Regnat dels Reis Catòlics a la Monarquia Hispànica: Unió, Expansió i Crisi

Regnat dels Reis Catòlics

1469: La princesa Isabel de Castella i el príncep aragonès Ferran es casen a Valladolid. Anys més tard, seran coneguts com els Reis Catòlics.

1.1 Unió dinàstica del Regne de Castella i la Corona d'Aragó

1474: Mor el rei de Castella, Enric IV. Isabel, la seva germana, és proclamada reina.

1479: Mor el rei d'Aragó, Joan II. El seu fill Ferran és proclamat rei. Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó uneixen el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, formant la Monarquia Hispànica.

1.2 Unió desigual

Castella i la Corona d'Aragó no eren regnes semblants. Castella era més rica i gran, i tenia més població. Ferran II d'Aragó residia sempre a Castella.

1.3 Unificació religiosa

La política dels Reis Catòlics estava destinada a aconseguir que tots els súbdits tinguessin una mateixa religió. A la Monarquia Hispànica hi convivien una majoria de cristians i dues minories: jueva i musulmana. Els reis volien que tots els seus súbdits fossin cristians i, per aconseguir-ho, van acabar amb els jueus i els moriscos.

1480: Es crea a Castella el Tribunal de la Inquisició. Quatre anys més tard, es crea la Inquisició a la Corona d'Aragó. La Inquisició castigava els falsos conversos.

1492: Els reis van decretar l'expulsió dels jueus que no es convertissin al cristianisme. Aproximadament 150.000 jueus van abandonar la Península.

1502: Els reis van fer el mateix amb els moriscos.

1.4 Expansió territorial

A partir de 1492, comença la conquesta d'Amèrica. Els territoris americans s'incorporen al Regne de Castella.

1492: Capitulació de Granada. Aquest regne també s'incorpora a Castella.

La formació de la monarquia no va significar la unió de Castella i la Corona d'Aragó en un sol estat. Castella i la Corona continuaven sent territoris independents que es regien per les seves pròpies lleis i institucions.

1500: Acaba la conquesta de Castella de les Illes Canàries.

1512: Annexió del Regne de Navarra (a Castella).

Expansió i crisi de la Monarquia

2.1 Una nova dinastia

1496: Joana, la filla dels Reis Catòlics, es casa amb Felip el Bell, hereu de la Corona de Borgonya i la Corona Austríaca.

1500: Neix el primer fill, Carles.

Carles V (1500-1556) hereta d'Àustria (Maximilià d'emperador), Borgonya (Maria de Borgonya), Aragó (Ferran II d'Aragó) i Castella (Isabel I de Castella). Amb les quatre herències, Carles ampliava moltíssim el territori de la Monarquia Hispànica.

Carles V va ser el primer rei de la dinastia d'Habsburg, també denominada Àustria. Va regnar entre 1517 i 1556. Abans de morir, va repartir les seves possessions: el seu germà Ferran heretava el títol d'emperador i el Regne d'Àustria; el seu fill Felip heretava la resta de possessions europees i americanes. El seu fill Felip va regnar a Castella amb el nom de Felip II. El 1580, Portugal i les seves colònies van passar a la Monarquia Hispànica.

Catalunya dins la Monarquia Hispànica

Dins la Monarquia, hi havia un petit país: Catalunya. Tenia poca població al segle XVI i no era un país ric ni influent en aquesta època.

3.1 Institucions polítiques catalanes

La Generalitat estava formada per sis persones triades cada tres anys. La seva missió era vetllar perquè es complissin els acords. El rei vivia gairebé mai a Catalunya, per tant, hi havia un virrei que era el seu representant. La màxima autoritat a Catalunya era l'Audiència, que ajudava a governar al virrei.

3.2 Pirates i bandolers

A l'edat moderna, pirates, turcs i barbarescos atacaven sovint les poblacions del litoral català. Els pirates desembarcaven, robaven tot el que podien, incendiaven les cases i segrestaven alguns habitants. Per defensar-se d'aquests atacs, els pobles de la costa reforçaven les muralles i construïen torres de guaita.

A més de la pirateria, hi havia el bandolerisme, amb dos tipus: lladres que assaltaven els viatgers i guerres privades entre els senyors feudals, les ciutats i els monestirs. Per lluitar contra el bandolerisme, les autoritats reials acostumaven a cridar el sometent.

Bandolers famosos: Joan Serrallonga (després de la seva captura, va ser esquarterat) i Pere Rocaguinarda, que es va rendir amb la condició d'enrolar-se als terços hispànics que feien la guerra a Europa.

3.3 Els conflictes entre el rei i Catalunya

En el trànsit del segle XVI al XVII, les relacions entre la monarquia i Catalunya van empitjorar. Això va acabar en dos greus conflictes: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió a la Corona Espanyola.

3.4 La Guerra dels Segadors

Felip IV tenia un valido o privado que es deia Comte Duc d'Olivares. Volia que els catalans contribuïssin amb homes i diners a les guerres que mantenia el rei. També volia cobrar un impost que feia molts anys que no es cobrava: el quint. Els catalans es van negar a pagar aquestes contribucions, ja que, segons les lleis catalanes, el rei no els podia exigir soldats ni tampoc cobrar impostos volgues. Quan la monarquia va entrar en la Guerra dels Trenta Anys, Catalunya, que feia frontera amb França, estava ocupada per una gran quantitat de soldats.

3.5 Guerra de Successió

Dos bàndols: França i la Monarquia contra Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal.

Què van fer els catalans en la guerra?

Primer es van posar de part de Felip V. Després van canviar de bàndol i van fer costat a l'Arxiduc Carles. La guerra acaba amb el Tractat d'Utrecht el 1713. Els dos pretendents a la corona de la monarquia són Felip de Borbó i l'Arxiduc Carles d'Àustria. Malgrat el Tractat d'Utrecht, els catalans decideixen continuar la lluita contra les tropes borbòniques. Van lluitar amb valentia, però les forces eren molt desiguals. L'11 de setembre de 1714, els barcelonins es rendien després d'haver patit un setge molt dur.

La derrota dels catalans va tenir greus conseqüències per a Catalunya. Felip V va abolir les lleis i les institucions catalanes, va promulgar noves lleis recollides en el Decret de Nova Planta, va construir una fortalesa a Barcelona amb intenció de vigilar la ciutat i va prohibir el català com a llengua oficial. Ara el rei era un monarca absolut també a Catalunya. Naixia l'Estat espanyol.