El Renaixement: Moviment Cultural i Artístic dels Segles XIV i XVI

El Renaixement va ser un moviment cultural que es va desenvolupar entre els segles XIV i XVI. Es va inspirar en els principis artístics de l’art clàssic de Grècia i Roma.

El Renaixement va néixer a Florencia. Més tard es va estendre per la resta d’Itàlia i Europa. I es va estendre a causa de “il sacco di Roma”, el Renaixement es va estendre per Europa a través dels anomenats artistes vagi (viatgers) i gràcies als contactes i als viatges d’artistes d’arreu d’Europa a Itàlia. Es desenvolupen aleshores nous centres artístics com l’escola alemanya, l’escola flamenca, l’escola espanyola i amb un relleu menor, l'escola anglesa.

El Renaixement artístic va ser influït per un moviment intel·lectual que va ser L’Humanisme, el moviment intel·lectual que va intentar recuperar la literatura i el pensament clàssic. Aquest moviment es caracteritza per l’antropocentrisme i la reivindicació de la raó.

Els referents històrics del Renaixement:

La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, com Florència o Milà, dominades per famílies aristocràtiques o de banquers. A més, als Estats Pontificis, el papa Nicolau V va reformar la ciutat de Roma i va manar construir la basílica de Sant Pere. A partir del segle XVI, els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana.

Les noves tendències artístiques que van sorgir al segle XV per Itàlia son:

• Florencia

• Roma i les escoles del nord d’Itàlia

• Venècia

• Pàdua i Ferrara- van ser els centres de producció artística més importants.

La impremta va ser la innovació tècnica que va permetre la difusió de les idees.

El Renaixement va aparèixer a Itàlia per: un factor clau va ser el ressorgiment de les ciutats. Eren centres d’estats independents. Eren ciutats riques i amb famílies poderoses que van esdevenir mecenes. A més, a Itàlia havia existit l’Imperi Romà que serveix com a exemple a seguir per els artistes.

Les idees que van inspirar els artistes i els mecenes son:

• Cerca de recuperar l’art de l’antiguitat

• Interès per la figura humana

• Cerca d’un realisme més gran, creant obres més naturalistes.

• Cerca d’una bellesa ideal que es volia assolir.

I aquests artistes feien: obres pictòriques, arquitectura i escultura.

CRONOLOGIA I FASE DEL RENAIXEMENT:

Primer Renaixement o Quattrocento: tot el segle XV. Les característiques del QUATTROCENTO: Durant el Quattrocento, la Toscana i la seva capital Florència van ser els indrets on més va destacar la nova arquitectura del Renaixement. Aquesta nova proposta artística va trencar amb l’estil gòtic i pren com a model l’art de l’antiga Roma i empra els mateixos cànons clàssics. Com a elements sostenidors s’empren els tres ordres grecs dòric, jònic i corinti als qual afegeixen els dos ordres romans; toscà i compost. Com a elements sostinguts o de cobriment s’usen l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitjà taronja. La cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència es converteix en el primer exemple d’arquitectura plenament renaixentista.

Alt Renaixement o Cinquecento: el primer terç del segle XVI. Les seves característiques son: En la pintura del Cinquecento s’hi van consolidar algunes tècniques, com la pintura a l’oli d’origen flamenc, i nous suports, com la tela. S’hi utilitza el clarobscur, que defineix el contorn de les figures a través de zones il·luminades i d’altres ombrejades. Això fa que els artistes es qüestionin l’ús de la perspectiva lineal, i Leonardo Da Vinci introdueix el sfumato i la perspectiva aèria. Un altre geni de l’art, Miquel Àngel, accentua el concepte de terribilità a la Capella Sixtina, i Rafael a les Estances Vaticanes, on va introduir solucions manieristes que seran continuades pel seu deixeble Giulio Romano.

Manierisme i difusió del Renaixement a la resta d’Europa: segle XVI.

El concepte de manierisme es sorgeix al segle XVI un art que produeix la ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió formal i conceptual; el manierisme. El terme Manierisme es va encunyar durant el segle XX per diferenciar el període de l’art europeu (1515-1590) entre el Renaixement i el Barroc. Té l’origen en les últimes obres escultòriques de Miquel Àngel i dels seus deixebles. Es caracteritza per la distorsió de les figures, la creació d’espais irreals i la utilització de colors molt clars o molt vius. Els temes del Manierisme són preferentment fantàstics o esotèrics, així com també eròtics i cortesans. En resum, podem qualificar el Manierisme com un art frívol, refinat, luxós, teatral, ampul·lós, decadent i sensual.

El que va posar les bases de tot i el veritable renovador i introductor de la pintura renaixentista es, Masaccio, que adopta una actitud radicalment oposada a la tradició gòtica i coincidint amb la investigació sobre els espais de Brunelleschi i Alberti. La Trinitat de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matemàtica, que anticipa la concepció de l’espai i les solucions arquitectòniques de Brunelleschi. Els pintors representen el cos humà i els rostres de manera cada vegada més realista, mirant de reflectir fidelment els trets del personatge retratat. S’interessen pels volums i per la perspectiva.

Les composicions comencen a preocupar-se per l’harmonia i sovint es disposen organitzades de manera geomètrica. Es dóna molta importància al dibuix i el pintor del Quattrocento està obsessionat per la profunditat i l’enquadrament de les figures. Les tècniques més utilitzades són, en un primer moment, el fresc i el tremp, però a la darreria del segle XV s’hi afegeix l’oli, la qual cosa fa desaparèixer el retaule en favor de la tela.

Les principals escoles de la pintura italiana renaixentista i els seus artistes més destacats van ser:

• La pintura florentina. Va esdevenir la capdavantera del nou estil, amb artistes tan importants com Masaccio, Fra Angelico, Filippo Lippi, Paolo Uccelo i Botticelli.

• Les escoles del Nord. Estan ubicades a Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara.

• Roma papal que es va convertir en centre d’art en el qual van treballar diversos artistes com Il Perugino i Il Pinturicchio, antecedents de les formes pictòriques del Cinquecento de Rafael i Miquel Àngel.

LA CAPELLA SIXTINA

1.Creació de la Llum

2. Creació dels astres i plantes

3. Separació de la terra i de les aigües

4.Creació d’Adan

5.Creació d’Eva

6. Pecat original i expulsió del paradís

7.Sacrifici de Noé

8. Diluvi Universal

9. Embriaguez de Noé

Miquel Àngel va triar aquest elenc iconogràfic de la Bíblia, específicament del Llibre del Gènesi de l'Antic Testament. Les escenes representades en la volta de la Capella Sixtina inclouen episodis com la creació del món, la creació d'Adam i Eva, el pecat original i l'expulsió del paradís, i altres esdeveniments bíblics.

EL JUDICI FINAL:

En el fresc del Judici Final hi ha representats més de 400 personatges, incloent àngels, sants, condemnats, salvats, i figures divines.

Els personatges estan representats en diverses posicions dinàmiques i dramàtiques, reflectint el moment de la resurrecció i el judici. A la part superior central, Crist està representat com el jutge, amb la Mare de Déu al seu costat. Els sants es troben al voltant de Crist, exhibint les seves eines de martiri. Els condemnats són arrossegats cap a l’infern, mentre que els salvats ascendeixen cap al cel.

El Judici Final representa el dia del judici universal, quan Crist torna per jutjar els vius i els morts. Aquest fresc mostra la separació final dels justos i els pecadors, amb la resurrecció dels morts i la destinació eterna de cada ànima.

PALADIO

Va ser un arquitecte canviat de nom del Renaixement italià. Palladio és famós per la seva influència en l'arquitectura clàssica i per les seves obres que van combinar elements de l'arquitectura romana antiga amb innovacions renaixentistes.

Naixement i Formació: Va néixer a Pàdua, Itàlia, i es va formar com a picapedrer i escultor abans d'estudiar arquitectura. Va ser aprenent de l'escultor Bartolomeo Cavazza dona Sossano.

Obres Destacades: Viles Palladianas, Palacios i Edificis Públics i "I Quattro Libri dell'Architettura"

Andrea Palladio es considerado uno de los arquitectos más influyentes de la historia. Su estilo, conocido como palladianismo, tuvo un impacto duradero en la arquitectura occidental, inspirando edificios desde Inglaterra hasta América.