Relacions industrials i sindicats: control, conflicte i poder

Contradicció

Les contradiccions són l'origen del canvi social.

Pràctica

Defensa la funció dels sindicats perquè és positiu pels treballadors, la seva funció serà provocar el canvi.

Resum

Les relacions industrials s'han d'estudiar com a processos de control sobre les relacions de treball. Prenen una importància l'estudi dels sindicats així com les relacions reals (formals i informals) en el lloc de treball. Les condicions de treball deriven d'unes determinades relacions de poder dins l'estructura del capitalisme on hi ha una continua lluita pel control. Lluita pel control dels mitjans de producció, no la propietat d'aquest.

Definitivament: L’estructura de les RRLL té una reflex en l’estructura social (de classes). El conflicte i canvi són inesperables de les relacions laborals. Els sindicats participen en totes les dimensions: la social i la laboral.

El conflicte genera una certa ideologia i cultura per part dels obrers que va en la direcció d’aconseguir el control a les relacions de treball.

Braverman (marxista)

Monopoli del coneixement: Els processos de producció són complexos i el treballador no participa de la seva concepció. En molts casos ni tan se vol coneix l’ordre d’aquest procés, amb el que no sap en quina part de la producció es troba.

Dissociació del procés de treball de la perícia de l’obrer: El procés de treball s’allunya de l’obrer i les seves capacitats; l’empresa genera una «ciència del treball» que implica un domini complet dels procediments de producció.

Separació de la concepció de l’execució: La ciència de «l’organització del treball» no ha de ser desenvolupada per l’obrer o els seus representants sinó per la gerència de l’empresa. La gerència posseeix domini sobre els mitjans de producció i sobre l’activitat del treball. L’obrer perd el domini sobre l’execució del propi treball.

Burawoy (marxista)

Insisteix en la varietat d’estratègies de control del capital sobre el treball i en la capacitat de resistència dels obrers. Observa de forma directa que en ocasions són els propis treballadors els que desenvolupen estratègies per augmentar la productivitat i mantenir aquesta producció disciplinada.

Les transformacions en el procés de treball no impliquen transformacions en el sistema polític. 3 mecanismes que amaguen l'explotació: a)Negociació de l’esforç a partir de regles informals i pràctiques de control. b)El mercat intern de treball. c)L’estat intern: adequació dels interessos entre gerència i sindicats. Observa com no únicament hi ha conflicte entre capital i treball, sinó que es desenvolupa també el conflicte entre els propis treballadors. Els treballadors ja no formen part d’una classe sinó que són peces individuals. Hi ha una ideologia competitiva i individualista gràcies a l'establiment de mercats interns i la burocratització dels sindicats.

Conclusions als punts de vista neomarxistes

a)El poder s’entén dinàmic i en moviment: Hi ha estratègies de resistència i reacció davant de la dominació. El poder es fonamenta en el conflicte. b) Les RRLL són relacions dialèctiques entre Conflicte i Pacte. c) Sindicats: Tenen una doble lògica que bascula entre el desordre i l’ordre, per un costat, i entre la impugnació d’aquest ordre i la integració, per l’altre. d) Perspectiva dinàmica, històrica.

Focault, radical (critica estruct, funcionalisme)

Vol saber quin és l’origen de la dominació. Les pràctiques són aquelles formes de fer que el que fan és perpetuar les relacions de dominació. Hi ha una desigualtat de distribució de poder. És molt important examinar els recursos. Hem de saber què diuen aquestes persones i com ho diuen. Es tracta de analitzar què és el que s’està explicant i per què estant dient el que estant dient. Si hi ha un discurs que tothom accepta, el que s’està fent és consentir la situació de desequilibri en l’exercici de poder.

Per a Focault els discursos que fa la gent, tenen una explicació no són perquè sí. L'important són els relats individuals. Com explico jo que el meu jefe ha imposat el seu relat. Focault creu en els microconflictes i microlluites del poder. El poder no és quelcom que es té o no es té, sinó que és quelcom que s’exerceix sobre els altres. El poder és una cosa que s’exerceix o no s’exerceix. Tenir poder no importa, el que importa és exercir-lo. Tothom té un poder. No és que la classe burguesa tingui i la classe capitalista no tingui. La fàbrica és on l’individu acaba sent anul·lat. La estructura disciplinària està basada en un discurs, que el treball és important per sobreviure, per pagar impostos, etc. Per Focault aquest discurs el que vol és demostrar que el capitalisme ha vençut i que estem venuts.

RRLL

Considera que les fàbriques s’organitzen de forma panòptica, (tenen por que algun els està vigilant) igual que fan les presons. En les fàbriques la utilitat i la funcionalitat econòmica està present fins al darrer detall. El treballador actua sempre com si estigués vigilat, cosa que afavoreix l’assumpció d’autocontrol i autodisciplina. Les persones es redueixen a recursos humans. Crítica: l'individu té nul·la capacitat de resposta, per Foucault la macrohistòria no és rellevant sinó les petites històries. La fàbrica o empresa és una institució total: és un lloc aïllat de la resta de la societat. El concepte de poder és tan universal i totalitzant que deixa molt poc espai a la resistència. En realitat aquesta existeix, però no en forma de contrapoder sinó d’element que dirigeix l’execució del poder. La seva crítica es basa en que hi ha una distribució desigual del poder. No es basa en la diferència de classe, hi ha espais individuals.

CMS (radical/marxistes)

Fan una crítica a l'escola de recursos humans. Per ells les característiques de l’escola de RRHH van acompanyades de una força carrega política. Tracten de posar de manifest la forta carrega política. Hi ha persones crítiques per aquesta perspectiva unitarista. Els gestors (managment) de l’empresa projecten una imatge racional, científica, integrada en l’ordre social. En contra de: Perspectiva unitarista, Discurs dels RRHH. Els CMS són una estratègia de recerca pluralista, multidisciplinària i compromesa amb l’emancipació del treballador: perspectiva neomarxista.

En resum: Es premia a la classe que té els mitjans de producció i es castiga a la mà d’obra.