Reforç de conductes incompatibles

D’aquesta manera, haurem ampliat el seu condicionament, l’haurem generalitzat. O Extinció del condicionament: es produeix quan es trenca la relació entre l’estímul incondicionat i l’estímul condicionat. Per extingir un condicionament cal que un estímul condicionat es presenti repetidament sense anar acompanyat de l’estímul incondicionat. Per exemple, si un estímul condicionat, com ara un soroll, que s’associava reiteradament a la visió del menjar, deixa d’associar-se’n reiteradament, arriba un moment que deixa de produir la resposta condicionada, és a dir, arriba un moment que deixa de produir la salivació. Llavors diem que s’ha extingit el condicionamen

Reforç positiu: s’atorga una recompensa o una gratificació (estímuldesitjable) quan el subjecte ha realitzat una conducta desitjada. SegonsSkinner els reforços poden ser primaris (si són biològicament importants, com

ara menjar o beure) o secundaris (si són associacions als anteriors, com ara diners, notes, medalles, felicitacions...). Es tracta, doncs, d’un estímul opremi que pot augmentar la probabilitat d’una conducta. Per exemple,reforços positius són donar un caramel a un nen, un bocinet d’aliment a un

animal, una moneda a un repartidor, un viatge a Londres si s’aprova.

• Reforç negatiu:
Es produeix quan la realització d’una conducta desitjada va

seguida de l’eliminació o evitació d’un estímul aversiu o desagradable per a

l’organisme. Per exemple, quan una rata aprèn a prémer una palanca per

interrompre una descàrrega elèctrica, o quan a un nen se li aixeca una feina

desagradable si fa els deures.

• Càstig: es produeix quan una conducta no desitjable s’acompanya d’estímulsaversius o dolorosos per al subjecte. El càstig és més eficaç si s’aplica a

l’acte i si va acompanyat de l’aprenentatge de respostes noves que podenreemplaçar les respostes antigues. Per exemple, un càstig pot ser una multaper conduir amb excés de velocitat o reprendre un amic per no guardar un

secret.

Cal diferenciar entre reforç negatiu i càstig, perquè habitualment s’acostumena confondre a la vida quotidiana. En ambdós processos s’utilitza l’estímul

aversiu, no obstant això, la resposta instrumental disminueix amb el càstig iaugmenta amb el reforç negatiu. En el reforç negatiu l’estímul dolorós que

està actuant se suprimeix per a produir una resposta; en el càstig, s’estableixper a produir una resposta. El càstig s’empra per desanimar que es faci unaresposta.

A diferència del que s’acostuma a pensar, el càstig és menys eficaç percanviar conductes que el reforç positiu.

• Omissió: es produeix quan la resposta operant impedeix un reforçament

apetitiu. Per exemple, quan uns pares no deixen sortir el seu fill amb els seus

amics després d’haver fet alguna cosa indesitjada.

Alguns termes importants del condicionament operant són els següents:

• Moldejament: procés pel qual es reforça una resposta desitjada mitjançant successives aproximacions.