El Regne de Jesús: Una Societat Nova

La paraula regne:

Per a la gent que escoltava Jesús era senzill entendre el significat de la paraula regne, ja que era molt emprada en el context religiós i en les seves pròpies vides. Segurament avui la podríem canviar per les expressions societat nova, nou temps... referint-nos al fet que la realitat que ells coneixen, la manera de fer política, practicar la religió, creure... canviaria per una altra totalment nova.

El contingut del regne:

Què vol dir aquest canvi que, segons Jesús, estava arribant? És curiós, perquè Jesús mai no el defineix directament, sinó el descriu amb metàfores o en parla indirectament. El descriu com una bona notícia que ve de Déu i que provoca canvis positius en l'home. I això és perquè Déu és aquí, en el món... Al voltant d'això gira tot el que va dir i va fer Jesús. Els que passen gana, les víctimes de malalties... són els que més s'alegren de sentir que Déu està amb ells i que vol que la situació canviï. Es pot dir que els principals destinataris del regne són els pobres, perquè ells són els que tenen més urgència per sortir de la situació en la qual malviuen.

L'origen d'aquesta bona notícia: Jesús experimenta Déu com a pare. Això té dues conseqüències: 1. Tota persona té la llavor i la dignitat de Déu, perquè és una part de Déu. Això implica que tots els que no eren persones ara són posats en el seu lloc. Una persona no val el que val els seus diners, intel·ligència... Paraules de Jesús: el fill de Déu. Per tant, tots tenen el mateix valor: sagrat. Jesús diu a tothom: tu ets persona, fill de Déu, i amb la llavor de Déu a dins... i vals el que val un tresor infinit. 2. Segons Jesús, Déu que estima com a pare i mare, és aquí, no deixa el seu regnat o la humanitat sola. Ell és present i té una intenció clara: aquest regne ha de funcionar amb justícia.

Moment d'arribada: Quan arriba el regne? No s'encadena. Investigadors creuen que ell pensava que el regne ja existia. Jesús sabia que Déu tenia reservat quelcom immens: la justícia total. Aquesta plenitud del regne esdevé després de la mort, ja que Déu va mostrar que era més fort que la mort tot ressuscitant Jesús. Per això insistia tant a estar atents i treballar amb esforç pel regne... Aquest no arribava de manera passiva, calia que la gent, voluntàriament, canviés de vida.

Els rics: l'anti-regne: Té dues cares: la bona notícia del món nou que arriba i també la de tots aquells que no volen que arribi o que no impedeixen amb la seva vida. Totes les cadenes socials i col·lectives que dificulten que la persona sigui lliure per escollir el regne es poden considerar "anti-regne". Jesús, per exemple, insistia molt en la força negativa de les riqueses. Els que acumulaven riqueses mentre veien com morien de gana els fills dels seus veïns, vivien d'una manera que té moltes conseqüències negatives. En paraules d'Alain Patin: la riquesa és un amo implacable, reclama que es pensi solament en ell, torna insensible vers els germans i, per tant, sord a la bona nova; per això barra l'entrada en el regne.

El Déu de l'època de Jesús: Jesús, fill de família jueva, va participar de les trobades a la sinagoga i de les pregàries a casa. Després va pujar a Jerusalem per celebrar festes del poble. Li van ensenyar que Déu era un amic d'Israel, un aliat compassiu i alliberador. Es tractava d'un poble creient per a qui Déu ocupava un lloc molt important. De la manera com va parlar Jesús, sabem que també coneixia els profetes i el Déu que ells presentaven: Déu fa aliança amb el poble i no vol injustícia ni l'opressió dels pobres. També coneixia els salms, ni que sigui en forma de fragments, i la resta de corrents de les escriptures sagrades. Tot això estava en el cor de Jesús i formava part de la seva espiritualitat, però quan va començar a parlar bona notícia va anar més enllà de tot el que s'havia dit sobre Déu en el passat.

La novetat de Jesús: Buscava la seva pròpia experiència de Déu. Va tenir una experiència de Déu tan radical que va canviar per sempre la seva manera de parlar i actuar. Jesús va sentir JAHVE, la millor paraula per descriure'l era Abba. ABBA és el terme que utilitzen els nens per cridar els seus pares. JAHVE es podia considerar irrespectuós. La novetat no acaba aquí: canvia la visió de Déu i la seva pròpia. El pare del qual parla Jesús no és controlador ni fa retrets... No necessitava perdonar-lo, no estava ofès, sinó trist i amoïnat. Jesús sentia el mateix, es feia sentir imparable. El que més desitja és que més gent pugui experimentar el que ell ha viscut. En això consisteix el regne.

Jesus i la pregària: Sabem que, com la resta de creients de la seva època, Jesús participava de les oracions de la sinagoga. Els evangelis ens presenten un Jesús que se'n va a un lloc retirat, quan tothom dorm, busca de nou la complicitat i intimitat amb aquest Déu-pare que ha experimentat. Aquesta activitat és central per Jesús, ja que és la manera com ell troba i retroba sentit de la seva missió. La pregària que va ensenyar el Jesús és el Pare Nostre. Aquesta pregària reflecteix com entenia Jesús la seva relació amb Déu. Primer l'anomena "pare", després desitja que tothom el conegui, després demana que el regne es faci gran, i finalment, sol·licita tres punts per a les persones: poder menjar, viure lliure i aprendre a perdonar.