Registres Lingüístics: Tipus i Ús en la Comunicació

Registres Lingüístics: Definició i Classificació

Definició: Els registres lingüístics són les formes pròpies de la llengua que s'adapten a l'ús lingüístic en les diferents relacions socials. Els factors que condicionen la forma de la llengua que utilitzem poden ser: la temàtica, la formalitat, el propòsit o el canal.

Així com els dialectes (varietats geogràfiques de la llengua) tenen tendència a agrupar-se, els registres tenen tendència a diversificar-se. Els registres permeten expressar una mateixa idea de maneres diferents, segons el tipus de públic o l'objectiu de la comunicació.

L'ús adequat dels diferents registres demostra el domini de la llengua per part de l'usuari.

Classificació dels Registres

Segons el Contingut

• Quan l'activitat lingüística conforma tota l'activitat de l'individu (conferència, assaig, etc.), el contingut és la matèria o tema tractats (registres de política, art, etc.).
• Quan l'activitat lingüística ocupa una part de l'activitat laboral, el contingut es refereix a tota l'activitat.
• Quan l'activitat lingüística no té relació amb altres activitats simultànies (dues persones parlen de política mentre dinen), el contingut del discurs només es refereix a la matèria de la conversa, però no a tota l'activitat.

Segons el Mode

• Llengua parlada: Té diversos nivells, des del vulgar fins al culte.
• Llengua escrita: Té diversos nivells, des de l'escrit informal fins al formal instrumental o formal literari.

Segons l'Estil

L'estil ve determinat per la relació establerta entre els participants de la comunicació (estil familiar o estil més educat).

Tipus de Registres Socials

Registre Vulgar

Vinculat al col·loquial, però amb molts vulgarismes allunyats de la norma lingüística. S'utilitza en contextos no formals i entre interlocutors de baix nivell cultural.

Registre Argot

Llenguatge utilitzat per un grup social que es considera diferent dels altres. Fa servir un lèxic especial format per la deformació de mots de forma críptica per tal de no ser reconeguts per altres grups socials (per exemple, gitanos, drogoaddictes, tribus urbanes, etc.).

Registre Col·loquial

Sol ser oral. És el que s'utilitza en els usos privats de la llengua, en la vida quotidiana. Té un grau de formalitat baix, és poc elaborat i espontani, i fa servir elements no verbals (gestos, etc.).

Registre Estàndard

Considerat el registre neutre, amb un grau de formalitat equilibrat (ni molt formal ni molt informal). S'utilitza en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació. Fa servir les formes lingüístiques de la norma gramatical.

Registre Periodístic

Es pot utilitzar tant a nivell oral com escrit. La formalitat varia segons la situació. Té una funció explicativa i s'estructura en forma de piràmide invertida (de més rellevant a menys). Té formes textuals pròpies com la notícia, el reportatge, l'entrevista, etc.

Registre Publicitari

Té un grau de formalitat alt. Utilitza recursos retòrics que poden produir ambigüitats i imatges gràfiques.

Registre Cientificotècnic

Té una formalitat alta. Es caracteritza per la claredat, la precisió i la concisió. No s'utilitzen recursos retòrics ni estilístics. Té termes propis segons l'especialitat. Alguns models textuals propis són les ressenyes, els articles de divulgació i els informes.

Registre Juridicoadministratiu

Té una formalitat alta i una fraseologia pròpia. S'utilitza en la comunicació entre l'administració i els ciutadans. Els usos escrits tenen una gran formalitat estructural. Alguns exemples són la sentència, l'al·legació i la certificació.

Registre Literari

Té el grau màxim d'elaboració formal. S'utilitza en textos literaris escrits. Té una gran elaboració estètica i fa servir molts recursos retòrics i estilístics. No hi ha interacció directa entre els interlocutors.

El Text Argumentatiu

El text argumentatiu no comunica una notícia, sinó que transmet una opinió, la qual es defensa amb una sèrie d'arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convèncer-nos i acostuma a tractar algun tema polèmic, amb la intenció de decantar la nostra opinió a favor de les idees que s'hi expressen.

Estructura del Text Argumentatiu

• Introducció: Es presenta el tema i es dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
• Motius o arguments: S'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és necessari.
• Conclusió: Es recull la idea principal (tesi) de qui parla a favor o en contra del tema. És la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.