssics, frontons, cornises i cúpules).

Van destacar: Filippo Brunelleschi (Cúpula de Brunelleschi) i Leon Battista Alberti.

5.2. L'escultura

Molt important la representació del cos humà nu, com en l'escultura clàssica. Es busca la proporció harmònica del cos humà. Es trenca amb el sentit de la frontalitat.

Van destacar: Donatello (Sant Jordi, 1417) i Ghiberti (El sacrifici d'Isaac, 1401).

5.3. La pintura

Ús racional de la perspectiva, gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologia dels personatges.

Van destacar: Masaccio, Piero della Francesca (Flagel·lació de Crist, 1460) i Botticelli (Naixement de Venus, 1484).

6. El Cinquecento

Sorgeix a Roma al segle XVI (1501-1600). Roma n'era el centre del moviment. Grans mecenes: l'Església i el papa. L'home del Renaixement s'interessa per tots els àmbits del coneixement (Leonardo: pintor, cuiner, pensador, matemàtic, inventor, etc.). L'art és més expressiu i mostra més els sentiments.

6.1. L'arquitectura

El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i en va encarregar les obres a Bramante i a Miquel Àngel.

Van destacar: Bramante, Miquel Àngel (Sant Pere del Vaticà) i Leonardo da Vinci.

6.2. L'escultura

Miquel Àngel (Pietat, 1499; David; Moisès) va ser considerat el millor escultor del seu temps. Un altre escultor important va ser Benvenuto Cellini.

6.3. La pintura

Leonardo da Vinci (La Mare de Déu i Santa Anna, 1510) estava excepcionalment dotat per a l'art i la ciència. Va pintar obres com La Gioconda i El Sant Sopar.

Rafael (Raffaello Sanzio) va fer la seva Madonna i les pintures murals de les estances vaticanes, com per exemple L'Escola d'Atenes.

Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina, on va representar la Creació del Món i el Judici Final.

7. La difusió del Renaixement

7.1. Flandes

El Renaixement va tenir poca influència. Els pintors van desenvolupar un estil propi basat en el realisme. La pintura flamenca es diferencia de la italiana per la manca total d'al·lusions a l'antiguitat clàssica.

Primera generació de pintors: Rogier van der Weyden i Jan van Eyck (El matrimoni Arnolfini, 1434).

Segona generació: Hans Memling i Hieronymus Bosch (El jardí de les delícies, 1515), que mostra un món imaginari amb una finalitat moralitzadora.

Pieter Brueghel (La sega, 1565), el Vell, va pintar escenes de la vida quotidiana amb una visió satírica.

7.2. Alemanya

Els retrats i els paisatges es van convertir en els temes predilectes per a la pintura alemanya.

Albrecht Dürer (Dürer autoretrat, 1500; Adam i Eva, 1507) va introduir el Renaixement a Alemanya; era un autèntic humanista. Hans Holbein i Lucas Cranach també van ser importants.

7.3. França

Es va difondre ràpidament gràcies a l'actitud de Francesc I.