Reformes durant la Segona República Espanyola
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,13 KB
La reforma laboral
-Es duran a terme reformes laborals, engegades pel líder socialista Francisco Largo Caballero: seran acceptades pels treballadors, però no pels empresaris.
-La Llei de contractes de treball regulava la negociació col·lectiva.
-La Llei de jurats mixtos atorgava dret d'arbitratge en cas de desacord.
-Set dies de vacances pagades l'any i augment dels salaris.
-Creació d'assegurances socials.
-Setmana laboral de 40 hores.
La Reforma agrària
L'aplicació de la reforma agrària
L'any 1931 la meitat de la població activa treballa en l'agricultura. A Andalusia, Castella i Extremadura, més del 50% de la terra en mans de terratinents.
La veritable reforma va ser la Llei de reforma agrària, aprovada el setembre del 1932. El seu objectiu:
- Modernització de l'agricultura.
- Millorar la situació social de la pagesia.
- Expropiar sense indemnització les terres dels grans d'Espanya.
- Altres expropiacions serien amb indemnització.
- L'Instituto de Reforma Agrària (IRA) gestionava les expropiacions i els assentaments dels pagesos.
L'aplicació de la Llei de la Reforma agrària fou un fracàs degut a la complexitat de la llei, la lentitud i dificultats de l'aplicació de la llei i la manca de pressupost i la resistència dels propietaris.
Va haver-hi una tensió social en la qual els propietaris s'oposen i els jornalers estan decebuts amb els resultats.
La Reforma religiosa
Es limita la influència de l'Església. La constitució del 31 té uns articles que la perjudiquen:
- Article 3er. Espanya és un Estat laic.
- Article 26. L'Església Catòlica no podrà exercir l'ensenyament ni activitats econòmiques. No rebrà cap ajuda de l'Estat.
Llei de Congregacions del 1933 va limitar la possessió de béns de les comunitats religioses, i la possibilitat de dissoldre ordes religiosos que comportessin un perill per a l'Estat.
La Companyia de Jesús (jesuïtes) fou dissolta i els seus béns nacionalitzats.
La Reforma de l'exèrcit
La reforma pretén:
- Crear un exèrcit professional i democràtic.
- Reduir els efectius de l'exèrcit.
- Assegurar-se el sotmetiment dels militars al poder civil i evitar que intervinguin en la vida política.
- Amb la Llei de retir de l'oficialitat (1931) que tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República, amb la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si ho volien.
- Acabar amb un viver de possibles colpistes, per això tanca l'Acadèmia militar de Saragossa.
Es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.
Els resultats van ser limitats i la reforma va ser malrebuda pels africanistes, i la dreta aprofità aquest descontentament per animar a la revolta militar.
La Reforma de l'Estat centralista
La Constitució del 1931 va permetre la creació d'estatut d'autonomia. Catalunya va ser la primera regió a accedir a l'autonomia, i es va crear la Generalitat (abril 1931) i s'aprovà l'Estatut del 1932.
Al País Basc nacionalistes del PNB i carlins redacten el juny del 1931 un projecte d'estatut: Estatut d'Estella. La seva aprovació es va retardar perquè els republicans d'esquerres i els socialistes el trobaven confessional i poc democràtic.
L'evolució del PNB més centrista i el seu pacte amb les esquerres permet que les Corts aprovin un estatut d'autonomia l'octubre del 1936, iniciada la guerra civil. El lehendakari fou José Antonio Aguirre, del PNB.
A Galícia, el 28-6-1936 es sotmet a plebiscit un projecte d'estatut, però mai es va arribar a aprovar per les Corts per l'esclat de la guerra civil.
L'obra educativa i cultural
Es pretén crear una escola liberal, laica, obligatòria i gratuïta. Es pretén acabar amb l'hegemonia religiosa, i millorar el nivell cultural de la població.
Intel·lectuals i artistes aproparan la cultura a la població, són les anomenades Missions pedagògiques: destaca el grup teatral La Barraca, organitzat per Federico García Lorca.