La Reforma Protestanta: Luter i Calví

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

  • Davant un model caduc, medieval, proposà que la vertadera via de salvació era la fe. Justificació només per la fe.

  • Relació més personal i directa amb Déu. Tot creient pot establir aquesta relació tan personal, davant la idea que era l'Església de Roma que es considerava com a mediadora.

  • La Bíblia és l'única font on està contingut el missatge de revelació. Tot això descarta altres elements que no fan sinó destorbar aquesta idea clara de salvació.

  • Sacerdoci universal: tot creient s'ha de convertir en un sacerdot, en un propagador de la fe. La tasca de sacerdoci no pot ser només per als qui han fet de la religió el seu model de vida.

  • Entén que només són acceptables els sagraments que apareixen dins el text sagrat: el baptisme, l'eucaristia i la penitència. La resta de sagraments no estan recollits en el text sagrat, de forma que han estat una opció que l'Església de Roma ha decidit escollir.

  • La Verge i els sants que l'Església ha posat de manifest per aconseguir la santedat de les persones, només són models a imitar. No tenen la capacitat de mediar (per tant, el negoci de les relíquies no tendria sentit).

  • Utilitzar la llengua vernacla en tot el que sigui relatiu a les cerimònies sagrades. El poble, per norma general, no comprenia el llatí. Així, la Bíblia hauria d'estar escrita en llengües comprensibles.

  • Litúrgia més participativa. Aquells creients que es reuneixen per realitzar certs cerimonials mantenen una actitud completament passiva que Luter creu que s'ha de modificar. Importància dels càntics.

  • L'ostentació en els temples (decoració abundant...) únicament desvia l'atenció del creient. Demanda la manca d'ostentació en l'espai sagrat.

Joan Calví

En funció dels diferents pensadors, sorgeixen propostes que, tot i que tenen un fons comú, tenen característiques diverses.

  • Nascut en el si d'una família burgesa francesa, rebé una educació universitària.

  • Evolucionà des de postures erasmistes. Erasme de Rotterdam també va fer una sèrie de propostes religioses, però sempre des de la pròpia Església (mai va intentar trencar la unitat religiosa).

  • Publicà la Instituto Christiana (1536) on hi exposà els seus pensaments.

  • Ginebra es convertirà per als calvinistes en una nova Roma, ja que és on Calví va aplicar les seves teories.

Propostes teològiques i dogmàtiques:

  • Tendència més radical, si les comparam amb les luteranes. Pretenia arribar molt més enfora que Luter.

  • Considera que tota persona quan neix ja està predestinada a la salvació o a la condemnació, Déu decideix. Això es sap per:

    • Autoconvenciment. Hom ha d'estar convençut de que es salvarà.

    • Prosperitat econòmica. És un indici de que “Déu està amb tu”.

    • Austeritat i treball. Si una persona dedica la seva vida a fer feina, sense excessius luxes, és un signe evident de que va per bon camí.

Entradas relacionadas: