La Relació Assistencial Sanitària: Característiques i Aspectes Clau

La Relació Assistencial Sanitària

1. Característiques Generals de la Relació Assistencial Sanitària

La relació assistencial té unes peculiaritats diferents enfront de qualsevol altra relació interpersonal:

• Sorgeix d’una necessitat.
• Hi ha un objectiu concret i definit: recuperació o valoració de la salut del pacient.
• Els rols estan perfectament delimitats i no són intercanviables.
• El sanitari té una posició de poder per dos motius: el coneixement que té el personal sanitari que el pacient no té, i el sanitari com a figura d’autoritat que imparteix determinades normes.
• El pacient té una posició de submissió i dependència respecte al sanitari.
• El sanitari té un paper actiu, de donador, i el pacient passiu, de receptor.
• La posició del pacient li produeix una sèrie d’expectatives i temors respecte al sanitari.
• La relació està mediatitzada per la institució sanitària i influeix: en el sanitari, marcant pautes, horaris i determinant la remuneració; en el pacient, condicionant les experiències anteriors que va tenir en el centre.

2. Aspectes de l’Auxiliar que Intervenen en la Relació amb el Pacient

Aspectes individuals:

• Físics: edat, sexe, raça...
• Psicològics: estabilitat emocional, capacitat intel·lectual...
• Socioculturals: nivell econòmic, nivell de formació...
• La primera impressió és molt important i aquesta va reforçada per l’aspecte extern.

Actituds que poden actuar com a deformant:

• Estereotips.
• Prejudicis.
• Efecte «halo» (posar etiqueta).
• Projecció: si som insegurs, pensem que els pacients pensen que no fem bé la feina.

Motivació professional: és una força interna dirigida a un fi extern, en busca de satisfacció.

• Altruisme.
• Autorealització.
• Autoestima.
• Relació interpersonal.
• Econòmiques.
• Si no s’aconsegueixen, pot ser motiu de frustració, i això repercuteix en el treball.

Aspectes professionals:

• Formació.
• Experiència professional.
• L’equip de treball.
• Funcions professionals:
  • Relacionals: de contacte directe amb el pacient (informació, recolzament, assessorament...).
  • Tècnic-relacionals: higiene, alimentació, mobilització...
  • Tècniques: sense contacte amb el pacient (recollida d’informació, coordinació amb altres sanitaris, preparació i control de material...).

3. Aspectes Específics de la Relació Pacient-Auxiliar d’Infermeria

• Cuida moltes hores i genera una relació especial.
• Podem influir positivament en el pacient.
• Poden haver-hi dificultats de relació per la situació particular.
• Capacitat d’intervenir per millorar el benestar dels pacients i familiars.
• Posició privilegiada per observar i obtenir dades del pacient.
• Contacte amb aspectes íntims, com la sexualitat, sentiments de vergonya, pudor...
• Perill d’assumir un paper que no toca: mare, amic...

4. Reaccions Més Freqüents del Professional Davant la Malaltia i el Patiment

Cal gestionar les pròpies emocions, sinó adoptem mecanismes de defensa:

• Actituds de negació.
• Actituds maníaques.
• Actituds de fugida.
• Silenciació del pacient.
• Utilització del saber i el poder sanitari com a elements de control.
• Actituds defensives.

Si existeix una sobrecàrrega emocional que no s’aconsegueix canalitzar, pot arribar a:

• Alteracions emocionals de diferent índole.
• Reaccions psicosomàtiques de diferent índole.
• Actituds agressives.
• Sentiments de desmotivació.
• Síndrome de burnout.