Relleu Càrstic, Processos Gravitacionals i Modelat Superficial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB
Relleu Càrstic
El relleu càrstic es dissol amb l'aigua que porta àcid carbònic, originat per la reacció entre el CO2 + H2O -> H2CO3. Es formen solcs i estries en el relleu: lapiaz (separats per crestes) i dolines (depressions circulars). L'aigua origina conductes verticals (avencs) i horitzontals (galeries).
Per l'eixamplament d'una galeria es forma una cova. A les voltes de les coves hi solen haver goteres produïdes per aigua que porta carbonat de calci dissolt, el qual forma les estalactites. Quan cau al sòl, es forma una estalagmita. El creixement d'aquests fins a unir-se formarà una columna.
Golge de Baix
Diferents dolines juntes. Karts: dissolució de la roca.
Processos Gravitacionals
Desplaçament de materials cap a zones més baixes, independent del tipus de roca:
- Despreniment: Caiguda lliure de material. Ocorre quan el recorregut que segueixen els fragments passa parcialment o totalment en l'aire, pot produir-se per afonament o bolcada.
- Lliscament: Desplaçament dels materials en blocs que llisquen sobre la superfície, mai perden contacte i forma.
- Flux: Moviment en massa de materials poc cohesionats que es desplacen com un fluid viscós (canvien de forma), colades de fang, flux més freqüent.
- Reptació de sòl: Afecta només la capa més superficial del terreny. Moviment lent i continu, no es pot veure en acció però sí els efectes sobre arbres, etc.
Modelat de les Aigües Superficials
Formes Mixtes
- Meandres: Revolts que descriuen els rius.
- Terraces fluvials: Antigues planes d'inundació en les quals el riu ha excavat en els sediments i ha quedat per davall d'aquestes.
Formes de Dipòsit
- Con de dejecció: Acumulació de materials erosionats i transportats per un torrent, que es depositen quan arriben a zones més baixes.
- Vegues: Formada per dipòsits aportats pel riu durant les crescudes. Formen extensions grans, planes i fèrtils; quan es conreen es diuen plana fluvial.
Formes d'Erosió
- Els regalls formats per les aigües salvatges retiren materials i originen solcs; a mesura que s'uneixen els regalls augmenta el cabal de forma que els solcs s'eixamplen i formen barrancs.
- Valls: A les zones de muntanya, el riu aprofundeix en el llit i origina valls, en forma de V. Als trams baixos, el riu erosiona més les parets que el fons del llit, els processos gravitacionals mouen materials fins al fons de la vall, d'on el riu els retira; la vall s'eixampla.
Glaciars
Circ, llengua, zona terminal.
Mar
Erosió
- Penya-segat: Escarpa que separa el mar de les terres emergides.
- Plataforma d'abrasió: Superfície horitzontal situada al peu del penya-segat, format pel retrocés d'aquest.
- Promontoris/Cales: L'existència de roques resistents a l'erosió marina afavoreix la formació de costes retallades amb caps o promontoris que s'alternen amb cales/badies.
- Illots costaners: Restes d'antics promontoris que han perdut la connexió amb el continent.
Sedimentació
- Platges: Franges costaneres de dipòsits de sorra o grava parcialment submergides.
- Deltes: Dipòsits acumulats a la desembocadura del riu.
- Barres: Dipòsits de sorra que originen illes allargades. Es formen prop de la costa, en fons marins de poca profunditat per corrents que circulen pel litoral (corrents de deriva).
- Fletxes: Barres amb un dels extrems units a la costa.
- Albuferes: Llacunes costaneres separades parcialment o totalment del mar per una barrera.
Documental
La llengua del glaciar es desplaça lentament, arrossegant materials: restes d'avió trobats en el glaciar Franz, NZ, 3 km en 6 anys. La pressió fa que es derriti una capa inferior i fa que es desplaci a una V de 2 m/dia. Pintures de fa 5000 anys mostren la flora i la fauna de l'època. Canvis en la òrbita del planeta - canvi climàtic - pèrdua de coberta vegetal. Ha estat massa ràpid perquè les orenetes canviïn la seva ruta migratòria. Un ciclo dura 14.000 anys; alternança sequeres/humitat. Gran Canyó, 5.000.000 anys formant-se, gràcies força/V de l'aigua. Terratrèmol de Wellington. 1855, altera la línia costanera empenyent els alcantilados - xoc de plaques: Wellington, Tokyo, San F, Istanbul. Mt Everest 8500m altitud.