El Relleu: Agents, Tipus i Formacions

El Relleu i el Modelatge

Si observem la superfície de la Terra, podem observar que aquesta no és plana i que està plena d'irregularitats, com són les muntanyes, les valls, els penya-segats, etc. Totes aquestes formes, conformen el que s'anomena relleu terrestre. Aquest relleu, encara que no ho sembli, va modificant-se lentament, però contínuament, canviant la configuració de la superfície terrestre amb el pas del temps.

L'Alteració del Relleu

Els agents externs són els principals responsables de l'alteració del relleu, entre ells destaquen els atmosfèrics (temperatura, humitat, etc.), els rius, els mars, el vent, etc. També cal afegir l'acció dels éssers vius i, sobretot, la de l'ésser humà, que també altera la superfície terrestre. Els principals processos que afecten el relleu són els ocasionats pels agents externs. En ells podem diferenciar 4 etapes:

• A) Meteorització: És el procés mitjançant el qual les roques es disgreguen i originen fragments més menuts degut a l'acció dels agents, com la temperatura, l'aigua o el gel.
• B) Erosió: És el procés en què s'arranquen i es desgasten els materials per l'acció de les glaceres, del vent o dels rius.
• C) Transport: Mitjançant el transport, els materials són conduïts a les zones més baixes arrossegats pels vents, pels rius, etc. *Aquests 3 processos no són consecutius i, de vegades, són simultanis, ja que el transport també pot erosionar i meteoritzar.
• D) Sedimentació: És l'etapa en què els sediments es depositen en les conques de sedimentació, una vegada acabat el transport.

La Meteorització

Com hem vist, és el procés que desfà les roques en fragments més menuts. Es tracta d'un procés molt lent i en el qual podem distingir 3 tipus:

• Meteorització física o mecànica: És la que altera les roques sense canviar la seva composició química. És molt efectiva en climes extrems o amb oscil·lacions de la temperatura molt grans. Alguns exemples són les roques dels deserts, que es dilaten i es contrauen pels canvis de temperatura i acaben trencant-se en fragments. Un altre exemple és la gelifracció, pròpia de les zones d'alta muntanya on l'aigua infiltrada en les roques es congela, augmenta de volum i trenca les roques originant les tarteres, grans acumulacions de roques i pedres en els costats de les muntanyes.
• Meteorització química: És la que trenca les roques i, a més, altera la seva composició química degut a l'atac sobre les roques d'aigües carregades d'elements corrosius, que les poden trencar al reaccionar amb elles. La meteorització química serà molt efectiva en zones amb molta pluja i fortament industrialitzades que carreguen l'atmosfera d'elements químics. També serà important la composició de la roca i la temperatura, ja que les altes temperatures afavoreixen les reaccions.
• Meteorització biològica: És la que produeixen els éssers vius. Com a exemple, podem trobar l'acció de l'ésser humà que altera les roques en efectuar qualsevol construcció (edificacions, carreteres, etc.) o la d'altres éssers vius com les plantes o animals com els cucs, escarabats, etc. Les arrels de les plantes i els animals excaven galeries que no sols trenquen les roques, sinó que, a més, afavoreixen l'entrada de fluids en el sòl i les roques, augmentant la meteorització química.

Les Aigües d'Escorrentia i els Torrents

L'aigua de la pluja quan baixa pendent avall és una de les formes d'erosió més efectiva, arrencant materials i conduint-los fins a les zones on el pendent se suavitza.

Les Aigües d'Escorrentia

Són les aigües que baixen sense tenir un curs fix. La seva acció erosiva depèn de 3 factors:

• A) Vegetació: Si aquesta és gran, l'acció erosiva de l'aigua és menor, ja que l'aigua és retinguda per la vegetació i baixa a menys velocitat, disminuint la seva capacitat erosiva.
• B) Pendent del terreny: A més pendent, més velocitat i més força de l'aigua i, com a conseqüència, major capacitat d'erosió.
• C) Permeabilitat: Els sòls molt permeables detenen l'aigua i també dificulten l'erosió.

*Aquestes aigües afectaran de diferent forma depenent dels materials que tinguem:

• Zones de materials tous i disgregables: Aquí l'aigua ràpidament formarà reguerons anomenats xaragalls que poc a poc van eixamplant-se fins a donar barrancs.
• Zones de roques dures relativament solubles: Aquí el que trobarem serà roques amb estries originades per la dissolució de la roca i que sols arribaran a trencar-la al cap de molt de temps.
• Terrenys heterogenis: Són aquells que tenen materials suaus i altres tous, així l'erosió té diferent intensitat, ja que afecta molt als materials més tous i no tant als durs. Com a resultat, trobem zones irregulars on destaquen els materials més durs.
• En climes subàrids: Les aigües es poden acumular en la part més baixa de la zona, originant rius ocasionals, pedregosos i de molta amplària anomenats rambles i on sols circula l'aigua en èpoques de pluja.

Els Torrents

Són cursos d'aigua curts i irregulars d'alt pendent amb gran poder erosiu quan l'aigua baixa per ells. Consta de 3 parts:

• Conca de recepció: És el lloc on s'acumula l'aigua.
• Canal de desguàs: És el lloc per on baixa l'aigua.
• Con de dejecció: Zona on el pendent baixa i s'acumulen tots els materials que arrossega el torrent.

Els Rius

Els rius són cursos d'aigua més o menys llargs amb trajectòria fixa i aigua permanent. La millor forma d'estudiar els rius és diferenciar els seus trams i veure les característiques de cadascun d'ells:

A) El Curs Alt

Es caracteritza per tenir un recorregut que pot ser caòtic formant valls en forma de V, així com congostos i canyons que també apareixen en el tram mitjà. És de gran energia que donen lloc a ràpids. Els materials arrossegats pel riu solen ser angulosos i de gran mida. Predomina l'erosió.

B) Curs Mitjà

Està caracteritzat per una baixada de l'energia i la turbulència, els materials solen estar més arrodonits i són de menor mida. El riu porta més aigua i predomina el transport.

C) Curs Baix

En aquest tram, el pendent baixa fins a arribar a ser quasi horitzontal. Té poca turbulència i l'energia és tan baixa que ha de depositar gran part del material que du, que és molt arrodonit i de poca mida. Apareixen els meandres, que són corbes que fa el riu i que també poden estar en el curs mitjà. En cada meandre són característiques les zones d'erosió i de sedimentació. *En el marge intern del meandre es produeix la sedimentació; en l'extern, l'erosió, ja que du més energia el riu.

*En els 3 trams d'un riu podem trobar 4 modalitats diferents de transport segons sigui la mida de les partícules i la força del corrent.

*En els trams finals d'un riu també trobem zones característiques:

• A) Planures al·luvials: Són les planures d'inundació dels rius quan aquests es desborden. Les formen sediments dels rius de molt poca mida i que són molt bons per als cultius. L'horta de València és una planura al·luvial gegant.
• B) Deltes: Són acumulacions de sediments en la desembocadura dels rius, també de molt poca mida i molt bons per als cultius.
• C) Estuaris: Són desembocadures dels rius on els corrents marins no deixen que es depositen sediments i se'ls emporten mar endins.

Les Aigües Subterrànies

Una part de l'aigua que cau sobre els continents discorre per la superfície fins a arribar als mars. La major part, per contra, s'infiltra i circula per l'interior de la terra, es tracta de les aigües subterrànies. Els factors que més influeixen en la infiltració són la permeabilització de les roques, la inclinació del terreny i la vegetació.

Els Aqüífers

Són llocs de l'interior terrestre on, gràcies a la porositat de les roques, l'aigua s'acumula. El nivell inferior sol ser una roca impermeable que serveix de base a l'aqüífer, el nivell superior es coneix amb el nom de nivell freàtic i el marca la zona més superior on tenim aigua. El nivell freàtic no és fix i oscil·la depenent de la pluja i de les extraccions d'aigua que es fan en ell, ja que els pous són perforacions que baixen el nivell freàtic. En les zones de sequera cal posar molta atenció a les extraccions que es fan perquè treure aigua il·limitadament pot esgotar les reserves i, fins i tot, acabar amb zones humides properes.

L'Acció Geològica de les Aigües Subterrànies

L'aigua, sobretot si va carregada de diòxid de carboni, dissol i altera les roques tant en la superfície com en l'interior on, poc a poc, va infiltrant-se per fissures que progressivament va eixamplant i fent-les més grans fins a donar galeries, coves, rius subterranis... Dos fenòmens característics de l'acció de les aigües subterrànies són la formació d'estalactites i estalagmites, que són construccions fetes per l'aigua amb la calcita que aquesta du dissolta del contacte amb altres roques.

L'Acció de les Glaceres

Són acumulacions de neu que donen autèntics rius de gel que sols es poden trobar en zones d'alta muntanya en latituds baixes i que són més comuns en altres latituds properes als pols. Aquesta massa gelada avança molt lentament i erosiona el terreny per on passa formant valls en forma d'U. Al mateix temps, la glacera també transporta tot tipus de materials tant en la seva superfície com per sota del gel.

Parts Característiques

• Circ: És la part superior de la glacera i el lloc on s'acumula la neu.
• Clivelles: Grans fractures que apareixen en el gel causades pel seu desplaçament.
• Blocs erràtics: Grans roques que transporta la glacera.
• Morena: Part baixa de la glacera on el gel es desfà i s'acumulen tots els materials que transporta, que són dipòsits de til·lites glacials.

El Mar i el Modelat Litoral

Les zones de límit de mar amb les costes constitueixen el litoral, que tindrà diferents configuracions depenent dels materials implicats i l'acció del mar.

Activitat Marina

Són tres els agents marins que tenen influència en la configuració de la costa:

• A) Les ones: Són moviments oscil·latoris que es formen en la superfície del mar degut al fregament del vent. La principal acció de les ones és l'erosió (que es veu agreujada en tempestes), encara que també pot transportar materials, sobretot en condicions de vent lateral.
• B) Corrents litorals: Són corrents paral·lels a la costa que transporten materials d'un lloc a un altre.
• C) Les marees: Són pujades i baixades del nivell del mar originades principalment per l'acció de la lluna sobre la Terra. No són importants en mars interiors com el Mediterrani i sí en altres com l'Atlàntic. Com més importants siguin les marees, les ones actuaran en una zona de costa més extensa.

Formes de Modelat Litoral

Podem distingir 2 tipus de costes depenent de la interacció entre la costa i el mar:

• A) Costes d'erosió: Són zones de costa on, degut a l'acció de les ones o els corrents marins, la costa retrocedeix i perd terreny enfront del mar. Un exemple són els penya-segats de les costes que, degut a les ones, cada vegada van trencant-se més originant les plataformes d'abrasió en la seva base.
• B) Costes de sedimentació: Són costes que guanyen terreny al mar degut a la sedimentació de materials portats per corrents marins o els rius, tenim diferents exemples:

1. Platja: És una acumulació d'arena o còdols amb un pendent suau.
2. Barra arenosa: Són acumulacions d'arena paral·leles a la costa i que poden arribar a emergir del mar.
3. Fletxa: És una barra arenosa que es forma a partir d'un sortint de la costa degut als corrents dominants.
4. Restinga: És una barra arenosa que tanca badies i forma albuferes.
5. Tómbol: És una barra arenosa que uneix la costa amb una illa propera a ella.

*Un altre exemple de costa de sedimentació són els deltes, que fan créixer la costa de forma molt accentuada.

L'Acció Eòlica

És l'acció que exerceix el vent que, encara que no sempre és molt important, sí que ho és en climes càlids amb poca vegetació i amb materials fins i solts. Aquests llocs solen ser els deserts i les platges arenoses.

L'Erosió Eòlica

El vent és capaç de transportar partícules d'arena fins a zones molt allunyades, aquest fenomen es coneix com a deflació. D'altra banda, aquest vent carregat de partícules, en xocar amb roques, produeix en elles un desgast o corrosió que pot afectar de forma desigual a la roca en funció de la seva composició i la intensitat i càrrega del vent.

La Sedimentació Eòlica

Es produeix quan l'energia del vent disminueix i aquest ja no pot carregar partícules passant a depositar-les. Com que el vent depositarà abans les partícules més grans, això donarà una especial configuració als deserts.

Les Dunes

Són les formacions típiques dels deserts d'arena, encara que també es poden veure en les zones del litoral proper a ell. Es tracta de dipòsits d'arena de forma triangular i amb un costat més inclinat que l'altre (sotavent). Les dunes són mòbils, ja que els grans d'arena són contínuament arrossegats pel vent des de les zones de sobrevent a les de sotavent.