Reforma Protestant: Luter, Calvinisme i Església Anglicana

Per què Martí Luter va voler reformar l'Església?

La crisi espiritual de l'Església

Cap al final de l'Edat Mitjana, hi havia un cert descontentament en amplis sectors de la societat pel rumb que havia pres l'Església. El malestar era provocat pel luxe exagerat que envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica; l'escassa cultura i la relaxació dels costums del clergat; la compravenda de càrrecs eclesiàstics, no per vocació religiosa sinó per obtenir-ne beneficis econòmics, i la venda de butlles i indulgències per aconseguir el perdó dels pecats. Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització d'aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia.

La nova Església reformada

La Reforma de l'Església proposada per Luter es fonamenta en tres principis bàsics:

• La salvació per la fe. Només la fe en Déu permet la salvació eterna, sense importar els actes que es duguin a terme.
• L'autoritat de la Bíblia. Els creients tenen una relació directa amb Déu, per això llegeixen i interpreten la Bíblia sense la mediació d'un sacerdot. D'aquí la necessitat de traduir la Bíblia a les llengües vernacles.
• El sacerdoci universal. Els batejats són els seus propis sacerdots. Els pastors, escollits per la comunitat de fidels, poden contreure matrimoni i treballar per obtenir ingressos. A més, la doctrina luterana nega la sobirania del Papa, elimina els ordes religiosos i el culte a les imatges, i redueix el nombre de sagraments a dos: baptisme i eucaristia (comunió).

Martí Luter i les 95 tesis

Martí Luter era un sacerdot i monjo agustí alemany que, amb motiu d'un viatge a Roma, va poder observar la decadència moral en què estava sumida l'Església i estava convençut de la necessitat de fer-hi reformes. El fet que va desencadenar la ruptura amb Roma va ser la venda de noves indulgències per part del papa Lleó X, per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Com a resposta, el 1517 Luter va penjar a la porta de l'església de Wittenberg (Alemanya) una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. Hi condemnava l'enriquiment de l'Església, hi negava el valor de les indulgències i hi defensava una nova religiositat.

Església luterana

Els prínceps i nobles alemanys, desitjosos de reforçar la seva autoritat enfront de l'emperador Carles V i el Papa de Roma, van donar suport a les idees de Luter. El luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca i Noruega. Martí Luter (1483-1546).

Església calvinista

Es va iniciar a Suïssa amb Joan Calví i es va difondre per França (hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia, John Knox va fundar l'Església presbiteriana. Es basa en la predestinació. Sosté que Déu ja ha establert qui podrà aconseguir la salvació (els predestinats) i qui serà condemnat. Joan Calví (1509-1564). Defensa que el treball ens dignifica i que l'èxit en els negocis és un senyal que estem tocats per la gràcia divina i predestinats.

Església anglicana

Va sorgir a Anglaterra quan el Papa es va negar a concedir a Enric VIII l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. El 1534, el monarca va proclamar l'Acta de Supremacia, mitjançant la qual es separava de Roma i es proclamava cap suprem de l'Església d'Anglaterra. La jerarquia eclesiàstica va quedar sotmesa a l'Estat, però es van mantenir alguns dogmes i ritus catòlics. Enric VIII d'Anglaterra (1491-1547)

Economia: Conceptes bàsics

Ciència que estudia com les persones i les societats utilitzen els recursos limitats per satisfer les necessitats i els desitjos.

L’economia afecta tant a l’individu com a un conjunt de persones. És impossible viure al marge de l'economia. L’objectiu, d'una certa manera, és fer-nos responsables de les nostres decisions econòmiques.

Com utilitzem els recursos limitats?

Els recursos no són infinits, ja que es poden acabar i, per tant, hauríem de fer un ús responsable. Els diners són limitats.

Necessitats vs. Desitjos

• Necessitats: Allò que és imprescindible per viure.
• Desitjos: Allò que no necessitem per poder viure.

L’economia no és una ciència experimental, és una ciència social. Les persones durant la nostra vida prenem moltes decisions econòmiques, algunes de les quals són més importants que altres.

No totes les decisions que prenem en economia són racionals, sinó que hi ha algunes que són irregulars (prestigi, moda, exclusivitat).

Individualisme. Manca de valors comuns. Relativisme. Absència d’un element comú; cada individu com a mesura de les coses. Pot ser cultural o artístic.

Què és l’art per tu?

Pecat. Aquelles accions o comportaments incorrectes des del punt de vista de la moral comuna.

Moral comuna. El pensament de la major part de la societat.

Moral natural. Moral que tothom té per tal de néixer.

Societat postmoderna.

• Estigmatisme, la competició.
• Passar-ho sempre bé.
• Hem d’evitar els entrebancs.
• Rebuig de l’autoritat.
• Societat nòmada. Societat on el canvi és molt present.
• La postmodernitat és un moviment sense fil comú.

Llei del pèndol. Passar d’un extrem a l’altre. Romanticisme a realisme. La societat es planteja si podem anar enrere.

Judith Butler. El gènere no és una qüestió biològica, sinó una construcció social.

Funció performativa. L’acte de parla només s’executa si són pronunciats per certes persones.

Elements bàsics de l’economia

Elements agents econòmics:

Són les persones o els organismes que intervenen en l’economia.

No tots els agents econòmics tenen la mateixa capacitat d’influència. Les decisions d’un agent econòmic influeixen en la resta d’agents econòmics, no sempre amb el mateix grau.

Producció, Consum, Distribució de la riquesa