Recursos Geològics, Usos del Sòl i Transformació del Paisatge

Recursos Geològics No Energètics

Les roques, els minerals i el sol són recursos geològics no energètics de la geosfera.

Roques Industrials

Les roques industrials s'aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, no són mai explotades per les substàncies que se'n puguin extreure ni pel potencial energètic, es destinen a la construcció. Els sistemes d'explotació inclouen:

• Mines: en pous o galeries.
• Cel obert: en pedreres o graveres.

El sistema que s'utilitza depèn de la situació (profunditat), naturalesa i el seu valor (filons, capes o masses), però per raons econòmiques normalment s'extreuen superficialment. A Catalunya són importants les extraccions d'argila, calcàries, gresos i sorres. Podem classificar les roques industrials en 5 grups:

• Àrids: formats per pedres, són materials inerts que s'utilitzen en construcció i fabricació de formigó. N'hi ha de naturals, que s'extreuen de graveres, o d'artificials, esmicolats.
• Aglomerats: massa compacta de materials fins, sorres i graves cohesionades amb matèria aglomerant, que en entrar en contacte amb l'aire s'endureixen i s'adormen, com el guix, la calç i el ciment.
  • La calç: és un òxid de calci impur que s'utilitza en construccions com a refractari i en agricultura per neutralitzar sòls àcids.
  • El ciment: producte imprescindible en la construcció, és la barreja de calcària, argila i sorra cuits en un forn.
  • El guix: en la construcció per enguixar parets, plaques del sostre i parets prefabricades.
• Roques de construcció: es divideixen en dos grups:
  • Roques ornamentals: que són tallades i polides, com el marbre.
  • Pedres de construcció: que només poden ser tallades, com les volcàniques per a construccions rústiques.
• Vidre: prové del quars i es barreja amb productes com calç i fluor.
• Ceràmica: n'hi ha tres grups: terrisses (fang i porcellana), rajoles (construcció) i refractaris (indústria). Dins de les explotacions d'argiles s'inclouen tots els materials argilosos que poden ser plàstics.

Minerals Industrials

Els minerals industrials es classifiquen en:

• Metàl·lics: s'extreu el metall que contenen.
  • El ferro: que surt de magnetites, hematites i limonites.
  • L'alumini: que surt de la bauxita, recipients alimentaris i nàutica.
  • El coure: que surt de cuprites, malaquites, atzurites; circuits elèctrics, química, construcció.
  • L'estany: que surt de la cassiterita, conserva alimentària.
  • El zinc: de la blenda, característiques d'altres metalls.
  • El plom: de la galena, continguts de líquids corrosius.
  • El mercuri: del cinabri, termòmetres, baròmetres i altres aparells.
• No metàl·lics: finalitats diferents.
  • Silici: dels silicats, circuits electrònics, silicones, coles i ciment.
  • Sofre: de les pirites, preparació d'àcid sulfúric, fertilitzants, perfums...
  • Sodi: de la sal gemma, indústria alimentària, química i metal·lúrgica, com a colorant.
  • Calci: de la calcita, guix i fluorita, construcció i agricultura.
  • Potassi: de la silvina, fertilitzant, cosmètica o medicina.

Explotacions i Impactes

• Pedrera: explotació en superfície, costos baixos, extreu roques industrials i minerals. Comporta alt impacte en el medi ambient, com pèrdua de sòl i impacte paisatgístic o contaminació acústica, risc de lliscades i despreniments.
• Gravera: s'extreuen els àrids de dipòsits de sediments, no calen barrinades. Ens podem trobar amb un aqüífer, els forats que queden són utilitzats com abocadors i contaminen les aigües.
• Cel obert: quan hi ha minerals dispersos pel subsol, es fa un gran forat en forma d'embut amb parets esglaonades. Es fan servir barrinades i això genera pols i vibracions que són molestes.
• Mines: quan hi ha minerals concentrats a profunditat alta, si la perforació és vertical s'anomena pou, si és horitzontal, galeria. Comporta risc d'enfonsament.

Passos per a l'Explotació

1. Explotació: es selecciona la zona.
2. Prospecció: s'estudia si hi ha materials.
3. Valoració de rendibilitat.
4. Pla d'explotació: es prepara el sistema concret d'extracció.
5. Extracció mineral: s'extreu el mineral.
6. Separació del mineral: se separen els materials de roques inútils.
7. Separació dels components: s'extreu l'element concret que es vol del material.
8. Restauració de la zona afectada.

Usos del Sòl

Ús Agrícola del Sòl

En l'agricultura, el sòl natural esdevé artificial per les llaurades, els fertilitzants, el regadiu, mesures d'anti-erosió com murs. Hi ha dos factors clau per a una bona agricultura: la ventilació i el drenatge del terreny.

Fertilitat

capacitat del sol per dona a la planta els nutriens ke nesita pa creixe. Els vegetals mes utilisats son els cereals, els lelgums son alternatius pa kuan no ia carn, els fruites son importans al mediterrani us ramader del sol anomenem pastures a les extencions de terreñ am herba tendra sense tija ke fa la fotosíntesis a ran de terra i rebrota 2 o 3 vegades a lañ. Esta la ramaderia tradicional ke trauen lo bestia a pastura i la moderna ke salimenten de pienso us forestal del sol les tecnikes aplikades a lexplotacio de boscos sanomenen silvicultura i se tracta doptimisa els recursos del bosk com la produccio de fusta. Ian 2 tipos de boscos, els als o de lalvo i els baixos o de rebrot lesstasada consisteix en talla selectivamen alguns abres. boscos per dema desenvolupar politica de reforestacio de oscos, establir model de desenvolupamen forestal, redui consumd e pape i fusta, frena el plantamen de races de creixemen rapid, elimina les tales a gran escala, reduccio del risc dincendis, regenerar am especies autoctones. La gestio del sol els factos ke afecten la kualitat del sol son la produccio de residus, la contaminacio am fertilisans, lerosio, per conservas el sol… manternir el sol am vegetacio per disminuir lerosio, fer coincidir el sentit de les llaurades am les corves de nivell del terreñ per disminui lecolamen i lerosio, disminui el penden dels vesdans per mantindre laigua i fear bancals, fer dics enb els barrancs per avita el retroves, repoblacions forestals, transforma cultius marginals en zones de pastura, murs de conencio per evita esllavisades, planificacio urbanistica adekuada, desenvolupar espais naturals protegits, evita lus abusiu de fertilisans per frena la contaminacio. agricultura biologica: esb basa en la fertilisacio fen servi adobs organics naturals, en la no utilisacio de pesticidas i eliminacio daditius de síntesis per conservas alimens. Els seus avantatges son alimens saludables, no atemta acontra la salut dels agricultos, fertilisala terra, fomenta biodiversitat,no gasta energia, preserva la vida rural, meseconomica, llocs de treball. Transformacio del paisatge degut a procesos geologics interns, vulcanisme i sistemes orogens creats per les muntañes procesos geologics externs, aigua o vent ke erosionen transporten i diesen sedimens forman aixi valls deltes etc vegetacio, cobréis el sol accio de la humanitat cases, carreteres, embasamens…paisatge conjun delemens geografics dun territorio tan biotics com abiotics com atropics hian dos tipos de paisatge, paisatge natural no esta modificat per lome i paisatge humanitzat modificat per lome i es distingeixen estos tipos: rural poc transformat format per petits pobles i cams de conreu agrari extenses sones dagricultura ivies e comunicacio urba pobles i ciutats amb poca vegetacio i mlta carretera industrial tot industria