Recursos literaris i variació lingüística: Poesia, Segarra i Pla

La poesia

El llenguatge literari té una finalitat estètica. Això vol dir que, mitjançant la sonoritat, la combinació i el significat de les paraules, els literats pretenen evocar una realitat observada, una emoció sentida, una idea pensada. Atenent, doncs, als aspectes subratllats, podem destacar alguns dels recursos més habituals que trobem en el gènere poètic.

Recursos

Es poden distingir tres grans tipus de recursos literaris:

Figures de significat

• Metàfora: consisteix a utilitzar una paraula en lloc d'una altra respecte a la qual té un significat semblant.
• Comparació: és la presentació d'un fet real com a idèntic a un altre.
• Metonímia: el continent substitueix el contingut.
• Prosopopeia o personificació: consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

Figures de dicció

• Al·literació: és la repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: és un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en algun fonema.
• Anàfora: consisteix en la repetició d'una o diverses paraules a l'inici dels versos o de les oracions.

Figures d'estructura

• Hipèrbaton: consisteix en la inversió de l'ordre de la frase.
• Asíndeton: és la supressió de conjuncions com a lligams entre oracions.
• Polisíndeton: cas oposat a l'asíndeton, consisteix en la presència repetida i innecessària de conjuncions.
• Epítet: és l'adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que qualifica.

Les composicions poètiques

Són poemes amb un tipus d'estrofes, rimes i versos determinats i sempre iguals. Les més usuals són aquestes:

Corranda

Cançó popular curta, generalment de quatre versos heptasíl·labs que sovint presenten la rima creuada o encadenada.

Sonet

Composició de catorze versos organitzats en dos quartets i dos tercets, amb versos decasíl·labs o alexandrins. La rima dels quartets pot ser encreuada o encadenada, i els dos tercets poden tenir rimes variades. Els sonets poden presentar moltes variants: n'hi ha que no tenen rima, alguns presenten dos quartets i dos versos apariats, i n'hi ha d'altres que estan construïts amb versos d'art menor.

Sextina

Composició de sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna. L'última paraula de cada vers de la primera estrofa es repeteix sempre en els versos de les altres cinc estrofes, però en un ordre d'aparició sempre diferent. La composició sol acabar amb tres versos, en què, de nou, s'inclouen les sis paraules-rima, dues de cada vers.

La variació lingüística

La llengua és el sistema de signes de què se serveix una comunitat per expressar-se, tant oralment com per escrit. Cada parlant en fa l'ús que necessita: des de fer la compra per internet fins a redactar un manual de física quàntica. No hi ha cap llengua uniforme i invariable; totes presenten nombroses varietats d'ús segons els llocs, les persones i les situacions.

Trobem dos tipus bàsics de variació:

• La que es relaciona amb la realitat social dels usuaris (edat, ètnia, procedència geogràfica...).
• La que depèn de la relació entre els interlocutors i l'entorn físic, la intencionalitat del parlant...

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Vida

Josep M. de Sagarra va néixer el 5 de març de 1894 a Barcelona, en el si d'una família aristocràtica. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va començar a freqüentar les penyes literàries de la ciutat. A través de Josep Carner va veure publicats els seus primers versos a les revistes de l'època i va conèixer Joan Maragall, per qui sentia un gran respecte. Va morir a Barcelona l'any 1961.

Obra

La seva obra és extensa i variada, ja que tenia una gran facilitat per escriure i un gran domini de la llengua: periodisme, traduccions, poesia, prosa narrativa i, sobretot, teatre, que va ser el gènere que li va permetre gaudir d'una forta popularitat. Tot i que per edat pertany al Noucentisme, es va sentir més a prop dels corrents vitalistes del Modernisme.

Com a poeta, la seva trajectòria es va iniciar amb els reculls lírics i populars de cançons: Cançons d'abril i de novembre (1918) i Cançons de rem i de vela (1923).

Josep Pla i Casadevall

Vida

Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897 en el si d'una família de petits propietaris rurals. Estudià Dret a Barcelona, però no exercí mai, perquè es va dedicar de ple al periodisme, que esdevingué la seva passió i el seu mitjà de vida. Com a redactor i col·laborador en diverses revistes de l'època, va viatjar sovint per Europa. Va ser corresponsal del diari La Publicitat i de La Veu de Catalunya, i va cobrir la informació dels grans fets de la política europea fins a la dècada dels anys trenta. Va morir al seu mas de Llofriu l'any 1981.

Obra

Josep Pla, com Sagarra, es mantingué al marge de la influència noucentista. La seva vasta obra, que es recull en quaranta-quatre volums, és un variat mosaic reflex de l'època que li tocà viure. Amb una ploma acolorida on predominen els adjectius, analitzà minuciosament tot el que va viure o va observar: el paisatge, el país, la gent, la gastronomia, la història...

Diversos gèneres

• Assaig: Els pagesos (1952), Les hores (1953)
• Reportatge polític: Cròniques parlamentàries (1929-1932 i 1934-1936)
• Biografies i retrats literaris: Vida de Manolo (1928), Francesc Cambó (1928-1930)
• Dietaris: El quadern gris (1966), Notes disperses (1969)
• Relats de viatges: Viatge a Catalunya (1924), Cartes de lluny (1928)
• Narracions: Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926)