Relleu, Mapes i Tectònica de Plaques: Guia Completa

El Relleu Terrestre

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície de la Terra. Aquest pot canviar al llarg del temps a causa dels agents geològics interns (com volcans i terratrèmols) i externs (com l'aigua i el vent).

Mapes Topogràfics

Els mapes topogràfics són una representació en el pla del relleu d'una zona de la superfície terrestre.

Elements d'un Mapa Topogràfic

• Corbes de nivell: línies imaginàries que uneixen punts amb la mateixa altitud.
• Escala: indica la proporció entre una distància al mapa i la seva equivalència en la realitat.
• Equidistància: distància vertical que hi ha entre dues corbes de nivell consecutives.

Perfils Topogràfics

Els perfils topogràfics són representacions verticals del relleu d'una zona determinada. Per a crear-los, es traça una línia recta sobre el mapa que passi pel lloc que volem representar. Després, es marquen les cotes al mapa i es fa baixar una línia des de cada corba de nivell fins a un requadre, fins a la cota corresponent.

La Deriva Continental

El 1912, Alfred Wegener va proposar la teoria de la deriva continental. Segons aquesta teoria, fa 200 milions d'anys, els continents estaven units formant un supercontinent anomenat Pangea. Aquest supercontinent es va fragmentar en masses que es van anar separant fins a formar els continents actuals. Tot i que Wegener va aportar proves que recolzaven la seva teoria, aquesta no va ser acceptada inicialment perquè no va poder explicar quina força era capaç d'arrossegar les masses de terra.

Proves de la Deriva Continental

• Topogràfiques: les línies de costa dels continents encaixen entre si.
• Climàtiques: existeixen restes de glaceres al Brasil i jaciments d'hulla a Groenlàndia.
• Paleontològiques: s'han trobat fòssils de plantes i animals idèntics a les costes de l'Atlàntic.
• Biològiques: a banda i banda de l'Atlàntic viuen animals idèntics que no saben nedar.

La Tectònica de Plaques

La tectònica de plaques explica que la part sòlida més externa de la Terra (la litosfera) està dividida en grans plaques que encaixen entre si i floten sobre l'astenosfera. Hi ha set plaques principals: Pacífica, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Africana i Euroasiàtica. També hi ha subplaques com la de Cocos, Nazca i Filipina.

Moviment de les Plaques Tectòniques

Les plaques es mouen a causa dels corrents de convecció a l'astenosfera. Els materials calents de la part profunda ascendeixen fins que es refreden i tornen a baixar. Aquest moviment provoca que les plaques es moguin de tres maneres:

• Separació (divergents): el magma surt entre les plaques i, en refredar-se, es solidifica formant nova escorça. Això pot provocar volcans i terratrèmols.
• Col·lisió (convergents): les plaques xoquen entre si, provocant terratrèmols i la formació de serralades. En general, no hi ha volcans en aquest tipus de límit.
• Lliscament lateral (falla transformant): les plaques llisquen lateralment una respecte a l'altra. Això pot provocar grans terratrèmols, però no volcans. Un exemple és la falla de Sant Andreu, on la placa Pacífica llisca al costat de la Nord-americana.

Exemples de Límits de Plaques

• Falla transformant: no hi ha volcans, però sí grans terratrèmols (ex: placa Pacífica + Nord-americana, Sant Andreu).
• Divergents: el magma surt entre les plaques i, en refredar-se, es solidifica i forma erupcions. Sí hi ha volcans i terratrèmols.
• Convergents: sí hi ha terratrèmols i serralades, però no volcans (ex: Euroasiàtica + Indoaustraliana = Himàlaia).

Agents Geològics i Acció Humana

Els processos geològics interns, com el moviment de les plaques, creen noves muntanyes i altres formacions. Els processos geològics externs, com l'aigua, el vent i els gasos, modifiquen el paisatge a través de l'erosió. L'activitat humana també canvia la superfície del planeta. Els agents naturals inclouen la meteorització (l'alteració de les roques, que és el primer pas en la formació d'un sòl) i l'erosió (el transport dels materials erosionats).