El Regnat de Ferran VII i les Regències

El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

El govern absolut (1814-1820). Absolutisme

Març 1814: Ferran VII torna a Espanya i és rebut amb gran entusiasme. Arriba a València on un grup de diputats absolutistes fa públic el Manifiesto de los Persas (demanava el restabliment de l'Antic Règim i de la monarquia absoluta).

4 maig 1814: Ferran VII decreta l'anul·lació de la Constitució de 1812.

Anys de profunda crisi econòmica, la guerra havia empobrit el país, collites destruïdes...

1816: es comencen a generalitzar els moviments independentistes a Amèrica i s'agreuja la crisi comercial.

Grups liberals (formats per sectors de l'exèrcit, intel·lectuals i burgesos) protagonitzen diversos cops d'Estat (pronunciamientos) que fracassen per falta d'organització.

El Trienni Liberal (1820 - 1823). Constitucionalisme

1 gener 1820: Pronunciament del Coronel Riego a Andalusia a favor de la Constitució (suport de la burgesia comercial i classes mitjanes gaditanes). S'estén a altres ciutats. El rei es veu obligat a restablir la Constitució de 1812.

Els governs que es succeeixen fins el 1823 van restablir totes les lleis que s'havien aprovat a les Corts de Cadis i van decretar mesures per millorar la situació econòmica (eliminar duanes interiors, llibertat d'indústria, obliguen a noblesa i església a pagar impostos, primeres desamortitzacions de terres de l'església).

1822: sectors absolutistes s'organitzen en partides realistes (amb el suport del rei, l'església i molts pagesos descontents pels nous impostos).

Agost 1822: es forma a la Seu d'Urgell una regència en nom del rei que proclama Ferran VII monarca absolut.

Octubre 1822: Congrés de Verona: les potències absolutistes (Prússia, Rússia, Àustria i la França borbònica que s'havien reunit en el congrés de Viena, 1815, i on havien signat la creació de la Santa Aliança que els comprometia a intervenir en qualsevol país on triomfessin idees revolucionàries) encarreguen a França que restableixi l'absolutisme a Espanya.

Abril 1823: Exèrcit francès conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís (sota el comandament del duc d'Angulema) amb el suport realista travessa la frontera.

30 abril 1823: Exèrcit francès ocupa Cadis i allibera al rei.

La Dècada Ominosa (1823 - 1833). Absolutisme

S'anul·la tota la legislació del Trienni Liberal i forta repressió als liberals. L'Església va recuperar els seus béns (tot i que no es restaura la Inquisició).

La situació econòmica del país obliga al rei a buscar el suport dels realistes moderats i aplica algunes mesures favorables a la burgesia (ex: aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes). Això porta al descontent dels sectors ultrareialistes (anomenats apostòlics) encapçalats per Carles Mª Isidre, germà de Ferran VII.

Novembre 1826: manifest de la Federació dels Realistes Purs on desqualifiquen a Ferran VII i proposen al seu germà d'ultrareialista Carles Maria Isidre com a rei.

1827: insurrecció dels Malcontents a Catalunya protagonitzada pels pagesos que havien format part de les partides realistes amb el suport del clergat rural.

Problema successori

1829: Ferran VII (vidu per tercera vegada) es casa amb la seva neboda Maria Cristina de Nàpols. El rei no tenia fills i en aquest moment, degut a la llei Sàlica implantada per Felip V i que prohibia les dones accedir al poder, el seu successor és el seu germà Carles enfrontat a ell per raons polítiques.

Març 1830: Pragmàtica Sanció: disposició que anul·lava la Llei Sàlica (dones no podien regnar, llei impulsada per Felip V a inicis segle XVIII).

Octubre 1830: neix Isabel (filla i hereva de Ferran VII) i Carles queda exclòs dels seus drets a la corona.

Setembre 1832: Maria Cristina (el rei ja està malalt) afavoreix una obertura del règim per aconseguir el suport liberal per tal d'assegurar la corona a la seva filla: amplia amnistia política i molts exiliats liberals tornen.

Setembre 1833: mort Ferran VII i el país queda dividit en dos bàndols: els carlins que defensen l'absolutisme i els isabelins que defensen el liberalisme.

La regència de Maria Cristina (1833 - 1840)

1833 - 1837: profundes transformacions de caràcter polític, social i econòmic a Espanya que posen fi definitivament a l'Antic Règim.

1837 - 1839: primera guerra carlina.

Gener 1834: La regent Maria Cristina nomena al liberal moderat Martínez de la Rosa primer ministre.

Abril 1834: Estatut Reial: text constitucional (en realitat una Carta Atorgada) molt conservador que no reconeixia la sobirania nacional, deixava moltes atribucions a la Corona. Les Corts només tenien el dret de petició al monarca i estaven formades per dues cambres (una de reservades als Aristòcrates i una altra elegida segons sufragi censatari molt restringit, només concedia el vot al 0,15% de la població).

Estiu 1835: radicalització liberal i revoltes populars a moltes ciutats exigint un canvi real de règim.

Protestes molt importants a Barcelona (les bullangues) on es van assaltar convents i matar molts eclesiàstics.

10 agost 1835: alguns burgesos barcelonins creen unes Juntes (durant unes setmanes veritable govern a Catalunya).

Setembre 1835: la regent es veu obligada a nomenar un liberal progressista i amb ampli suport popular com a cap de govern: Mendizábal.

Juliol 1836: pronunciaments de caràcter progressista (encapçalats per la Milícia Nacional) degut a la tornada de moderats al govern.

12 agost 1836: insurrecció a la guarnició de La Granja que obliga a la regent a tornar a cridar a Mendizábal (ara com a ministre d'Hisenda) i a restablir la Constitució de 1812.

18 juny 1837: Nova Constitució: Recull l'esperit de 1812 però té un caràcter més moderat perquè establia un compromís entre les posicions dels moderats i dels progressistes

1837: desamortització de Mendizábal. (Apropiació de les propietats de les ordres religioses per poder-les vendre en pública subhasta a canvi de diners en efectiu o bé en bons de l'estat)