Recursos Naturals, Medi Ambient i Desenvolupament Humà

• Recurs natural: És aquell bé que el medi físic ens ofereix de manera espontània a través del sòl, aigua, boscos, etc. Per tal que sigui considerat un recurs natural ha de tenir una utilitat factible per a l'ésser humà.

Els recursos naturals se solen classificar en funció de la seva capacitat de regeneració. Diferenciem així els recursos naturals renovables dels recursos naturals no renovables.

• Renovables: són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior amb què són explotats per la societat. Entre aquests podem distingir els no crítics, és a dir, que no s'acaben mai (Sol, vent, onades, etc.) i els crítics, els quals si no se'n fa un ús controlat poden ser finits o bé poden perdre part de les seves propietats o característiques essencials (sòl, boscos, pesca, etc.).

• No renovables: són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme inferior amb què són explotats per la societat. Entre aquests podem distingir els consumibles, els recuperables i els reciclables.

• Consumibles: en aquesta categoria s'inclouen els combustibles fòssils (carbó, gas natural i petroli) i els combustibles nuclears (principalment l'urani).
• Recuperables: en aquesta categoria s'inclouen els minerals no metàl·lics (sorra, grava, etc.)
• Reciclables: en aquesta categoria s'inclouen els minerals metàl·lics (alumini, ferro, etc.)

A escala mundial els combustibles fòssils han tingut un domini absolut durant els darrers 100 anys. El 81% de l'energia que es consumeix al planeta actualment prové de tres combustibles fòssils: petroli (36% de l'energia mundial), carbó (24% de l'energia mundial) i gas natural (21% de l'energia mundial).

• Pluja àcida: fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen. És un fenomen que al llarg de la història havia ocorregut molts cops de manera espontània com per exemple a causa de les erupcions volcàniques però que s'ha vist accelerat des que l'era industrial ha dut a terme una crema en massa de combustibles fòssils.

Les zones del món més afectades per la pluja àcida són la part oriental de Nord-Amèrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen a l'hora de ser països amb una forta industrialització. El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja àcida.

• Canvi climàtic
• Disminució de la capa d'ozó
• Desertització
• Contaminació d'aigües: Contaminació deguda a la introducció en el medi aquàtic de substàncies o formes d'energia que directament o indirectament impliquin una alteració perjudicial de la qualitat de l'aigua.
• Polítiques demogràfiques
• Fluxos migratoris

• Impacte mediambiental: Modificació del medi ocasionada per l'acció de l'home.

• Fenomen natural: Canvis de la naturalesa que succeeixen per si sols sense la intervenció directa de l'home. Els fenòmens naturals els podem classificar segons la seva tipologia en cinc apartats:

• Atmosfèrics simples: pluja, calamarsa, neu, vent, etc.
• Atmosfèrics mixtos: temporal de vent i pluja, tornado, huracà, sequera, etc.
• Hidrològics: inundació, iceberg, moviment de glaceres, etc.
• Geològics: esllavissada, allau, erosió, terratrèmol, volcà, etc.
• Biològics: epidèmia, incendi forestal, etc.

• Risc natural: Major o menor probabilitat que es produeixi un desastre natural sobre una població d'una determinada zona, com a conseqüència dels fenòmens naturals.

• Desastre natural: incidència greu sobre les persones o sobre els seus béns degut als fenòmens naturals.

• Desastre antròpic: incidència greu sobre les persones o sobre els seus béns degut a l'activitat de l'home.

• Biodiversitat: És el conjunt d'espècies animals i vegetals distribuïdes sobre la totalitat de la superfície terrestre. Aquesta repartició no és homogènia, sinó que hi ha diversos factors que la poden fer variar. Per exemple, sabem que com més a prop de l'equador més biodiversitat hi ha, en canvi, a més altitud, menys biodiversitat.

Per a l'home, la biodiversitat és la principal font de recursos alimentaris, materials de construcció, combustibles i medicines. Cal dir que aquesta dependència és més evident en els països en procés de desenvolupament si bé també és considerable en els països desenvolupats. La biodiversitat també té una importància fonamental per a la indústria farmacèutica ja que la majoria de substàncies i principis actius dels medicaments tenen la seva essència en espècies vegetals o animals silvestres.

La pèrdua actual de la biodiversitat s'associa a l'activitat humana: el creixement de la població i l'increment de la demanda dels recursos naturals, són els factors desencadenants més importants. Aquests factors generen impactes directes sobre els ecosistemes, les espècies i els recursos naturals provocant canvis irreparables. Les conseqüències d'aquesta constant pèrdua de biodiversitat podrien afectar la direcció dels corrents marins, augmentar o disminuir el nivell de precipitacions, canvis en la distribució del gel, canvis en el cabal del riu i en el nivell del mar i augmentar o agreujar els riscos naturals.

• Empremta ecològica: superfície mínima que necessita una població per tal d'obtenir els recursos naturals que consumeix i desfer-se dels residus que genera.

• Desenvolupament econòmic: consisteix en el creixement del producte interior brut (PIB) dels països, en l'augment dels moviments de capital i en l'increment dels mitjans tecnològics per a la producció.

• Producte Interior Brut (PIB): quantificació monetària de totes les activitats que es realitzen a l'interior d'un territori en un període d'un any. La seva funció és veure l'evolució econòmica del territori i comparar-la amb d'altres.

• PIB/hab.: mitjana del producte interior brut per habitant. Es calcula dividint el PIB d'un determinat territori pel nombre d'habitants d'aquest.

• PIB/hab. per PPA: mitjana del producte interior brut per habitant que introdueix les modificacions necessàries perquè es parteixi de la base que els preus dels béns i serveis dels diferents territoris siguin comparables.

• Desenvolupament humà: És un concepte més modern de desenvolupament que consisteix a crear les condicions per tal que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals i humanes d'acord amb les seves necessitats i interessos. La situació contraria al desenvolupament humà és el que anomenen pobresa. Aquest concepte és difícil de definir pel seu dinamisme. De tota manera l'ONU ha definit el que s'anomena la pobresa absoluta, que és quan una persona no té cobertes una sèrie de necessitats bàsiques.

• Índex de Desenvolupament Humà (IDH): és un indicador socioeconòmic compost que ens mostra el desenvolupament global d'un territori tenint en compte aspectes econòmics, culturals i de la salut. Es quantifica entre 0 i 1.

IDH

• Economia: PIB/hab per PPA
• Sanitat, alimentació: Esperança de vida
• Cultura: Índex d'alfabetització, anys d'escolarització

• Creixement natural o vegetatiu: És la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, sense tenir en compte les migracions. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Taxa de natalitat - taxa de mortalitat)

• Creixement natural o vegetatiu en %: (Taxa de natalitat - taxa de mortalitat) / 10

• Creixement total: Resultat del creixement vegetatiu (natalitat menys mortalitat) més/menys el saldo migratori (immigració menys emigració) d'un territori determinat al llarg d'un període de temps. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: Creixement Vegetatiu +/- Saldo Migratori

• Creixement total en %: (Creixement Vegetatiu +/- Saldo Migratori) / 10

• Saldo migratori: Diferència aritmètica entre els fluxos d'entrades (immigració) i de sortides (emigració) en una determinada població. El saldo migratori és positiu si la immigració supera l'emigració i negatiu si l'emigració és més elevada que la immigració. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Immigracions - Emigracions)

• Taxa de natalitat (TN): Indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Nascuts vius/Població total) x 1000

• Taxa de mortalitat (TM): Indica el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Defuncions/Població total) x 1000

• Taxa de fecunditat: Indica el promig de fills nascuts vius per dona en tot el període fèrtil de la seva vida (entre els 15 i els 49 anys). La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Naixements/Població femenina 15-49 anys) x 1000

• Taxa de mortalitat infantil (TMI): Indica el nombre d'infants morts en un any menors d'un any entre el total de naixements, per cada mil habitants. La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: (Defuncions menors d'1 any/Naixements totals) x 1000

• Esperança de vida: És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, poden arribar a viure els habitants d'una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat.