El règim franquista: característiques, suports i consolidació

El caràcter del règim franquista

Un règim dictatorial

El 1939, Franco volia implantar un nou ordre polític “regenerador d'Espanya”, que desterrés qualsevol idea de democràcia liberal. El nou Estat franquista presentava aquestes característiques:

• La concentració de poders en la persona de Franco, que va adoptar el títol de caudillo.
• Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en el règim nacionalista alemany.
• El caràcter unitari i centralista de l'Estat.
• La repressió constant dels vençuts i de l'oposició.
• El control dels mitjans de comunicació, que estaven sotmesos a una censura rígida i eren utilitzats com a aparell de propaganda del règim.

El suport de l'exèrcit, del partit i de l'Església

L'exèrcit va ser el suport més destacat del règim. La falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista va ser el partit únic i va integrar als franquistes, que avn ocupar càrrecs de l'administració. L'església catòlica, per altra part, va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del règim franquista, que es definia com a Estat confessonal catòlic.

Les actituds socials

Les tres actituds dominants varen ser les de suport al règim, la de passivitat de les clases mitjanes democràtiques per la por al règim i la de rebuig al règim de un sector molt ample però per la por tampoc es manifestaven com a tal.

Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial?

Al començament de la SGM (setembre de 1939), malgrat que el govern de Franco va declarar la seua neutralitat, mostrava les seus simpaties cap a les potències de l'eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil. Després de la victoria alemanya sobre França (juny de 1940), Alemanya i Italia van temptar les possibilitats d'integrar Espanya en el conflicte i Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Dordighera, 1941).

La consolidació del franquisme (1939-1951)

La necessitat d'un canvi d'imatge

Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme havia d'assumir que la seua pervivència exigia distanciar-se del feixisme. Aquesta nova fase va a comportar la marginació del falangisme més radical dels llocs més rellevants del règim. Així el règim de Franco va continuar mantenint els aspectes essencials de la seua orientació totalitaria.

Els anys del boicot internacional (1945-1947)

La postguerra mundial va significar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals. El govern de França va decidir tancar la frontera amb Espanya i un acord de l'Assamblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada dels embaixadors de Madrid (1946).

La Guerra Freda salva el franquisme

A partir de 1947, la configuració de blocs antagonics (l'URSS i els EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar de manera significativa la situació internacional. En aquest context nou era mes important per als estats units i per als paisos occidentals tenir in bon aliat en la lluita contra el comunisme, el gran enemic, que pressionar el regim franquista per a forçar la democratitzacio del sistema politic.

La institucionalització del règim

El règim va elaborar les Leyes fundamentales, les cinc primeres van ser: el Fuero del Trabajo, la Ley Constitutiva de las Cortes, el Fuero de los Españoles, la Ley de Referendum Nacional i la Ley de Sucesión.

La política econòmica de l'autarquia

Un dels objectius inicials del franquisme va ser aconseguir l'autosuficiència econòmica (autarquia). Amb aquest objectiu es va fomentar una política que propugnava l'aïllament de l'exterior i la substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat.

Unes condicions de vida i de feina molt dures

Salaris baixos, escassetat de productes i preus alts son el trist record de la dècada dels quaranta, dels anys de la misèria i de la fam. Es pot afirmar que l'increment del cost de la vida durant aquesta època va superar el 500% en relació amb els preus anteriors a la guerra.

Els anys de reconeixement internacional (1951-1959)

Del falangisme al nacionalcatolicisme

El malestar creat per la duresa de les condicions de vida i de treball, com també per l'opressió política, va provocar protestes, algunes de les quals van ser molt massives, com ara la vaga general de Bilbao del març del 1948 i el moviment popular de Barecelona del 1951, això va portar a Franco a remodelar el seu govern lestiu del 51, amb la intenció de facilitar l'acostament a les potències occidentals.

L'entrada en el context internacional

L'agudització de la Guerra Freda va facilitar que les relacions internacionals d'Espanya, un Estat anticomunista, entraren en una fase de normalització, i que a partir del 1950 fos admesa en diferents organismes internacionals.

La necessitat de reorientació econòmica

A mitjan dècada dels anys 50, molts dels problemes interns encara no s'havien resolt. La situació econòmica era molt difícil: la producció pujava lentament i el nivell de vida de la població era molt inferior del de la resta de païssos europeus.

L'adoctrinament de la societat

Les normes de comportament social

El franquisme va imposar canvis en la vida quotidiana, en els comportaments culturals i religiosos i en el marc polític a tota la societat espanyola.

El sometiment de la dona

Per a les dones el franquisme va significar la perdua de tots els drets aconseguits durant la Segona República i la consolidació d'un sistema de valors masclista que les tornava a la llar i les considerava inferiors, tant jurídicament com legalment.

Una educació per adoctrinar

L'educació va ser un mitjà important d'adoctrinament polític i religiós. L'ensenyament primari i el mitjà van quedar majoritariament en mans de l'església, i es va imposar l'obligatorietat de la religió i de la Formación del Espíritu Nacional, assignatura que ensenyava els principis bàsics de la doctrina falangista i era impartida per membres del Movimiento.

Resistència a l'interior

Del desmantellament a la clandestinitat

En acabar la guerra, els partits i els sindicats opositors republicans, PSOE, PCE, UGT, CNT, havien quedat desmantellats. La reconstrucció va ser lenta i difícil i es va haver de fer en la clandestinitat.

Ressorgiment de la conflictivitat social

A partir de 1946 hi va haver conflictes laborals i l'any 1947 una vaga general al país basc. Una acció reivindicativa de gran trascendència popular va ser la vaga de tramvies de Barcelona. També es va desenvolupar un moviment estudiantil que s'oposava al SEU i que exigia llibertats polítiques i una reforma de la universitat.

Contexto histórico T14

El resultat de la Guerra Civil va ser la consolidació del règim dictatorial que els sublevats contra la República havien començat a construir des de l'octubre de 1936. En els seus quasi quaranta anys d'existència, el franquisme es va mantenir sempre com una ferria dictadura i es va caracteritzar per la repressió ferotge dels seus opositors, malgrat que les seues institucions van anar evolucionant i es van adaptar a les diferents conjuntures.