El Renaixement: Música, Dansa i Art
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
El Renaixement: Música, Dansa i Art (s. XV-XVI)
El Renaixement se situa entre l'Edat Mitjana i el Barroc, abastant els segles XV i XVI. Sociològicament, ens trobem en una etapa de progressiva laïcització de l'art que aporta dues novetats:
- L'aparició del públic, que assisteix als espectacles per voluntat pròpia i per divertir-se.
- La professionalització del músic.
Tecnològicament, la ja comentada laïcització també provoca:
- El desenvolupament tècnic dels instruments musicals, així com de les tècniques per interpretar les cançons.
- La invenció de la impremta, que permet editar molts exemplars de les obres i que arribin a molta més gent i molt abans.
La música vocal al Renaixement
Continua sent la més utilitzada. Les melodies són senzilles i s'estructuren segons la respiració. Encara hi ha homofonia (les síl·labes es canten alhora en totes les veus). És habitual cantar a capella i amb quatre veus. Poc a poc, es comença a percebre que algunes notes sonen millor que altres si es canten alhora. Es comença a treballar l'harmonia.
La música vocal religiosa continuava vinculada a la litúrgia i es feia en llatí. Tot i això, amb l'aparició de la Reforma Protestant sorgeix la idea de cantar amb la llengua del poble. Aquest tipus d'obres reben el nom de corals.
La música vocal profana es fa en la llengua de cada autor o en la que ell tria. Destaca la creació d'una forma musical nova anomenada Madrigal. Aquesta nova creació parteix de la idea d'incloure entre les diferents estrofes una que es va repetint (ritornello), que acabarà sent la tornada de la cançó actual.
La música instrumental al Renaixement
A mesura que avança l'etapa, la música instrumental va ressorgint i aconseguint rellevància i prestigi. Als inicis, anava vinculada a la música vocal i servia per fer d'acompanyament. En molts casos, les primeres obres totalment instrumentals eren transcripcions d'obres vocals. Amb el pas del temps, la música instrumental es va independitzant i perfeccionant. Poc a poc, van sorgint diferents formes musicals instrumentals que van tenint èxit. Entre els instruments, destaca especialment el llaüt, que va passar de fer d'acompanyament per a les cançons de joglars a ser un instrument solista excel·lent.
La dansa renaixentista
Durant el Renaixement es va produir un fet que va marcar la vida social del moment: l'aparició de les danses cortasanes, destinades a ser ballades als grans salons. Aquestes eren més elaborades musicalment que les populars heretades d'etapes anteriors. Destaquen, sobretot, dues danses:
- La Gallarda: pensada per a ser ballada en parella o individualment, era molt lliure i a base de petits salts.
- El Branle: basada en balls primitius, es feia en cercles que, a mesura que es movien, anaven variant de sentit.
Compositors destacats del Renaixement
- Giovanni Pierluigi da Palestrina: Va ser un dels compositors més destacats. Treballava al Vaticà i la seva forma de composar era considerada com a exemple de música religiosa.
- Antonio de Cabezón: Era cec de naixement i va ser un dels compositors i organistes més importants de les corts europees.
- John Dowland: Compositor, cantant i intèrpret de llaüt destacat. És considerat un dels creadors de la melodia acompanyada.