La reforma agrària i les reformes socials a la Segona República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,56 KB
La reforma agrària
LA REFORMA AGRÀRIA
Era una qüestió pendent a Espanya i el govern provisional va promulgar alguns decrets per a iniciar-la. El 1932, el govern Azaña va aprovar la Llei de Reforma Agrària, amb l'objectiu d'eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris que facilités la modernització de l'agricultura i l'aprofitament de les terres. La llei establia l'expropiació, sense indemnització, de les terres dels grans d'Espanya i, amb indemnització, de les grans finques no conreades directament pels propietaris, les terres cultivades deficientment i les no regades en zones de regadiu. Es va realitzar l'aplicació l'institut de Reforma Agrària (IRA), que lliurava les terres a les Juntes Provincials perquè les distribuïssin individualment o col·lectivament, segons la decisió dels pagesos. Finalment es va provocar un descontentament de la pagesia.
Les reformes socials
LES REFORMES SOCIALS
Largo Caballero, ministre de treball, va dictar mesures destinades a millorar la situació laboral dels treballadors. Malgrat tot, no va existir un pla eficaç per a combatre l'atur que afectava un elevat nombre de treballadors. També es va intentar reformar l'educació, en un país en què més del 33% de la població analfabeta. La reforma es va centrar en l'ensenyament primari: es va construir noves escoles, es van sonar noves places a mestres, als quals es va pujar el sou, i es va impulsar un projecte pedagògic innovador. Es van crear també les Missions Pedagògiques, amb la finalitat de dur la instrucció i la cultura al món rural. Es va suprimir l'obligatorietat de la formació religiosa a les escoles. Però un cop més la manca de fons va fer difícil de dur a bon terme una reforma educativa. A Catalunya la Generalitat republicana va incidir de forma profitosa en el camp de l'educació, en la difusió cultural i en la legislació social i sanitària.
La qüestió autonòmica
La qüestió autonòmica
La República va ser l'ocasió perquè les nacionalitats històriques reclamessin una nova organització territorial descentralitzada que recollís les seves aspiracions d'autogovern, pendents des del segle XX.
A Catalunya, l'abril de 1931, F. Macià, d'Esquerra Republicana, havia proclamat la República catalana en un marc federal. Això va obligar el govern provisional a negociar amb Macià la creació d'un govern autonòmic, la Generalitat, que va redactar l'Estatut de Núria. Les eleccions al Parlament de Catalunya van donar triomf a ERC, i Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat.
Al País Basc, el partit Nacionalista Basc i el tradicionalisme carlí van elaborar l'Estatut d'Estella el juny de 1931, basat en la recuperació de privilegis i en defensa del catolicisme. El govern republicà el va rebutjar pel seu conservadorisme. Quan l'Estatut es va presentar finalment a les Corts, el 1934 el nou govern dretà el va paralitzar fins que el triomf de l'esquerra va permetre'n l'aprovació l'octubre de 1936.
A Galícia, les aspiracions autonòmiques van cristal·litzar en un Estatut que, quan es va presentar a les Corts un com iniciada la Guerra Civil, no va poder ni començar a discutir-se. El reconeixement constitucional de l'autonomia regional va afavorir altres iniciatives a València, l'Aragó, les Balears i Andalusia que, frenades per la política conservadora dels anys 1934 i 1935, es van rellançar el 1936, però aleshores es van veure coartades per la Guerra Civil.