Relació entre mitjans de comunicació i sistema econòmic

La democràcia no ha estat l'únic element que ha contribuït als mitjans de comunicació, el sistema econòmic (economia de mercat) també ha ajudat a configurar-los.

2 Conseqüències Destacades en els Mitjans per les Empreses:

1. L'aparició de la publicitat: Les economies obertes necessiten que hi hagi una compra-venda dels serveis i productes. Els mitjans han estat la plataforma òptima per a l'oferiment dels serveis de les empreses. Les institucions privades (empreses) han vist la oportunitat d'invertir en mitjans de comunicació. S'ha produït una mercantilització de la cultura, ara aquesta és un producte. Els artistes/creadors veuen limitada la seva creativitat als gustos majoritaris del públic, només és possible consumir un tipus de producte cultural en determinats moments. “El client sempre té la raó”.
2. Creació de continguts iguals: Acabem consumint el mateix tipus de format (ex: en la TV, OT, Gran Hermano...).

[Conclusió] L'economia de mercat ha creat les condicions necessàries de finançament perquè existeixin els mitjans de comunicació com els coneixem avui, però com a element negatiu, aquesta necessitat de buscar el lucre econòmic obliga els creadors de continguts a haver-se d'adaptar a les necessitats de l'audiència.

Grau d'Autonomia dels Mitjans de Comunicació amb el Poder Econòmic:

Control de la Publicitat:

Un anunciant que inverteix molts diners en un mitjà pot tenir la temptació de poder controlar el que diu en base a la inversió publicitària. Ex: Seat s'enfada amb TV3 per alguna cosa i decideix que la propera vegada li retirarà la inversió publicitària. És una forma de condicionar que TV3 parli molt bé de Seat. Això també és perillós per a les marques.

Control de la Propietat:

A través de la propietat també poden controlar els mitjans de comunicació. Les institucions també poden intentar controlar políticament els mitjans. Un dels elements que configuren aquesta relació d'influències de mitjans de comunicació, institucions econòmiques i poder polític és el marc legislatiu, les lleis.

Tradicions Legislatives:

Tradició Liberal:

EEUU és partidària de que no hi hagi cap legislació específica per regular els mitjans de comunicació. Diuen que la millor llei de premsa és la que no existeix. Als EEUU la llibertat individual és un dels béns més preuats, es considera que la propietat individual va per sobre de tot. Aquest pensament diu que si fem lleis específiques que controlin els mitjans de comunicació estem limitant la capacitat de llibertat d'expressió. (Ex: armes). No hi ha una legislació específica sobre els mitjans, ja que això seria considerada censura.

Tradició Europea:

Ha tingut una actitud més ponderada i estableix unes certes diferències entre la premsa escrita i els mitjans audiovisuals. Per al que fa a la premsa escrita és igual que la tradició liberal, no hi ha d'haver lleis en els mitjans de comunicació escrits, ja que aquestes lleis podrien provocar la censura d'aquests mitjans. Però amb els mitjans audiovisuals ha estat més restrictiva. Ho han fet principalment a través del control de l'espai radioelèctric (és l'espai a través del qual s'emeten les senyals de ràdio o televisió o telefonia mòbil). Els estats nacionalitzen aquest espai i l'estat decideix com reparteix i a qui dona accés de forma legal a aquest espai. Les primeres emissores són públiques, ja que són propietat directa. Després aquest espai es va obrint a operadors privats, comencen a aparèixer cadenes autonòmiques públiques (TV3) i finalment entren les privades (Telecinco...). Aquestes s'han de presentar en un concurs on s'estableix uns criteris que han de complir aquestes cadenes: de tipus de continguts, de poca publicitat, respectar horaris infantils... Per tant, sense controlar directament les cadenes, amb aquest espai radioelèctric es controla. Això es transforma amb els mitjans digitals. La tendència actual és que aquesta forma de control de l'espai radioelèctric es continua fent, però a través de l'existència d'organismes reguladors independents també es pot regular. En el nostre país tenim el CAC (Consell Audiovisual de Catalunya). Aquests consells intenten controlar el funcionament dels mitjans de comunicació des del punt de vista dels continguts i també s'encarreguen de la gestió d'aquests concursos per donar llicències de mitjans de comunicació.

Classificació de les Institucions Mediàtiques / Mitjans de Comunicació:

Segons la Propietat:

Públic o Privat.

Segons l'Àmbit d'Actuació: al Mercat del Qual Arriben:

Empreses transnacionals, Empreses estatals, Empreses regionals, Empreses locals.

Segons l'Estructura de Difusió:

Institucions multimèdia (ex: Grup Godó: que té La Vanguardia, RAC105...). Institucions monomedia (només té un tipus de mitjà de comunicació. Ex: que només té diaris).