Reformes i Contrareformes durant la Segona República (1931-1936)

Bienni Reformista (1931-1933)

El 1931 es va constituir un govern provisional que proclama la Segona República Espanyola. Es convoquen eleccions. A Catalunya triomfen les candidatures d'esquerra i republicanes. Els governants catalans, liderats per Macià, proclamen la República Catalana, que provoca un conflicte, i dirigents espanyols viatgen a Barcelona.

Constitució de 1931

Amb una participació molt alta i la victòria de les esquerres, Niceto Alcalá Zamora esdevé cap de govern i s'elabora un projecte de Constitució. Té un caràcter democràtic i progressista: "una República de treballadors de totes les classes que s'organitza en un règim de llibertat i de justícia".

Principis:

• L'Estat es configura de manera integral.
• Poder legislatiu a les Corts, executiu al govern i judicial als jutges.
• Àmplia declaració de drets i llibertats.
• Igualtat absoluta davant la llei, l'educació, la feina i la no-discriminació per raons d'origen, de sexe o de riquesa.
• Vot des dels 23 anys, sufragi femení, sobirania nacional, anul·lació dels títols de noblesa.
• Poder del govern per expropiar béns d'utilitat social i treball com una obligació social.
• Laïcitat de l'Estat; reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

Azaña passa a dirigir el Govern i Niceto Alcalá Zamora a president de la República.

Reforma religiosa

La República limita el poder de l'Església. La Constitució treu els diners a l'Església i proclama la laïcitat. S'autoritzen el divorci i el matrimoni civil i se secularitzen els cementiris. El Govern prohibeix l'ensenyament religiós amb la Llei de Congregacions. Es fa fora els jesuïtes i els seus béns es nacionalitzen. Oposició de religiosos com el cardenal Segura, arquebisbe de Toledo, que s'exilia al Vaticà.

Reforma militar

Canvi de nom a Ministeri de Defensa, dirigit per Azaña. Es busca un exèrcit professional i democràtic. Es redueix el pressupost, els efectius i els rangs. Es prohibeix la intervenció en la vida política i es dona l'opció de retirar-se als que no hi estan d'acord. Es clausura l'Acadèmia General Militar de Saragossa i es crea la Guàrdia d'Assalt. S'aconsegueix disminuir les despeses, però es dificulta la modernització.

Reforma agrària

Marcel·lí Domingo impulsa la reforma per posar fi al latifundisme i millorar les condicions dels pagesos. La terra estava repartida desigualment: 2 milions de jornalers i 1 milió de propietaris. Es fixa la jornada laboral de 8 hores, salaris mínims i l'obligació dels propietaris de conrear les terres. La Llei de Reforma Agrària busca modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. L'expropiació de terres a la noblesa s'encomana a l'IRA. Resistència dels propietaris, que recorren a tots els mitjans per obstaculitzar-ne el compliment. La tensió social augmenta: els grans propietaris ajuden la dreta en les conspiracions i els jornalers s'orienten cap a posicions revolucionàries.

Reforma de l'ensenyament

S'hi dediquen molts recursos. S'implanta una educació liberal i laica. S'adopta el model d'escola mixta, obligatòria i gratuïta, basat en el mètode Montessori. Es promouen campanyes culturals per a la població.

Reforma laboral

Largo Caballero impulsa la millora de les condicions laborals. S'aprova la Llei de Contractes Laborals. S'estimula l'augment de salaris, les assegurances socials, la setmana laboral de 40 hores i es reforça el paper dels sindicats agrícoles.

Estatut d'Autonomia de 1932

A Catalunya triomfa l'Esquerra Republicana. Francesc Macià presenta l'Estatut a les Corts de Madrid. Fora de Catalunya, alguns sectors s'alcen indignats contra les pretensions del poble català expressades a l'Estatut de Núria, perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Els contraris organitzen manifestos, fan boicot, etc. L'aprovació no seria fàcil.

Comencen els debats parlamentaris. Hi ha tres posicions ben definides:

• Govern central: concedir una autonomia moderada.
• Parlamentaris catalans: autonomia àmplia.
• Posició de les dretes: Espanya unitària.

La posició favorable del president Azaña ajuda a la seva posterior aprovació per una gran part dels parlamentaris.

Característiques de l'Estatut:

• La República havia de tenir un caràcter federal i la sobirania residia en el poble.
• Catalunya es defineix com un estat autònom dins de la República.
• El català es declara llengua oficial.
• La Generalitat té competències en ensenyament, cultura, policia i ordre públic, sanitat, etc.
• La Generalitat gestiona els impostos.

Bienni Negre (1933-1936)

Fets d'Octubre de 1934

Les eleccions del 1933 les guanyen els partits de centredreta i comença el Bienni Negre. El Partit Republicà Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Robles) formen govern. Hi ha una paralització de les reformes. La Generalitat aprova la Llei de Contractes de Conreu, que ajuda els rabassaires, i comencen a haver-hi diferències polítiques i socials entre la Generalitat i el govern central. Això desemboca en la revolució d'octubre del 1934.

La CEDA participa en el govern i imposa un contundent ordre públic. Després de la formació del nou govern, hi ha una vaga general. A Astúries, els miners protagonitzen una revolució social. Per tal de reprimir la revolta, s'envia la Legió, amb Franco al capdavant. La revolta va ser vençuda. La repressió va ser molt dura, amb més de 1.000 morts, molts ferits i detinguts, fet que dona una mala imatge internacional.

A Catalunya, la revolta rep el suport de Companys, que proclama la República Catalana, però fracassa. Es declara l'estat de guerra i els dirigents que hi donaven suport van ser empresonats.

Tot això va desembocar en la crisi del segon bienni. La CEDA augmenta la seva influència, amb Gil Robles com a ministre de Guerra i Franco com a cap de l'Estat Major. Es va presentar un projecte de revisió de la Constitució i es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu.

Crisi de Govern i Eleccions del 1936

El 1935 va esclatar una crisi de govern, amb el Partit Radical implicat en el cas de l'estraperlo. Es decideix convocar eleccions.

A les eleccions del 1936, guanya un nou govern d'esquerres republicanes, amb Azaña com a president de la República i Quiroga com a cap de govern. Es reprèn la política reformista i s'alliberen els presos polítics.

La nova situació és rebutjada pels sectors de dreta i es viu un clima de violència social. Es comença a organitzar un cop d'estat liderat pel general Mola. El govern canvia els generals de destinació per frenar els rumors del cop (Franco a Canàries, Mola a Navarra, Goded a Balears). Els colpistes reben suport exterior.