El Registre Literari: Característiques i Ús

El Registre Literari: Definicions i Característiques

Per a aquesta presentació, partirem de dos aspectes clau a tenir en compte:

• Destaca per un alt nivell d'elaboració i per la intenció de crear bellesa. Per tant, la funció predominant és l'estètica o poètica.
• No constitueix un únic registre, sinó un conglomerat de registres, un complex.

Factors Contextuals del Registre Literari

El tema és general. És un registre formal. La intencionalitat és subjectiva. El canal pot ser escrit (en determinats gèneres) o oral (en d'altres).

Gèneres Textuals

Els gèneres textuals que li són propis són: lírica (oda, elegia, himne...), novel·la, diàlegs teatrals, guions cinematogràfics, èpica, narrativa breu, rondalla, llegenda...

Tipus de Text

Aquesta varietat és la que s'utilitza en la literatura. Inclou textos de tipus: retòric, descriptiu, narratiu i dialogat.

Característiques Lingüístiques del Registre Literari

Aquest registre es caracteritza pel fet de ser elevat i per la seva intenció estètica (en relació amb la funció poètica). En efecte, és un registre que explota estèticament els recursos de la llengua, tant en l'àmbit fonètic i morfosintàctic com en el lèxic i semàntic. Empra figures retòriques (metàfora, metonímia, comparació, epítet, hipèrbaton, al·literació, etc.) que donen al text una gran expressivitat i poder d'evocació i imaginació.

A diferència del registre cientificotècnic, que tendeix a ser unívoc i denotatiu, el registre literari és polisèmic i connotatiu. Per exemple, la paraula mar té una significació concreta que trobem al diccionari; però, a més, connota o suggereix aventura o llibertat. A banda d'aquestes característiques, que l'allunyen dels textos cientificotècnics, els textos literaris es caracteritzen per l'alt grau d'elaboració i per una estructura clarament intencionada:

1. En els textos poètics, les estrofes.
2. En els textos narratius, el plantejament, el nus i el desenllaç.
3. En els teatrals, les escenes i els actes.

Ús d'Arcaismes i Dialectalismes

A més de les figures retòriques, el registre literari pot utilitzar arcaismes (quelcom, tantost...) i mots d'altres variants dialectals (espill, eixir, cercar...). L'ús dels dialectalismes contribueix a donar una sensació d'allunyament respecte de la parla quotidiana, sensació que ja és expressament buscada pels textos literaris.

Sintaxi i Normativa

En general, les frases són complexes i ben acabades; la sintaxi és elaborada. Tanmateix, com ja hem dit, el registre literari admet tots els registres i totes les variants. Algunes figures retòriques afecten el pla sintàctic, com l'hipèrbaton.

És una varietat neutra o supradialectal perquè no està marcada geogràficament ni socialment. És un diasistema o "sistema superador". No es pot confondre amb cap dialecte concret, sinó que és síntesi de tots ells.

És una varietat codificada perquè segueix la norma gramatical. Hi ha un respecte absolut a la normativa, és a dir, al conjunt de normes que regulen el codi. Fixar amb claredat aquestes normes és imprescindible per a l'existència d'un estàndard. Així doncs, l'existència d'un estàndard és el reflex d'una situació de normalització: d'ús generalitzat i massiu de la llengua, i en la majoria d'àmbits possibles.