El Regne Franc a la Gal·lia i l'Imperi Bizantí

Regne Franc a la Gal·lia (s.V-s. VIII)

Carles Martell, un cap militar franc guanya la Batalla de Poitiers (732)

Pipí el Breu, el seu fill, inicia la dinastia carolingia

Carlemany, el seu net, inicia l'Imperi carolingi

Carlemany i l'Imperi carolingi

Volia reconstruir l'Imperi romà d'Occident

Conquereix nous territoris

L'any 800 és coronat emperador pel papa

Impuls cultural a través dels monestirs (renaixement carolingi)

Organització de l'Imperi carolingi

Divisió de l'Imperi en “Comtats” i “Marques”

Comtats (divisió interior de l'Imperi)

Comtes (noble de confiança)

Encarregat d'administrar justícia, recaptar impostos,

reclutar exèrcit i protegir la població.

Marques (territoris fronterers de l'Imperi)

Marquesos (cap militar)

Encarregat de la seva defensa

Missi Dominici (comisaris reials)

Encarregat de fer complir les lleis i controlar a

Comtes i Marquesos.

A la mort de Carlemany, el sistema de poder es va transformar

Els comtes es van convertir en senyors gairebé independents del rei

que transmitien el títol i les terres als hereus.

Inici del feudalisme

Què passa a l'Imperi Bizantí?

Imperi Bizantí (fins el 1453)

Divisió de l'Imperi romà en dos: Occident i Orient (395)

Caiguda de l'Imperi romà d'Occident (476)

s. V: Inicialment l'Imperi Bizantí manté l'herència romana:

Llengua llatina, moneda, religió, lleis.

s. VI: l'època de Justinià, Època de més esplendor

Justinià (emperador) es proposa restaurar l'Imperi romà

Extensió màxima de l'Imperi Bizantí

Conquestes a occident (península Itàlica, illes Balears,

sud d'Hispània) i al nord d'Àfrica

Potència comercial marítima (comerç amb Europa, Àsia i Àfrica)

Continua sent una societat urbana

s. VII i VIII: Distanciament de la cultura romana

Pèrdua de terres conquerides i del control del Mediterrani

(pressió de l'Imperi Islàmic)

Helenització de l'Imperi: adopció del grec com a llengua, cultura...

s. IX i X: Segona edat d'or de Bizanci Època de prosperitat econòmica

Basileus (emperador) amb poder absolut, designava

el “Patriarca” (cap de l'ésglésia a l'Imperi Bizantí)

i el bisbe de Roma, el papa, no tenia autoritat.

Diferencies entre l'església cristiana d'orient, església ortodoxa,

i la d'occident (els sacerdots es podien casar).

Cisma d'Orient: Enfrontament entre el “papa” i el “patriarca”

s. XI -XV: Declivi de Bizanci Pèrdua de prosperitat econòmica.

Atacs constants dels exèrcits turcs

Constantinoble cau el 1453