Reformisme i conflictes a principis de segle

REFORMISME DE PRINCIPIS DE SEGLE

Alfons XIII és coronat rei i l’inici del seu regnat coincideix amb cert reformisme.

• Els governs conservadors:
• Maura formà govern en varies ocasions, destaca el “govern llarg”(07-09).
• Posà en marxa un seguit de reformes per combatre el caciquisme.
• Promulgà la llei electoral del 1907, poc efectiva per democratitzar el sistema.
• Establí el descans dominical i altres mesures socials (poc aplicades).

• Els governs liberals:
• Destacà el govern d Canalejas entre 1910-12.
• Aplicà un reformisme que cercava suport popular.
• Es modificà el sistema de quintes (servei militar) i eliminà imposts de béns i consums.
• Limità el poder de l’església (“Ley de Candado”) i aplicà reformes sociales.

• Oposició:
• Enfortiment dels partits opositors després de la crisi del 98.
• Republicans es reorganitzaren a l’entorn d'Unión Republicana (1903).
• Partit radical: dirigit per Lerroux, té un discurs radical i anticlerical que modera després de la Setmana Tràgica.
• El PSOE formà una aliança amb els republicans (conjunció republicano-socialista) i obté el primer diputat el 1910 (Pablo Iglesias).

LA SETMANA TRÀGICA

• La Setmana Tràgica fou conseqüència del descontent popular dels fets del Marroc.
• Política colonial:
• Es centrà en el nord d’Àfrica, per prestigi militar i certa motivació econòmica.
• Espanya es veu afavorida per les disputes colonials entre França i Alemanya.
• A la conferència d’Algesires (1906) Espanya rep el protectorat del nord del Marroc.
• L’ocupació militar es fa difícil per l’oposició local; enfrontaments armats.
• Greu derrota a Barranco del Lobo (300 baixes): mobilització dels reservistes.

• La Setmana Tràgica:
• Protestes a Barcelona contra l’embarcament dels reservistes, suport republicà, anarquista, etc.
• Mobilització des del 18 de juliol, agafa un caire antimilitarista i anticlerical.
• La crida a la vaga general del 26 de juliol deferma la violència (+80).
• Els manifestants ataquen les forces de l’ordre i assalten establiments religiosos.
• El govern ordena intervenir l’exèrcit, que actuà brutalment per sufocar el procés.
• El 2 d’agost acabà la revolta; 1700 persones foren processades, es dictaren 17 penes de mort i 5 foren executades.

• Conseqüències polítiques:
• Queixes contra l’actuació del govern Maura en aquest afer.
• S’inicià la campanya “Maura no” que portà el rei a cridar els liberals.
• A Catalunya la Lliga Regionalista fou acusada de donar suport al govern.
• El nacionalisme català començà a cobrar pes entre obrers i republicans.
• Els republicans perden prestigi i cerquen l’aliança amb els socialistes.

ESPANYA I LA PGM. CRISI DE 1917

• Espanya dividida:
• Espanya declarà neutra, mostra del seu escàs pes polític i militar a l’època.
• Divisió social profunda entre: germanòfils (classes altes, església) i aliadòfils (progressistes).
• La classe obrera no es decanta per cap bàndol i defensa la fraternitat obrera.
• Espanya es convertí en subministradora pels països en guerra.
• Auge de sectors com la siderúrgia, a costa d’una gran inflació en molts béns.

• Impacte polític:
• El sorgiment de la URSS va impulsar les reivindicacions del moviment obrer.
• L’aplicació de la doctrina Wilson al final de la PGM dóna força als moviments nacionalistes.

• Crisi de 1917:
• Militar:
• Descontent a l’exèrcit per la precarietat del seu equipament.
• Queixes pel sistema d’ascensos, que afavoria els militars del Marroc.
• Els militars s’organitzaren en un pseudosindicat, les juntes de defensa.
• La pressió sobre el govern va tenir fruits: ascensos només per temps.
• Política:
• El govern aplicà mesures d’excepció i clausurà les corts.
• Un grup de parlamentaris ocupà el parlament i reclamaren corts constituents al govern.
• El govern ordenà desenvolupar les corts per la força.
• Social:
• Protestes a moltes ciutats per la manca d’aliments bàsics.
• Convocatòria d’una vaga general a l’agost (UGT+CNT).
• El govern la reprimeix durament la protesta, víctimes mortals.

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-23)

• Crisi política:
• El sistema del torn comença a fallar: manca de majories -> governs de concentració.
• Creixement de republicans i socialistes, encara no són una alternativa.
• El PSOE viu l’escissió del partit comunista d’Espanya (1921).
• L’exèrcit té una protagonisme creixent en la política espanyola.

• Conflictes obrers:
• La CNT té molta força a partir de 1918, element de pressió al sistema.
• Generalització del recurs a les vagues, amb èxits notables (La Canadenca. 1919).
• Trienni bolxevic:
• Mobilitzacions al camp andalús (1918-21) inspirades per la URSS.
• Ocupació de terres i municipis, repressió molt dura.

• Pistolerisme a Barcelona:
• Fruit de la radicalització extrema dels sindicats i patronal (1918-23).
• Situació desencadenada pels atemptats anarquistes contra els patrons.
• La patronal recorre els pistolers i crea un sindicat alternatiu a la CNT.
• El govern civil donà protecció als pistolers i crea de la patronal, i també aprovà la “Llei de fugues”.
• El conflicte provocà més de 220 víctimes fins al 1923.

• Problema del Marroc:
• Protectorat amb escàs suport dels empresaris, rebuig popular i indecisió dels polítics.
• L’ocupació del territori era molt lenta, quedà interrompuda per la Guerra Mundial.
• El 1919 es reprèn l’ocupació del Rif, enmig d’una forta hostilitat de la població local.
• Les primeres campanyes es fan prop de Ceuta.
• Quan s’intentà l’ocupació de l’àrea de Melilla es va consumar el desastre.
• Les forces liderades per Abd El-Krim massacraren l’exèrcit espanyol a Annual (1921).
• Hi hagué unes 12.000 baixes per la mala organització i d’una retirada caòtica.

• Conseqüències d’Annual:
• Crispació social contra l’exèrcit i el govern; govern de concentració (Maura).
• Inici d’una investigació parlamentària per depurar responsabilitats (Informe Picasso).
• Oposició frontal de l’exèrcit a la investigació per no evidenciar la seva incompetència i per tapar la implicació del rei.
• Els socialistes demanen responsabilitats al govern i el rei.
• La crisi política es tanca de cop amb el cop d’estat de Primo de Rivera.

DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-30)

• Causes:
• Causa immediata: evitar que l’informe Picasso afecti al rei Alfons XIII.
• Causes profundes:
• Posar fi al caos polític i social del país (argument de Primo de Rivera).
• Evitar l’accés de les classes populars al poder (valoració historiogràfica).

• Oposició política:
• El pronunciament de Primo de Rivera fou ben acollit pel rei i l’exèrcit.
• Els partits del torn, republicans i partits obrers s’hi posicionen en contra.
• Fort rebuig per part dels intel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset).
• Intens rebuig popular a Catalunya per la prohibició dels símbols identitaris.

• Reorganització de l’Estat:
• El govern resta en mans d’un directori (militar i després civil) presidit pel dictador.
• Aboleix les cambres legislatives en favor de l’Assemblea Nacional Constitutiva.
• Supressió dels ajuntaments, passen a ser dirigits per càrrecs designats.
• Il·legalització dels partits polítics i creació del partit únic, la Unión Patriótica.
• Es crea un model d’estat inspirat en el feixisme italià (formalment).

• Mesures econòmiques i socials:
• La bona situació econòmica permet una política econòmica intervencionista.
• Foment d’obres públiques i la creació de monopolis estatals (CAMPSA, Telefònica...).
• Ajudes estatals a empreses poc competitives (carbó, siderúrgia).
• Es rebaixà la conflictivitat social amb la organització corporativa nacional (obrers i patrons).
• Es prohibí la CNT i es potenciaren els “sindicats lliures”.

• Caiguda:
• Desgast per falta de suports, crisi econòmica i manca de projecte polític.
• Primo dimití el gener de 1930. Fou substituït pel general Berenguer.
• L’oposició s’organitza: republicans, socialistes i catalanistes signen el pacte de Sant Sebastià per proclamar la república.