Reformisme i Crisi de la Restauració (1902-1931)

Reformisme Dinàstic (1902-1931)

Crisi de la Restauració

Amb la mort de Cànovas (Conservador) i Sagasta (Liberal), la manca d'un lideratge fort, sumat al Desastre del 98 i el regeneracionisme, va desembocar en una crisi de la Restauració. Dins dels partits dinàstics van sorgir figures reformistes com Antonio Maura (Conservador) i José Canalejas (Liberal).

Antonio Maura (1907-1909)

Els seus projectes de reforma incloïen:

• Revolució des de dalt (incorporació de la classe mitjana a la política).
• Llei de reforma electoral (major participació ciutadana).
• Reforma de l'administració local (amb l'objectiu d'obtenir el suport dels catalanistes).

El 1909, Maura va entrar en crisi i va ser substituït per Eduardo Dato.

José Canalejas (1910)

Els seus projectes de reforma incloïen:

• Reformisme social (atraure les classes populars).
• Llei del Candau (limitar la influència religiosa).
• Llei de lleves (servei militar obligatori).
• Llei de Mancomunitats (satisfer el catalanisme).

La Lliga Regionalista

Partit conservador, catòlic, defensor dels interessos de la burgesia i monàrquic. La divisió interna entre els més catalanistes va portar a la creació del Centre Nacionalista Republicà (1907). La Lliga, liderada per Francesc Cambó, reclamava l'autogovern i la descentralització de l'Estat. El seu principal competidor era el Partit Republicà, dirigit per Alejandro Lerroux, un partit radical, anticlerical i anticatalanista.

Setmana Tràgica (1909)

Les conseqüències de la Setmana Tràgica van ser:

• Unió de liberals i republicans contra la repressió.
• Descens del suport als radicals de Lerroux.
• Augment del sindicalisme anarquista.
• Disminució de la solidaritat catalana.
• Declivi de la Lliga.

La Mancomunitat de Catalunya

Després de 1714, la Mancomunitat va ser la primera institució que representava Catalunya. La seva creació va ser aprovada el 1914, sota el govern d'Eduardo Dato. Els presidents de la Mancomunitat van ser Prat de la Riba (1914-1917), Puig i Cadafalch (1917-1923) i Alfons Sala (1923-1925). Primo de Rivera la va dissoldre el 1925. Malgrat els pocs recursos, la Mancomunitat va aconseguir resultats importants en infraestructures i cultura, com la creació de l'IEC i la unificació del català.

Primera Guerra Mundial i Crisi de 1917

Espanya es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El conflicte va generar una divisió entre aliadòfils i germanòfils. Econòmicament, va provocar un augment de les exportacions i una disminució de les importacions, generant inflació i malestar social. La Revolució Russa de 1917 va estimular el moviment obrer i va impulsar els moviments nacionalistes català i basc. La crisi de 1917 va agreujar els problemes polítics i socials a Espanya.

Crisi Militar

La macrocefàlia de l'exèrcit, la desigualtat en els ascensos i la inflació van provocar malestar entre els militars, que van crear les Juntes de Defensa.

Crisi Política

El govern va suspendre les garanties constitucionals i va clausurar les Corts. L'oposició va organitzar l'Assemblea de Parlamentaris Catalans, demanant la restauració de l'Estat i la descentralització.

Crisi Social

El malestar social es va traduir en vagues i demandes de millores laborals.

Agitació Social i Pistolerisme

La pèrdua de les colònies va agreujar la crisi econòmica. Els sindicats anarquistes van organitzar vagues. El 1907 va sorgir Solidaritat Obrera, i el 1910 es va fundar la CNT. La Vaga de la Canadenca (1919) va ser un important conflicte laboral. El pistolerisme va ser una resposta violenta de la patronal contra els sindicats.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Primo de Rivera va donar un cop d'estat el 1923, amb l'objectiu de regenerar la política i acabar amb el pistolerisme. Va suprimir la Constitució i els sindicats, i va crear el partit únic Unió Patriòtica. El 1930, Alfons XIII li va demanar que dimitís.

Dictablanda i Pacte de Sant Sebastià

Després de la dimissió de Primo de Rivera, es va iniciar la Dictablanda, amb els governs del general Berenguer i l'almirall Aznar. L'estiu de 1930, les forces d'oposició van signar el Pacte de Sant Sebastià, acordant establir una república a Espanya.

Proclamació de la Segona República (1931)

Després de les eleccions municipals de 1931, amb resultats favorables a les candidatures republicanes, Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la Segona República.