Relleu, Hidrografia i Clima de Catalunya

El Relleu de Catalunya

Catalunya presenta un territori molt accidentat, amb força contrastos i una interessant diversitat de paisatges. Les muntanyes són abundants i de formes variades, i les planes, escasses. El relleu és força complex.

Grans Unitats de Relleu

Catalunya té dos sistemes muntanyosos:

• El Sistema Pirinenc ocupa gairebé una tercera part del territori català. S'estén pel nord del país en direcció oest-est i s'estreny fins a arribar al mar (península del Cap de Creus). És un territori poc poblat, però amb grans reserves d'espais naturals. Està format per les serralades:
  • El Pirineu axial està format per roques antigues (granit i esquists) i té cims de més de 3.000 metres d'altitud. Presenta una fesomia pròpia dels paisatges alpins.
  • El Prepirineu està format per roques modernes (calcàries) amb cims de menys altitud (poden superar els 2.000 m). Mostra una fesomia més mediterrània, amb plegaments oberts per l'acció dels rius.
• El Sistema Mediterrani s'estén en paral·lel a la costa, des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre. Forma una doble alineació de muntanyes:
  • La Serralada Prelitoral (a l'interior) és formada per massissos (el Montseny, Montserrat, el Montsant…) que superen els 1.000 m o, a vegades, els 1.500 m d'altitud, compostos per roques de diverses edats i naturalesa (calcàries, esquists i conglomerats).
  • La Serralada Litoral (a prop de la costa) està integrada per serres i massissos antics (la Serra de Marina, el Massís del Montnegre...) de materials diversos (esquists, granits i calcàries), amb altituds de 500 - 1.000 m.
  • La Depressió Prelitoral (entre la Serralada Prelitoral i la Litoral), una fossa allargada amb aspecte ondulat, serrats petits, valls i torrenteres afaiçonats pel treball erosiu dels rius. És una àrea molt poblada per on passen els eixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i el sud de la Península.

La Plana Litoral (entre la Serralada Litoral i el mar) és una franja estreta de terra que s'eixampla en alguns sectors gràcies a les formacions deltaiques dels rius (la Tordera, el Besòs, el Llobregat...). Aquesta plana concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques.

La Depressió Central és un territori enfonsat entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani. És formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l'Ebre, amb conques d'erosió (Plana de Vic, Pla de Bages, Conca d'Òdena, Conca de Barberà), altiplans (Moianès i Lluçanès) i planes (Pla d'Urgell i Segrià). És una àrea agrícola extensa (conreus tradicionals de secà i agricultura de regadiu especialitzada). També hi ha ciutats (població i activitats econòmiques).

La Serralada Transversal connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. Està formada per serres (Finestres, Cabrera) i allotja la fossa volcànica d'Olot, amb més de 40 cons volcànics.

Les Xarxes Hidrogràfiques de Catalunya

La xarxa catalana engloba cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o al mar Mediterrani. Es divideix en tres xarxes:

• Els rius de la xarxa pirinenca (Noguera Ribagorçana i Pallaresa) són els més llargs i cabalosos. S'originen al Pirineu i desguassen a l'Ebre, a través del Segre. El seu règim hidrogràfic és nivopluvial (acumulació de neu a les capçaleres i aportació d'aigua durant el desgel). Aquests rius són aprofitats hidràulicament a partir d'embassaments i centrals hidroelèctriques.
• Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i Llobregat) neixen al Pirineu i desemboquen directament al mar. Tenen un règim pluvial (l'aportació de l'aigua depèn de les estacions plujoses). Aquests rius van tenir gran importància per a la industrialització (Llobregat i Ter).
• Els rius de la xarxa mediterrània (Gaià, Besòs, Francolí i la Tordera) neixen a la Serralada Prelitoral o Litoral (són rieres o torrents -> cursos d'aigua sense cabal continu) i desemboquen al mar. Són rius curts i de poc cabal. El règim és torrencial (condicionat per les aportacions dels aiguats). Solen originar inundacions que afecten les poblacions litorals (localitzades a les zones més poblades).
• L'Ebre s'origina a la Serralada Cantàbrica, passa per terres aragoneses i s'obre pas entre la Serralada Prelitoral per desembocar al Mediterrani. Actualment, els sediments que haurien d'arribar a la costa es dipositen als embassaments (interrompent el curs del riu). Per tant, el delta perd superfície.

El Clima de Catalunya

A causa de la varietat geogràfica, hi ha diversos dominis climàtics. Catalunya té contacte amb masses d'aire diferents per la seva situació: les masses fredes o polars (procedents de latituds més altes) i masses càlides (d'Àfrica). A causa del contacte entre masses de procedència diversa, s'experimenten onades sobtades de fred o de calor i turbulències atmosfèriques.

La influència del Mediterrani es manifesta a Catalunya predominant els hiverns suaus i secs i els estius calorosos; les precipitacions són més habituals a la primavera i la tardor. Però la irregularitat del relleu (Serralada Litoral i Prelitoral) fa que la influència del mar afecti les zones costaneres, mentre que les planes de l'interior tenen tendència continental (més amplitud tèrmica i menys precipitacions). En canvi, la Vall d'Aran (nord-oest) té influència atlàntica (temperatures més fredes i pluges abundants i regulars al llarg de l'any).

El relleu accidentat afavoreix l'existència de contrastos climàtics i meteorològics (temperatures, precipitacions, vents i humitat ambiental).

Pel que fa al règim de vents, el vent de ponent (oest) és dominant a Catalunya, però al nord i al sud predominen la tramuntana (nord) i el mestral (nord-oest). En canvi, a les àrees costaneres es produeixen les llevantades (vents forts procedents del mar obert). Altres vents més irregulars són la marinada, el fogony i les brises de muntanya.

Dominis Climàtics a Catalunya

A Catalunya es distingeixen 3 dominis climàtics:

• Alpí i subalpí (Alt Pirineu): temperatures baixes i innivació i pluviositat altes.
• Atlàntic o oceànic (Vall d'Aran): plujós i fresc.
• Mediterrani, que ocupa la resta del territori. Té quatre subclimes:
  • De muntanya (Prepirineu): amb un període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions.
  • Prelitoral i d'influència continental humit (Serralada Prelitoral i terres interiors): amb pluviositat baixa, innivació escassa i una mitjana de temperatures més alta.
  • D'influència continental sec (interior de la Depressió Central): amb una oscil·lació tèrmica més gran que a la costa.
  • Litoral: amb una pluviositat irregular, amb pluges a la tardor i amb estius calorosos.