La Reforma Agrària a Espanya: Un Segle de Canvis i Conflictes

La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent, ja que tradicionalment les terres havien estat en mans d’uns pocs (noblesa, església, ajuntaments,...). Així, al llarg del segle XIX la reforma agrària visqué les següents etapes:

• Regnat de Josep I (1810-1814)

  Va ser la política de Josep Bonaparte la que inicià la reforma agrària. Es va promulgar la llei d’abolició del règim senyorial i la llei de desvinculació dels patrimonis. Pel que fa a les terres pròpies i comunals, es va impulsar la llei de repartiment d’aquestes terres. En els senyorius eclesiàstics es va elaborar una desamortització per la qual l’Estat incorporava els béns dels monestirs i convents dissolts per les Corts. La tornada absolutista de Ferran VII va impedir que es duguessin a terme aquestes mesures.

• Trienni Liberal (1820-1823)

  Es va procedir a la reposició de la llei de desvinculació i dissolució dels senyorius. Es van encerclar les finques comunals. Pel que fa a la desamortització de senyorius eclesiàstics, es va aprovar una llei que incorporava a l’estat els béns dels ordes dissolts per Josep I.

• Regències (1834-1843)

  Es van restablir les lleis del Trienni Liberal. Pel que fa a les terres comunals, es va aprovar el decret que convertia en propietat particular les terres ermes. A més, va tenir lloc la desamortització de Mendizábal, es va procedir a dissoldre els ordes religiosos, llevat els dedicats a ensenyança i assistència hospitalària, i vendre els seus béns; es promulgà la llei de béns nacionals.

• Dècada Moderada (1843-1854)

  Els únics fets rellevants van ser l'ordre reial que legalitzava vendes i ocupacions de les terres comunals; i la llei que restringia la venda dels béns nacionals procedents de la desamortització (Concordat amb la Santa Seu).

• Bienni Progressista (1854-1856)

  Va tenir lloc la desamortització de Madoz que afectà els béns de l’estat, de l’Església, dels ordes militars, de les institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments (béns de propis i comunals).

En la II República es van intentar dur a terme les reformes més progressistes i radicals, ja que el context (república, govern d’esquerres, auge dels moviments obrers) ho permetia:

Es van aprovar una sèrie de decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris, es prohibí la supressió de contractes d’arrendaments, es fixà la jornada laboral de 8 hores, es fixaren salaris mínims i s’obligà als propietaris a posar en cultiu les terres aptes. La llei de Reforma Agrària s’aprovà el setembre de 1932 i pretenia modernitzar l’agricultura mitjançant l’expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa; l’expropiació d’aquelles terres cultivades deficientment, les arrendades o les que no eren regades (però amb indemnització); i la creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA) encarregat de facilitar l’assentament de les famílies camperoles i que estava dotat d’un pressupost anual.

Els resultats foren limitats, augmentà la conflictivitat social ja que s’expropiaren menys terres de les esperades i s’assentaren menys famílies de les esperades. Les causes d’aquests resultats van ser la complexitat legislativa, la lentitud i dificultat burocràtiques, la falta de pressupost i la resistència dels propietaris.

Les conseqüències socials van ser que els grans propietaris s’oposaren i s’aliaren amb els enemics del règim i els llauradors decebuts s’aproparen a posicions més revolucionàries.

• Bienni Progressista (1854-1856)

  Va tenir lloc la desamortització de Madoz que afectà els béns de l’estat, de l’Església, dels ordes militars, de les institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments (béns de propis i comunals).

En la II República es van intentar dur a terme les reformes més progressistes i radicals, ja que el context (república, govern d’esquerres, auge dels moviments obrers) ho permetia:

Es van aprovar una sèrie de decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris, es prohibí la supressió de contractes d’arrendaments, es fixà la jornada laboral de 8 hores, es fixaren salaris mínims i s’obligà als propietaris a posar en cultiu les terres aptes. La llei de Reforma Agrària s’aprovà el setembre de 1932 i pretenia modernitzar l’agricultura mitjançant l’expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa; l’expropiació d’aquelles terres cultivades deficientment, les arrendades o les que no eren regades (però amb indemnització); i la creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA) encarregat de facilitar l’assentament de les famílies camperoles i que estava dotat d’un pressupost anual.

Els resultats foren limitats, augmentà la conflictivitat social ja que s’expropiaren menys terres de les esperades i s’assentaren menys famílies de les esperades. Les causes d’aquests resultats van ser la complexitat legislativa, la lentitud i dificultat burocràtiques, la falta de pressupost i la resistència dels propietaris.

Les conseqüències socials van ser que els grans propietaris s’oposaren i s’aliaren amb els enemics del règim i els llauradors decebuts s’aproparen a posicions més revolucionàries.