Renaixement: Periodització, concepte i context històric

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,83 KB

Renaixement

Periodització

Quattrocento (s. XV, Itàlia):

Florència es converteix en un dels centres turístics més importants d'Itàlia.

Cinquecento (s. XVI)

Manierisme (a partir de 1520):

Correspon a un moment en què els valors renaixentistes (bellesa, harmonia...) són desmitificats i es busquen altres camins.

Ara bé, a la resta d'Europa, és l'època de difusió dels valors estètics del Renaixement.

Concepte

És un fenomen bàsicament italià i es desenvolupa simultàniament durant l'última etapa de l'art gòtic a Europa. Per aquest motiu, el nou art va ser un dels signes d'identitat d'Itàlia. Per tant, el Renaixement es defineix com l'art que va sorgir a Itàlia al s. XV i que es va estendre per la resta d'Europa al s. XVI.

Els seus principis fonamentals són:

  • Retorn als criteris estètics de l'Antiguitat Clàssica.
  • L'exaltació de la naturalesa com a model.
  • Nou concepte (o sentit) de l'ésser humà basat en la filosofia humanista.
  • La voluntat de separar-se de l'estil anterior (nova estètica).

Context històric

Al s. XVI, les contínues lluites entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya (V d'Alemanya) van convertir Europa en un camp de batalla, i Carles I va aconseguir fer-se amb el títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic en contra de Francesc I. El fet de l'assalt de les tropes imperials a la ciutat de Roma l'any 1527, a causa del suport del papa al monarca francès, fou la causa principal de la decadència del papat i de la posterior dispersió de pintors, escultors i arquitectes.

A Itàlia del Quattrocento, les dinasties de prínceps o tirans (Mèdici) van ser capaces de mantenir-se en el poder d'algunes ciutats durant molts anys. A la resta d'Europa (a partir del s. XVI), els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana.

En el terreny econòmic, a finals del s. XV es va produir un creixement notable de l'activitat manufacturera i comercial d'Alemanya, i dels descobriments geogràfics d'Espanya i Portugal. Això va repercutir en l'art, en què es va produir un major desenvolupament cultural a les corts dels reis i a la residència dels mecenes del s. XVI.

Característiques de l'arquitectura Quattrocento:

  • Inspiració en els models arquitectònics romans i paleocristians.
  • Ús d'ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
  • Es torna a utilitzar l'arc de mig punt i la volta de canó.
  • Agrada destacar visualment l'efecte de la perspectiva lineal.
  • Les tipologies predominants són: església, palau i fortalesa.
  • Inici d'interès pels edificis de planta centralitzada, encara que predominen les de creu llatina.

Característiques de l'escultura Quattrocento:

  • Recerca del màxim naturalisme. Es busca la semblança amb la realitat, resultat d'aquest interès per estudiar l'ésser humà. Es treballa ad natura similitudinem.
  • L'escultura s'independitza del marc arquitectònic al qual estava sotmesa durant l'Edat Mitjana.
  • Estudi i inspiració en els models escultòrics grecs i romans.
  • Tipologies: al marge de l'habitual dempeus, es recupera la tipologia eqüestre.

Característiques de la pintura Quattrocento:

  • Interès obsessiu per la representació en perspectiva lineal, el que ells anomenaven la piràmide visual formulada científicament per Brunelleschi.
  • Es busca el màxim naturalisme en la representació. Les imatges del Quattrocento tenen, però, un cert aspecte forçat, encartronat que no se superarà fins a principis del s. XVI.
  • Interessos temàtics: l'ésser humà i la seva representació. Aparició del retrat, el que significa la individualització dels trets físics i l'allunyament dels estereotips. Predominen els temes religiosos, i a mesura que avança el segle augmenta l'interès pels temes mitològics. Aparició del paisatge.
  • Predomini del dibuix per sobre del color. Les pintures tenen un acabat precís i net on a penes es nota la pinzellada.

Característiques generals Cinquecento / Alt Renaixement

  • Gran importància de la cúpula com a culminació simbòlica dels edificis.
  • Interès pels edificis de planta centralitzada - figura geomètrica perfecta (el cercle).
  • S'aspira a arribar a definir un model únic, normatiu (d'allò que és clàssic). La base teòrica és molt important.
  • Els principals ideals són: bellesa, equilibri, harmonia, unitat.
  • Durant el Quattrocento s'aproximaren al classicisme, però sense definir-ho.
  • Ara bé, de fet aquest classicisme normatiu tan estricte tampoc aconseguirà a arribar a unificar propostes i els artistes proposen diferents solucions.

Característiques de l'arquitectura Cinquecento:

  • Gran importància de la cúpula com a culminació simbòlica dels edificis.
  • Interès pels edificis de planta centralitzada - figura geomètrica perfecta (el cercle).
  • Gran influència del llibre de l'arquitecte romà Vitruvi (70-25 a.C.) De architectura, publicat a Roma el 1486.

Característiques de l'escultura Cinquecento:

  • Se segueix la recerca del màxim naturalisme. S'inicia l'expressió de les emocions.

Característiques de la pintura Cinquecento:

  • En general més llibertat i més importància dels estils personals que en el Quattrocento.
  • Màxim naturalisme en la representació, aconseguit, principalment, gràcies a l'ús de la perspectiva aèria.
  • Interessos temàtics: l'ésser humà i el retrat es millora.
  • Dibuix i color s'igualen en importància. Dependrà de l'estil de cada pintor.

Característiques generals Manierisme

  • No s'ha d'entendre el manierisme com una oposició simple al classicisme.
  • Busca innovacions, especialment en la composició (per exemple: enquadres insòlits, barrejar proporcions...).
  • Busca, en definitiva, més creativitat i deslligar-se de la realitat.
  • Pintors manieristes: Parmigianino, Tintoretto, Bronzino, El Greco. També hi ha autors que tenen obres classicistes i altres manieristes com, per exemple, Miquel Àngel.

El Naixement de Venus

Breu descripció:

Representa el tema del naixement de Venus.

Elements plàstics:

Predomina el dibuix, té una pinzellada molt polida. Els colors del quadre són molt discrets i delicats, igual que el tema. El més predominant és l'equilibri entre la calidesa i la fredor.

Composició:

Tancada, amb Venus al centre i la resta de figures dirigint-se cap a aquest centre. El vent és Cèfir, que va amb la nimfa Cloe, i l'altra dona és la nimfa Flora. L'obra té profunditat, encara que no està calculada matemàticament. El paisatge marcat i la línia de l'horitzó és el que crea aquesta sensació de profunditat.

En el tractament de la figura femenina de Venus s'observen algunes deformacions tècniques, per exemple, una espatlla més elevada que l'altra, però aquesta idea no trenca amb la bellesa de l'obra. Es presenta Venus molt idealitzada i es remarquen línies ondulades i suaus, que incrementen l'elegància. Aquí es representa el model de bellesa femenina de l'època.

Ritme:

Equilibri entre moviment i repòs.

Temps:

Es tracta d'un tema simbòlic amb formes naturals. Es busca una delicadesa enfocada en un tema amorós.

Entradas relacionadas: